Adéu a Jul Bolinaga, guitarrista de RIP

El passat dissabte dia 15 de novembre moria Jul Bolinaga, guitarra i membre fundador de la mítica banda basca punk d’Arrasate RIP. Bolinaga, junt al seu germà Txerra (bateria), Eduardo Mancebo -Portu- (baix) i Carlos Agirreurreta -Mahoma- (veu) va formar una de les bandes més representatives de l’escena músical a Euskal Herria als anys 80, els RIP, els quals van començar amb el nom de Doble Cero l’any 1980. Aquest nom fou substituït pel de RIP, i fou així com es van donar a conéixer no només al País Basc, sinó a la resta de l’Estat Espanyol.

Jul Bolinaga deia adéu de forma inesperada dalt de l’escenari del Gaztetxte de Bergara amb la seua banda The Potes, un conjunt de punk-folk en què Jul tocava el baix. Casualment, la banda  interpretava l’últim tema del repertori per a aquest concert, que no era un altre que “Condenados” de RIP. Bolinaga i la seua banda formaven part del cartell dins dels actes de celebració del 30 aniversari de la ràdio local Txapa Irratia.

Jul Bolinaga, després de dissoldre’s RIP, i dels seus puntuals retrobaments als escenaris, havia passat per projectes com The Kagas i The Meas al costat del carismàtic Evaristo Páramos, vocalista de La Polla Records. També havia sigut membre d’altres bandes com Txapelpunk, Carrocerías Betoño -un projecte més personal- Piztu Punk… i havia participat en diversos homenatges als seus companys Mahoma i Portu, morts anys abans.

440px-RIP

Arrasate és una ciutat de 22.000 habitants situada a l’Alt Deba (Guipúscoa). La ciutat ha estat històricament lligada als moviments obrers d’Euskal Herria i és coneguda al món empresarial per la Cooperativa Mondragón. En l’aspecte musical ha sigut sempre bressol de bandes de punk i Oi!, com ara els adés esmentats RIP, o altres lligades a l’escena skinhead com Zakarrak i Iskanbilla, i ja més actualment Des-kontrol o Hawkins Thugs.

Aritz Unamuno, vocalista d’aquest últims, explicava què ha suposat la mort de Jul i què representava RIP per a les bandes i musics més joves: “Un cop molt dur per a tot el poble, Jul era una persona molt propera a la gent més jove, el véiem molt sovint pels bars i per la zona on ens movem. Quant a RIP, aquesta ha sigut una banda que ha marcat molt generacions posteriors […], ens sentíem i ens sentim a hores d’ara orgullosos d’haver tingut un grup com RIP al nostre poble, la gent s’identificava molt amb ells, van exercir una gran influència per a moltes bandes de generacions posteriors”.

La trajectòria de la banda es resumeix en un treball compartit amb una altra banda mítica, Eskorbuto: Zona Especial Norte (Spansuls Records, 1984); i el més conegut No te muevas, editat per Basati Diskak l’any 1987, el qual contenia temes com ara “Enamorado de la muerte”, “Mundo muerto, mundo en paz” o “Condenado”. Ja en la dècada dels noranta, després d’una reunió de la banda, el grup d’Arrasate va enregistrar un directe nomenat HIESari aurre egiten!! Zuzenean (‘Fent front a la sida en directe’), repertori compost pels temes originals de la banda, així com per unes quantes versions de bandes de punk angleses, com per exemple el tema “You’ll never walk alone”, rebatejat pels RIP com a “Mondra”.

Els RIP van ser pioners i una peça clau en allò que alguns van etiquetar sota el nom de Rock Radical Basc (RRB) als anys 80, fenomen musical que formaven bandes com Kortatu, Cicatriz o La Polla Records, entre moltes altres. Per a entendre què va suposar aquest fenomen, cal situar-lo en el seu context: als anys 80, passada ja la transició, Euskal Herria continuava patint una forta repressió. La banda armada ETA es trobava en un dels seus moments de màxima activitat, el moviments obrers eren ben presents als carrers i les drogues colpejaven de forma brutal el jovent a tot el País Basc. Al mateix temps, aquest jovent començava a organitzar-se de forma activa i l’anomenat RRB sorgia com una forma més de denúncia social i rebuig al sistema establert i a la repressió de l’Estat.  A tot això cal sumar-li la influència del punk britànic, que havia escandalitzat l’establishment de Tatcher a les illes britàniques pocs anys abans.

Per a saber-ne més: