Algunes reflexions postelectorals

Diumenge passat es van celebrar eleccions al Parlament regional de Catalunya. Una consulta oficial que dóna una àmplia majoria a CiU i que decanta la política catalunyesa encara més a la dreta, fent veure de ben a prop l’espantall de la Plataforma feixista d’Anglada, a la porta de l’hemicicle.

D’aquestes eleccions hi haurà moltes coses que analitzar, però crec que posen damunt la taula la voluntat de clarificació d’una part important de la gent. Si es fa política de dretes, que la faci la dreta. Si hom parla d’independentisme, que ho treballin els que ho diuen clarament. Si l’independentisme parlamentari és conservador, doncs que el liderin els de dretes. Si estem contra la retallada de l’estatut catalunyès, doncs que els col·laboradors dels retalladors es quedin sense pastís. I en el terreny de l’espanyolisme militant, o som o no som. Per puresa, el PP i el PSOE a fer la mà.

L’independentisme institucional ha canviat de responsables. ERC ha pagat cara la seva triple renúncia: nacional, independentista i d’esquerres. I és una condemna que cal que assumeixi i compleixi, no si val ara a anar a buscar aliats per sortir del pou. A ERC, des de l’independentisme d’esquerres cal demanar-li moltes responsabilitats i que es repensi, que de mal ja n’ha fet prou. El desplaçament cap a la dreta que va començar amb la Crida a ERC de l’Àngel Colom i el seu aliat de conveniència Carod-Rovira, ha arribat al límit amb la seva política en temes com l’educació o la cobertura a les polítiques de dretes del Tripartit.

Ara, com ja fa un temps hem començat a visualitzar, el lideratge de l’independentisme parlamentari està en mans de les propostes liberals de Solidaritat Independentista. I ens hi haurem d’acostumar, donat que a CiU li interessa molt tenir una oposició fragmentada i amb elements rebels com els de SI, són un bon argument davant les seves negociacions a l’estranger. I hi ha un sector de la societat catalunyesa a qui el model guanyador mediàtic de Laporta li fa molta gràcia.

Cal recordar que CiU està emmerdada fins al cim amb el tema Millet, amb el tema Santa Coloma… i com Laporta ha defensat els encausats en el segon cas, i com estan d’entrelligats membres d’aquests afers, laportistes i estructures filoconvergents com la fundació Catalunya Oberta.

En un moment de crisi i amb una tendència electoral cap a la dreta, se’ns haurien de disparar totes les alarmes. És un moment molt dur i una perspectiva difícil. Però la realitat ens situa en una perspectiva de canvis a tots nivells, també en la política independentista. Tenim una eina com la CUP, que per sort ha quedat al marge de la confrontació per la restitució de l’autonomisme catalunyista, que ha de seguir definint els seus passos i prioritats. Avui, amb ERC de retirada i un independentisme conservador i regional com el de Solidaritat, ha de reforçar la seva aposta per ocupar un espai en la vida del país, esdevenint una alternativa al model que representen les forces que hi ha als parlaments regionals dels Països Catalans. No es tracta d’ocupar una nova porció del gran formatge-pastís institucional, sinó de fer-se un lloc sòlid i amb arrels arreu del país, com es fa en molts municipis de la nació. L’esquerra independentista necessita un nou lideratge, que plantegi el país des de la realitat, i no des de les batalles del passat, que elabori un nou discurs de la construcció nacional i social, que sacsegi la consciència de la nostra gent i recreï i recuperi l’imaginari i el conjunt del país. Que repensi tots els paràmetres i institueixi el nou lideratge que faci possible un demà alliberat. L’horitzó no està en les autonòmiques catalunyeses del 2014, abans vénen altres reptes, com les municipals, arreu dels Països Catalans -o les autonòmiques al País Valencià i a les Illes-, i la necessitat de fer créixer la nova proposta, la nova carta de navegació amb voluntat de majoria, d’implicació per al conjunt de la nostra societat.

El 28-N ha canviat coses, i crearà noves dinàmiques, però el moment de més efervescència independentista de la història no ens el faran abandonar i oblidar ni els oportunistes de torn ni els autonomistes manipuladors.

*Aleix Cardona és Membre de Terra i Llibertat