10 èxits del Boicot, Desinversió i Sancions contra Israel el 2016
L’editora de The Electronic Intifada Nora Barrows Friedman repassa algunes de les principals fites assolides l’any 2016 per la campanya pel Boicot, Desinversió i Sancions contra Israel.
2016 va començar amb un bang: El gegant francès de telecomunicacions d’Orange anunciava a principis de gener que es descvinculava de la seva filial a Israel. Això es produïa tot just mesos després que activistes de boicot renovessin la seva campanya en contra de la companyia pel seu suport a l’assalt d’Israel contra Gaza el 2014 i la seva complicitat en la colonització de Cisjordània ocupada per Israel.
La mateixa setmana, una de les principals societats d’Irlanda va cancel·lar dels seus contractes cimenters amb Israel després de la pressió del boicot. Mentrestant, esglésies, sindicats d’estudiants i activistes locals van seguir organitzant fortes campanyes de boicot, desinversió i sancions (BDS) que causaren pànic entre els líders israelians.
Avergonyit per aquestes victòries significatives, Israel va passar tot el 2016 lliurant “una guerra total” a la campanya global de BDS, “en un intent desesperat d’esclafar-lo”, segons el Comitè Nacional Palestí de BDS (BNC).
Intimidació
Israel va recórrer a l’amenaça i la intimidació individal, l’adopció de polítiques per expulsar militants sospitosos de boicot i d’impedir que altres entressin.
Això fou just després del nomenament l’any passat pel principal diari financer d’Israel d’Omar Barghouti, un co-fundador del moviment BDS, entre les 100 persones amb més probabilitat d’influir en l’economia d’Israel el 2016.
Israel va imposar una prohibició eficaç dels viatges a Barghouti, després d’amenaces contra ell i altres defensors dels drets humans palestins pels principals ministres del govern israelià al març.
Amnistia Internacional ha condemnat les amenaces, que van incloure una crida del ministre d’intel·ligència d’Israel Katz a “eliminació selectiva de civils selectius” de líders de SDE amb l’ajuda de la intel·ligència israeliana.
“Israel ha intentat estigmatitzar, demonitzar i en alguns casos deslegitimar el BDS des de dalt, després de no poder esclafar el moviment als niivells des bases global i de la societat civil”, assenyala el BNC.
Però al llarg de 2016, BDS s’ha enfortit, afegeix el grup. “La lògica d’apaivagar el règim d’opressió d’Israel ha començat a donar pas a la lògica de la pressió internacional sostinguda, que va resultar decisiva en la fi de l’apartheid a Sud-àfrica,” afirma.
Amb aquest esperit en ment, aquests són els 10 principals assoliments del BDS el 2016, com els ha cobert The Electronic Intifada.
10. Els activistes del BDS es van alçar contra Hewlett Packard. Dotzenes de Ciutats dels sis continents van participar en una setmana internacional d’acció contra Hewlett-Packard, per cridar l’atenció sobre el paper de l’empresa en fer possibles les violacions dels drets humans d’Israel.
9. La companyia irlandesa CRH va retirar inversions de la indústria del ciment d’Israel. Una de les empreses més grans d’Irlanda, CRH, va anunciar al gener que deixava els seus actius israelians després de la sostinguda pressió del boicot de base. CRH tenia el 25 per cent de les accions de MASHAV, propietat del principal fabricant de ciment d’Israel Nesher.
El ciment de Nesher s’ha utilitzat en la construcció de mur i els assentaments d’Israel a Cisjordània ia la xarxa de tren lleuger que serveix als assentaments il·legals israelians a la Jerusalem oriental ocupada.
8. Municipis de l’estat espanyol es van declarar “zones lliures d’apartheid.” Més de 50 ciutats de tot l’Estat espanyol (25 als Països Catalans) ja es declaren lliures de productes israelians en una campanya que va començar al juliol de 2014, durant de l’atac d’Israel contra Gaza. [Als Països Catalans, destaquen ciutats com Badalona, amb 217.000 habitants, Terrassa (215.000), Alcoi (60.000) o Sant Feliu de Llobregat (43.000)].
7. Els noruecs es desfeien dels productes israelians. Dues de les principals ciutats de Noruega, Tronheim i Tromso, van votar boicotejar els productes i serveis israelians produïts en els assentaments en territori palestí ocupat.
6. Esglésies continuaren mobilitzant-se els drets palestins. Diverses esglésies dels EUA van votar en 2016 per boicotejar les institucions financeres israelians, i fer enrere o prohibir inversions en les empreses que es beneficien de l’ocupació israeliana. Una església a Califòrnia es va comprometre a no comprar subministraments de Hewlett-Packard, empresa que proveeix equips a militars i assentaments d’Israel. Els Presbiterians va reafirmar els seus compromisos previs de desinversió, mentre que 24 congregacions cridaven a “pressioner econòmicament” contra les empreses o els governs que violen els drets humans. Els Luterans van votar per demanar la fi de l’ajuda nord-americana a Israel.
