A. Gaya (Quico el Célio): “El nostre projecte no és de temporada”

fotografia de Maria Elena Maureso

Arturo Gaya Iglesias. Naix el 3 de setembre de 1956 a Tortosa. Durant més de 30 anys ha compaginat el periodisme amb la música,5 conscient de que són dos oficis a través dels quals es pot fer crònica social. El 1992 va crear Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, grup amb el  que ha publicat 10 treballs discogràfics i ha arribat als escenaris  més importants del país. Actualment també és un dels impulsors del projecte ‘Gràcies, Ovidi’ i dona classes de cant popular a l’Aula de Música Tradicional i Popular de Tortosa.

Uns músics de les Terres de l’Ebre, fent un CD d’homenatge a un cantautor d’Alcoi…..

La gent de les Terres de l’Ebre vivim en una zona privilegiada i tenim la sort de poder entendre molt bé tot apropament entre Catalunya i el País Valencià. Estem al mig. A banda i banda del riu Sénia hi ha gent que treballa a Benicarló, viu a Ulldecona, va a comprar al mercat a Alcanar i va al metge a Vinaròs. Portem l’Ovidi al cor…

Quins artistes formeu part d’aquest projecte?

Kike Pellicer és el contrabaix i productor musical. Paco Prieto hi posa la guitarra i jo hi poso la veu. Un ampostí i dos tortosins. Amb el Kike portem ja molts anys treballant perquè és el baixista de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries interpretant el paper de Vicent Ferrer. Amb Paco és la primera vegada que treballem junts tot i que ens coneixem de fa temps i té una llarga trajectòria com a músic amb diferents grups com El eterno masculino o Dragon Rapide entre d’altres. Ha estat un feliç encontre entre tots tres per aconseguir la calidesa i complicitat que requereix interpretar el repertori de l’Ovidi.

Supose que amb una obra tan immensa en quantitat i qualitat com la d’Ovidi Montllor, la tria de cançons no haurà estat fàcil, quin criteri heu seguit?

Per damunt de tot ens hem guiat pel nostre propi gust. Hem triat les cançons que més ens agraden i a partir d’una primera selecció vam escollir un repertori que estès equilibrat en quan a ritmes, estils i influències. Era important que a través de la nostra selecció, el públic s’emportés una idea ben plane de l’obra i la figura de l’Ovidi.

Us ha resultat difícil l’adaptació, vull dir de “fer un poc vostres” les cançons? Què destacaries de les cançons d’Ovidi Montllor?

Ovidi és únic. Aportar coses a la seua obra no és fàcil. Hem intentat interioritzar les cançons, fent-les una mica nostres, tocant-les i cantant-les lliurement, a la nostra manera, però sense perdre l’essència del seu missatge i la seua posada en escena. Ovidi era senzill i en la seua humilitat i senzillesa basava la seua gran força, tot combinat amb una bona ironia i una mica de la necessària mala llet.

I ara, a presentar aquest espectacle arreu dels Països Catalans…

Sí. Un cop feta la producció del disc i de l’espectacle, ara toca donar-lo a conèixer. Ho farem sense pressa i volem anar enllà on hi hage gent que vulga saber de l’Ovidi o retrobar-se amb la seua obra. El nostre projecte no és de temporada. Portarem sempre el ‘Gràcies, Ovidi’ a l’equipatge per portar-lo on calga i quan calga.

Ovidi Montllor fou un home compromès amb el seu temps, amb la classe obrera i el poble treballador, amb la nostra llengua i la nostra cultura i amb la cultura universal. En un país normal, seria un referent tant pel que fa a la seua faceta com a músic com pel que fa a la seua integritat com a persona. Perquè penses que han intentat esborrar la seua memòria des de les institucions i des dels partits polítics? Ho han aconseguit?

El moviment de la Nova Cançó va jugar un paper importantíssim en la lluita per les llibertats però, un cop mort el general Franco, als nous governs democràtics ja no els interessaven les veus crítiques. Van intentar arraconar la nova cançó i van potenciar altres mogudes musicals sense un missatge tan crític. Alguns cantautors van patir les conseqüències i altres van seguir endavant. L’Ovidi compaginava la cançó amb el teatre i el cinema. Anava fent, però el seu últim disc ni tan sols va arribar a editar-se. És evident que la seua obra i la seua figura no són recordats avui tal com mereix. El temps, per sort, va posant les coses al seu lloc. I per això estem aquí, per posar el nostre gra d’arena.

A Arturo Gaya se’l coneix sobretot, per la seua tasca de recuperació de la cultura popular a través del grup ebrenc Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, quins projectes tens per al futur?

Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries estan a punt de complir 20 anys de trajectòria artística i ens agradaria celebrar-ho. Tenim un any per davant per pensar això i també per donar a conéixer el nostre darrer treball que hem fet amb Pep Gimeno Botifarra: la Barraca. Una altra mostra de les nostres ganes de donar a conéixer tot el que ens uneix a banda i banda del riu Sénia.