Amics
Escric aquestes ratlles el mateix dia que el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha arxivat la causa per suborn contra el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, i altres tres alts càrrecs institucionals del PP valencià, entre ells el seu secretari general, Ricardo Costa. Per als que estem acostumades a les corrupteles vàries dels polítics valencians la decisió judicial no ens ha sorprès. Des del mític “estic en política per folrar-me” d’Eduardo Zaplana ha plogut molt, però ni les formes ni el fons han canviat gaire. I és que no podíem esperar-nos altra cosa: el mateix Camps ja havia manifestat que per definir la seua relació amb Juan Luis de la Rúa el concepte amistat es quedava curt. Aquest home, per si les lectores de L’ACCENT ho ignoren, és el president del tribunal i una de les tres persones que havien de decidir sobre l’arxiu del cas.
I serà això, que el concepte que s’amaga darrere la paraula amistat no és suficient per categoritzar els intensos i íntims vincles entre polítics, jutges i empresaris valencians. A Alacant en tenim exemples de sobra. Enrique Ortiz, l’empresari de més èxit de la meua ciutat, convidava regularment a l’exalcalde, Luis Díaz Alperi, a navegar amb el seu iot. Quan aquest va dimitir, la seua successora, Sonia Castedo, va passar el seu primer cap de setmana com a alcaldessa… al iot d’Ortiz.
Però tampoc no podem ser susceptibles, i és que possiblement Castedo només acudira al vaixell en qualitat de consort. El seu marit ha estat un simple empleat -el gerent- de les empreses del constructor. Però Ortiz té més amics, o empleats, segons es mire. L’actual portaveu del PSOE a les Corts Valencianes, Ángel Luna, va ser membre del Consell d’Administració de l’Hèrcules, societat anònima esportiva de la qual Ortiz n’és un dels màxims accionistes. Un tal Blas Bernal, quan era portaveu del PSOE a l’Ajuntament, va votar a favor del Pla Rabassa, projecte emblemàtic del contractista. Després va ser nomenat director general de l’Hèrcules i ara sona com a nova cara electoral d’UPyD, tercera força electoral a la ciutat després de les eleccions europees.
I és que ja se sap, qui té un amic, té un tresor.
