10 anys de 22@ a Barcelona
L’estudi conclou que tot plegat era l’embolcall d’una operació especulativa que ha generat 3.159 ME de beneficis privats.
Fa 10 anys s’iniciava una de les transformacions especulatives de més impacte a la ciutat de Barcelona. Paral·lelament a la construcció de la façana marítima del Fòrum a imatge i semblança de Miami, al Poblenou s’iniciava un procés de reconversió dels espais industrials (naus, tallers, fàbriques) en edificis d’oficines. El reclam d’aquella requalificació urbanística fou crear un barri tecnològic on hi anessin a raure el que pomposament s’anomenà “economia del coneixement”. Això suposava, juntament amb l’especulació, la destrucció del teixit urbà del barri. Per aquest motiu s’alçà un moviment veïnal que qüestionà el projecte. Aquest moviment anà sumant complicitats dels moviments socials i polítics d’esquerres i acabà configurant-se com un dels pols més importants d’oposició al “model Barcelona” com a ciutat-aparador de grans esdeveniments.
Aprofitant aquesta efemèride, Endavant i l’Assemblea de Joves del Poblenou han presentat un estudi on es fa balanç del que ha significat aquests 10 anys de 22@ i on es tracen eixos per a encarar el futur del barri.
El balanç que fa l’estudi demostra un incompliment sistemàtic dels aspectes socials que des de l’ajuntament s’assegurava que contenia el projecte. Només s’han construït 576 dels 4.000 pisos de protecció oficial previstos. De fet, els pisos de protecció oficial suposen poc més del 6% del total de pisos edificats. Més de la meitat del sòl previst per a equipaments ha anat a parar a mans privades. Els llocs de treball creats resten molt lluny de la previsió feta per l’ajuntament; només el 17% dels 130.000 que s’anunciaven. En canvi, 8.500 treballadors han estat expulsats de tallers i petites indústries a les quals s’ha denegat la renovació de la llicència obligant-les en el millor dels casos a traslladar-se a altres zones de l’àrea metropolitana.
L’estudi també inclou aspectes més identitaris. Així, es denuncia una gestió del patrimoni històric feta de forma fragmentada i no com a totalitat; molt d’aquest patrimoni d’arquitectura industrial ha servit per acabar acollint habitatges tipus loft.
Atenent-se a les dades de l’estudi es pot concloure que els moviments d’oposició al projecte no anaven desencaminats quan denunciaven que tot plegat era l’embolcall d’una gran operació d’especulació. Les plusvàlues generades per la requalificació de terrenys s’enfilen a 3.159 milions d’euros, els quals han anat a parar a butxaques particulars.