5. Governs i partits polítics es van mantenir ferms davant els matons anti-BDS. Suècia, seguida dels Països Baixos i Irlanda, va confirmar públicament el dret dels ciutadans a treballar per BDS. Mentrestant, la Unió Europea i el Departament d’Estat dels Estats Units van admetre que la defensa boicot és un dret protegit per la llibertat d’expressió. El Partit Verd de Canadà i el govern holandès van rebutjar la pressió dels grups de pressió de la dreta d’Israel.
4. Els activistes van ajudar a derrotar la legislació contra el BDS als EUA. Els defensors del BDS van plantar cara i derrotar una onada creixent de legislació promoguda pels legisladors estatals i federals d’Estats Units – animats pels grups de pressió d’Israel i el govern d’Israel – per suprimir l’activisme BDS.
A Massachusetts, una esmena anti-boicot va ser retirada al senat de l’estat al juliol després d’una campanya per part de grups de solidaritat amb Palestina. L’esmena, que havia estat adjuntada a una llei econòmica sense relació, hauria suposat crear una llista negra d’individus i empreses que donin suport al boicot liderat per palestins contra Israel. Els organitzadors van dir que per tal de contrarestar amb èxit la legislació anti-boicot imminent allà, sabien que havien hagut de tractar directament amb els legisladors durant un període sostingut.
Al Regne Unit, un procés per a la prohibició de fer campanya BDS va ser tombat en l’alt tribunal. Afectava dues localitats de Gal·les, i Leicester, a Anglaterra, que havien aprovat mocions favorables al BDS.
A L’Estat francès, un tribunal va revocar una prohibició del govern a una manifestació per donar suport a les persones jutjades pel seu activisme de solidaritat amb Palestina. La campanya de BDS a França continuava creixent tot i la repressió del govern.
Al maig, els legisladors a Ontario, la província més poblada de Canadà, van fer història: la seva era la primera cambra legislativa completa del món que va votar en contra d’una llei anti-BDS.
3. G4S es va veure obligada a cedir davant la pressió de BDS. Sota la pressió d’anys de campanyes de base, la major empresa de seguretat privada del món, G4S, es va desfer de la major part dels seus negocis israelians.
Quatre agències de l’ONU a Jordània i un al Líban van cancel·lar els seus contractes amb la companyia. La ciutat de Berkeley, Califòrnia, també va votar per retirar les seves inversions de les corporacions de presons privades, incloent G4S, pel seu paper en els abusos de drets humans contra persones indocumentades als EUA, i contra els palestins sota l’ocupació.
2. El gegant de telecomunicacions Orange va renunciar a Israel. La companyia francesa de telecomunicacions d’Orange anunciar la seva retiada d’Israel al gener, després de la pressió internacional sostinguda del Boicot.
La campanya demanant a Orange tallar els llaços amb Partner Communications d’Israel va començar el 2010 i va involucrar a sindicats i grups a França, Tunísia, Marroc i Egipte, països en què Orange a o les seves filials tenen desenes de milions d’usuaris de telefonia mòbil.
La campanya va rebre un impuls important en de maig de 2015, quan BDS Egipte crida a un boicot a la companyia subsidiària d’Orange Mobinil, que té 33 milions de clients. Això va venir després de The Electronic Intifada va revelar el grau de complicitat d’Orange en l’atac d’Israel contra Gaza el 2014.
“Orange no tenia més remei que adonar-se que la inversió en l’ocupació, l’especulació amb la colonització de la terra palestina i la participació en les violacions d’Israel contra els drets palestins és comercialment una mala inversió”, va dir Abdulrahman Abou Salem de BDS Egipte, una coalició de sindicats, partits polítics i grups de la campanya.
Partner Communications, que opera sota la marca Orange Israel, va crear i operava l’extensa infraestructura de telefonia mòbil en els assentaments d’Israel construïdes sobre terres palestines a l’ocupada Cisjordània en violació de la llei internacional.
1. Els estudiants s’han mantingut ferms davant l’assetjament. Els estudiants als EUA, Canadà i el Regne Unit van aprovar contundents resolucions i mesures de desinversió en els seus governs estudiantils i sindicats, enmig de la intensificació de les campanyes de difamació de grups externs de defensa d’Israel i foscos llocs web d’amenaces i intimidacions.
“Els estudiants esdevenen membres de l’opinió pública amb capacitat d’influència quan es graduen. I el ràpid canvi polític al voltant d’Israel i Palestina als campus és una cosa que realment hem de tenir present” sostenia Kurwa Rahim, un estudiant graduat de la UCLA.
Des del començament de 2016, més d’una dotzena de campus als EUA van aprovar algun tipus de resolució o mesura de desinversió boicot, Kurwa, membre d’Estudiants per la Justícia a Palestina, afirmava: “La gent ara s’adona que no té cap sentit pretendre que ets un progressista o que et preocupes pels principis bàsics d’igualtat i els drets humans si no es pot aplicar aquests principis a la qüestió de Palestina … i una lluita per la llibertat que s’ha prolongat durant dècades “.
