25 anys després, continuem perdent de golejada
Fa 25 anys va néixer l´APPEC, l´associació que agrupa les principals capçaleres periòdiques en català del país. En aquest quart de segle, les revistes associades han passat de catorze a gairebé 150.
El salt no només ha estat quantitatiu, sinó també qualitatiu, ja que moltes han pogut sortir del resistencialisme i s´han professionalitzat. Però més enllà de celebrar que l´oferta de revistes en català s´hagi diversificat, les dades que des de fa pocs mesos ofereix el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura mostren que, trenta anys després de la mort del dictador, la llengua catalana continua perdent de golejada als quioscos.
Les dades d´aquesta nova eina recullen els hàbits comunicatius i cultrals de la població de tots els Països Catalans i, per tant, tenim per primera vegada a la història un retrat complet del país. I la imatge que dibuixa no deixa massa marge a l´optimisme.
Pel que fa a l´àmbit de les revistes mensuals més llegides, per exemple, no trobem la primera en català fins al vintè lloc del rànquing: Sàpiens, amb 100.000 lectors; i la segona, Descobrir Cuina, no es troba fins al lloc 52. La premsa setmanal en la lllengua pròpia gaudeix de salut més bona, sobretot gràcies a la premsa local gratuïta: La Fura, El Tot Mataró, el Capgròs o Reclam aporten milers de lectors al català. cap d´elles arriba als 100.000, i per tant queden molt lluny de les tirades espectaculars del Pronto o l´Hola, amb un milió l´una i 700.000 l´altra lectors als Països Catalans.
I en el terreny de la premsa diària tampoc es poden llençar coets. Del total de la població, només un 6,89% llegeix periòdics en català de manera habitual, mentres que fins a un 29,3% els llegeix en castellà.
I tot això només en la premsa en paper. Les dades en ràdio, televisió i premsa digital no són massa encoratjadores tampoc.
La feina que queda per fer del català la llengua central al camp de la comunicació és, doncs, enorme. Els projectes que hem apostat pel català hi estem aportant el nostre compromís. Però no n´hi ha prou. Principalment pertoca a governs com el principatí i el balear, que es declaren al servei de la llengua del país, prendre´n bona nota si és que realment volen treballar per començara resoldre la desproporció en l´oferta. Iniciatives com la de la Generalitat de subvencionar la subscripció dels que fan 18 anys al diari o revista que vulguin, tant hi fa la llengua amb la que estiguin escrits, no semblen una mesura en aquesta direcció.
