El 8è Congrés de la COS a València consolida el creixement del sindicat els últims anys
El dissabte 2 de febrer es va fer el 8è congrés nacional de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) a València. Va tindre lloc a la societat coral El Micalet i s’hi van discutir l’aposta organitzativa i d’acció sindical pels propers anys. La ponència estratègica es deixarà per la segona part
Entrevistem a en Néstor Terron (militant del SEPC i d’Arran), estudiant de l’IES Lluis Vives durant la Primavera Valenciana Com comença tot? perquè eixiu al carrer? sou els únics? La Primavera Valenciana va començar a gestar-se al gener del 2012, un mes abans de aquells fatídics dies. Per aquella època,
El 18 de gener, Alberto Fabra, després de rellevar Francesc Camps al capdavant de la Generalitat Valenciana, aprovà un decret llei que retallava el salari de 55.000 docents i limitava la despesa de la Generalitat en educació. Com a conseqüència d’aquestes mesures, els recursos del centres escolars minvaren dràsticament fins
Amb una assistència de més de 150 persones, l’acte va començar amb una jornada de portes obertes on es podia visitar lliurement el nou local d’uns 100 metres quadrats. Ubicat a l’Avinguda Germanies núm. 21 disposa d’una sala de reunions, altra més àmplia per a xerrades o exposicions, biblioteca, barra
“Qui lluita contra monstres ha de tenir cura de no convertir-se en monstre. Quan mires llargament l’abisme, l’abisme també mira dins teu” (Friedrich Nietzsche, “Més enllà del bé i del mal”) Pel tipus de lletra, per la música i pel paisatge mostrat en pla fixe, els títolsde crèdit de “Django
“El missatge que volia transmetre l’acte era el d’aparcar el referèndum i continuar amb l’abaratiment de costos laborals” / “Foment ha posat en risc el seu lideratge indiscutit pel que fa a interlocució social”. Punxada històrica dels dirigents patronals del Principat en el seu intent de convocar un acte de
“El camí de l’home recte està per totes bandes envoltat per la injusticia dels egoistes i la tirania dels homes dolents” (Ezequiel, 25:17). I el de l’independentista està per totes bandes rodejat per la opressió de l’ocupant i el deliri dels flipats. Els primers proven de liquidar les ànsies populars
Guido Ramellini és membre d’Altraitalia, una associació d’italians residents antifeixistes residents a Catalunya fundada el 2010. Altraitalia ha estat clau perquè per primera vegada s’investiguin a Espanya fets ocorreguts en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola. A través de la documentació de fets històrics i el testimoni de dues
Perdre’s en un món escrostat, ferit, tan caòtic i complex com el nostre, no és gens difícil al bell mig d’aquesta peripècia diària a la recerca d’algun sentit. Amb la tremolor palpitant en l’agulla magnètica de la brúixola, el poeta Ivan Brull (València, 1978) ressegueix la sendera encetada amb Cantaments
La cançó necessària –amb Pau Alabajos (Torrent), Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles), Josep Romeu (Tarragona), Meritxell Gené (Lleida), Jordi Montañez (Barcelona) i Andreu Valor (Cocentaina)-, el cant improvisat –amb els reconeguts glossadors de Mallorca Maribel Servera i Macià Ferrer- i la veu de l’experiència –amb el veterà músic i
