600 anys d’Hospital de Folls
El carrer per a vianants que va de Baró de Càrcer fins al parc de la Biblioteca és una de les meues passejades preferides per Ciutat Vella. Aquesta part de València es coneix com l’Hospital. Quin és l’origen d’aquest topònim?. Es tracta d’una història antiga. Conten les cròniques que a principis de 1409 el frare Joan Gilabert Jofré passejava per la Ciutat i va vore com uns xicots apallissaven un boig. La imatge l’impactà tant que el 24 de febrer li dedicà tot un sermó. A tot arreu els folls eren objecte de veritables caceres humanes. Existia la idea que els seus cossos havien estat posseïts pel dimoni o bé que eren víctima d’un càstig diví.
Tradicionalment hom pensa que les paraules de mossèn Jofré “En la present ciutat ha molta obra pia e de gran caritat e sustentació, emperò una n’hi manca que és de gran necessitat, ço és un hospital o casa on los pobres innocents e furiosos fossen acullits. Car molts (…) no saben guanyar ni demanar ço que han menester per sustentació de llur vida e per ço dormen per les carreres e pereixen de fam e fred… E moltes persones malvades (…) los nafren e maten alguns, e a algunes fembres innocents aonten (…)” commogueren i convenceren la burgesia valenciana per tal de donar un tractament més humà a aquests malalts. El 15 de març de 1409 el Consell de la Ciutat autoritzà la construcció de l’Hospital dels Innocents, Fols e Orats, i un any després el rei Martí l’Humà acceptava la seua constitució a condició que la seua gestió estiguera encomanada a una junta de 10 homes que pogueren pagar 500 sous reials i que no foren ni clergues, ni nobles, ni juristes. El grup rector estava format per burgesos laics sense participació al govern de la ciutat, i estava encapçalat per un majordom. L’edifici se situava prop de la muralla i del Portal de Torrent, al sud-oest de la ciutat.
L’hospital fou el primer manicomi d’Europa Occidental com així demostrà el 1871 l’estudiós alemany d’història de la psicologia i la psiquiatria Johan Baptist Ullesperger. Afirmació corroborada per l’estudiós nord-americà P. Bassoe el 1945 a Spain as the cradle of psychiatry i que fins al moment no s’ha pogut refutar. De fet la Corona d’Aragó en conjunt fou pionera en aquests tractaments “psiquiàtrics” ja que aviat, a imitació de València, es constituïren centres especialitzats a Barcelona (1412), Saragossa (1425) o Ciutat de Mallorca (1497).
El sanatori valencià comptava amb personal d’assistència com ara cuiners o encarregats de les dutxes i els banys, però també amb personal mèdic divers (cirurgians, infermers i apotecaris). Entre els metges que hi exercien trobem noms famosos com ara Lluís Alcanyís, Bertomeu Martí, Jaume Roig o Joan Vallseguer; tots ells ocuparen el lloc de majordom de l’Hospital. Tot i que la majoria de malalts podien moure’s pels diferents pavellons de l’edifici i fins i tot feien eixides programades, existia un grup -considerat incontrolable- que era reclòs en cel·les ideades per Jaume Roig.
Gràcies als estudis de Maria Josep Simbor avui sembla més clara l’orientació burgesa i laica de l’Hospital dels Innocents. La historiadora ha assenyalat com les interpretacions clàssiques que atribuïen a l’Església un paper clau en la fundació i la direcció del centre, parteixen de la confusió (sovint interessada) entre l’Hospital i la Confraria dels Innocents -fundada poc després i amb participació dels religiosos. A aquesta Confraria dels Innocents, que mantingué una relació convulsa amb la direcció del centre, es deu la veneració de la Verge dels Innocents i Desemparats, popularment coneguda com la Geperudeta.
En tot cas, 1512 el Regne forçà la concentració de tots els hospitals de fundació burgesa existents a la ciutat: els de Santa Llúcia, En Clapers, i Sant Llàcer (a més del que tractem en aquest article). Fou així com va nàixer l’Hospital General del Regne que ocupà la seu de l’Hospital dels Folls i estimulà el seu desenvolupament arquitectònic. L’Hospital General romangué en aquest indret fins el 1952. D’ençà el 1979 la part conservada s’ha reconvertit en la Biblioteca Pública de València.
