La demagògia del Círculo Balear a les escoles d’Eivissa contra els docents en lluita i el català
Aquesta setmana passada a les portes d’algun institut d’ensenyança pública d’Eivissa s’han repartit uns fulls, suposadament informatius, signats per la Fundació Nacional Circulo Balear, que integra a bona part dels polítics que han de dur endavant els programes educatius de les Illes Balears.
Fa dos-cents anys, a la petita població de Roncole, va néixer Giuseppe Verdi, el músic italià més popular i el compositor d’òperes més estimat pel gran públic amb el permís de Giacomo Puccini. En la seva llarguíssima carrera (va morir el 1901) va traçar el recorregut que va de les
A més d’un compositor popularíssim al seu temps i encara ara, Verdi fou un símbol polític a l’Itàlia ocupada abans de la unificació. L’esclat es produí amb l’estrena de Nabucco (1842). Amb aquesta obra i, molt particularment, en l’encara avui famosíssim cor Va pensiero, el públic es va reconèixer fàcilment
«Els pocs catalans que van seguir el partit del Felipó acostumaven a ser els aristòcrates i el clergat» (Albert Sánchez Piñol, «Victus»). La popular novel·la de Sánchez Piñol pot servir per popularitzar certes veritats. Els aristòcrates barcelonins hi són anomenats «pendons vermells». I no pocs dels nostres «pendons vermells» es
La tardor que ara comença es presenta calenta pel que fa a mobilitzacions socials i laborals. En aquest marc de conflictivitat el circ mediàtic del futbol comença a escalfar motors per tal d’exercir la seua funció anestèsica i alienant. De manera simultània a la vaga educativa més important dels darrers
Potser és perquè des de casa no es veu el mar, sinó el Pirineu, o perquè el llibre d’en Lluís Racionero -“La Mediterrània i els bàrbars del nord”- em va semblar un bunyol, o perquè els anuncis que s’inventen un estil de vida pretesament mediterrani per vendre cervesa provoquen vergonya
Avui fa una mica menys de fred que ahir. L’amenaça nazi-feixista que assetjava Barcelona per al 12 d’octubre sembla que es va esvair i es va quedar en això, una amenaça. Van venir, cert, i es pot dir que van veure-hi; ben poc, alguns. Però no van guanyar, no. Ara
Són possibles els Països Catalans? Com han de construir-se? Quines han estat les errades perquè a començament del segle XXI, gairebé un segle després que començara la seua formulació política, aquesta no s’haja consumat? Aquestes són algunes de les idees sobre les quals gira el llibre No tots els mals
