Alguns interrogants en el massiu Aberri Eguna convocat per Independentistak
En l’Aberri Eguna més concorregut dels darrers anys la xarxa Independentistak reuní al voltant de 14.000 persones als carrers d’Hendaia i d’Irun malgrat els nombrosos controls policíacs. L’èxit de la manifestació independentista contrastà amb les entre 3000 i 5000 persones convocades pel PNB a Bilbao i les 400 persones que Aralar i Abertzalen Batasuna havien aplegat el dia abans a Urruña.
Novament han estat les iniciatives polítiques de l’esquerra abertzale les que han marcat la diada i ho han fet reforçant l’aposta d’aquest sector polític a favor de la consecució d’un nou marc polític per al País Basc. Aquest és el contingut de la declaració “Zutik Euskal Herria”, que defensa la necessitat d’apostar per una nova fase de construcció nacional en la qual sigui possible acumular forces al voltant del projecte independentista.
Aquesta aposta ha donat lloc a la cristal·lització d’un procés d’unitat amb altres sectors polítics, sindicals i socials: Independentistak és una iniciativa apadrinada per l’esquerra abertzale, a través de personatges històrics com Tasio Erkizia o “Txillardegi”, i per Eusko Alkartasuna, una vegada desempallegats d’Hamaika Bat, el seu sector més oportunista.
L’Aberri Eguna d’enguany és el primer resultat palpable d’aquest procés unitari, però l’èxit de la convocatòria no pot respondre encara les preguntes subjacents a aquest procés: permetrà l’Estat espanyol que Independentistak es presenti a les properes eleccions municipals? Fins a quin punt els sectors provinents d’Eusko Alkartasuna assumiran políticament les conseqüències de l’estratègia repressiva de l’estat? Quina serà l’actitud d’ETA davant d’aquest nou procés?
Com a resposta a la declaració “Zutik Euskal Herria”, 21 persones, entre les quals cal comptar 4 premis Nobels de la Pau o qui durant més de 20 anys ha estat cap de la Interpol, han signat la Declaració de Brusel·les. Mandela, De Klerk, Hume, Kendall i companyia demanen a ETA i a l’Estat espanyol que avancin cap a la resolució del conflicte: els primers declarant un alto al foc permanent que confirmi l’estratègia empresa; i els segons “responent degudament” les passes realitzades per l’esquerra abertzale.
Un Aberri Eguna, el de 2010, que es tanca amb molts interrogants, però que també ha obert moltes portes a l’esperança.
