Els resultats del 9N

resultats 9N

El resultat del 9N és, en termes de mobilització, un resultat que aconsegueix trencar la frontera de l’èxit. Tothom s’havia resistit a posar una xifra de participació que validés el 9N, però s’havia estès la convicció que qualsevol participació per sota del milió i mig seria un fracàs, i qualsevol participació per damunt dels dos milions seria un èxit.

Si analitzem els resultats de les opinions emeses, aquests ja entren en un terreny més conegut. Els gairebé dos milions de vots independentistes corresponen tant als resultats electorals de 2012 com a les enquestes que el CEO fa regularment. Això vol dir que els partidaris de la independència van acudir massivament a les urnes, com també ho van fer una part important dels votants del Sí-No que es van sentir interpelats per les postures de UDC i ICV.

El format de la consulta -sense capacitat per a interpel·lar tot el cos electoral, sense campanyes contraposades sobre les opcions de vot- impedeix poder afirmar si els partidaris de la independència han augmentat la seva base social o si són un cos cohesionat i altament mobilitzat però que es manté pràcticament igual que dos anys enrere.

El resultat del No és un resultat infrarepresentat, ja que els partits que el representen havien cridat a boicotejar el 9N, però les més de cent mil persones que van anar a votar per aquesta opció contrasten amb les només 30.000 que mobilitza l’espanyolisme cada 12 d’octubre. La seva fortalesa prové més del fet de ser l’opció del status quo que no pas de l’articulació social i representants legitimats.

Els resultats a l’àrea metropolitana de Barcelona

El suport a la independència es juga, sobretot, a l’àrea metropolitana de Barcelona. Si observem els resultats del 9N sumant les dades del Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès occidental, podem obtenir una primera visió.

Pel que fa a la participació, en aquestes tres comarques han votat 1.051.118 persones. Això significa que un 46% del total de vots emesos a Catalunya ho han estat en aquestes comarques. Pel que fa a la seva població, aquestes tres comarques tenen el 52% de la població total de catalunya.

Pel que fa als partidaris del sí-sí, ho han estat 798.070. Un 76% dels vots emesos, gairebé cinc punts per sota del global. Sobre el total de Catalunya, de tots els vots partidaris del sí-sí emesos, el 44% ho han estat en aquestes tres comarques.

Pel que fa als partidaris del sí-no, han dipositat 142.686 vots. El 13,5% dels vots emesos en aquesta comarca, tres punts i mig per sobre dels resultats globals. En el còmput global del sí-no, el 63% dels vots obtinguts a tot Catalunya provenen d’aquestes tres comarques.

Fins a 59.768 partidaris del no han acudit a les urnes en aquesta àrea metropolitana. El 5,7% dels vots emesos, només un punt més que la mitjana global. En el còmput global dels vots partidaris del no, el 59% d’aquests han estat emesos en les tres comarques metropolitanes.

Comparació amb l’estatut de 2006

Comparar participació i resultat amb altres convocatòries electorals és dificultós. Les condicions no eren les mateixes, i el comportament electoral ha variat profundament en els darrers 4 anys. Tot i així, hi ha algunes dades a destacar. La més important serà si més gent ha votat per la independència que no pas ho va fer en favor de l’estatut actualment vigent. Amb el 96,80% de meses escrutades, el sí-sí es troba només a 80.000 vots del sí a l’estatut. Si la participació en aquestes meses és proporcional a la resta, i els seus resultats també, ens podem trobar davant un empat tècnic entre els dos resultats.

Quines referències cal prendre a l’hora d’analitzar els resultats d’avui i comparar-los amb altres conteses electorals a Catalunya? Les següents dades poden ser un bon mirall on comparar els vots d’aquest 9N:
Vots favorables a l’estatut de 2006:                                                                     1.882.650
Vots el 2012 als partits que han cridat a votar aquest 9N:                            2.100.523
Vots el 2012 als partits que han cridat a no participar aquest 9N:             1.271.395

 
 

DADES DE PARTICIPACIÓ A LES 13h i a les 18h
Meses de participació Primer avanç Segon avanç
Nom comarques  Total    Constituïdes   Participació   Participació 
Alt Camp 51 51 9.057 14.498
Alt Empordà 137 137 24.112 37.633
Alt Penedès 102 102 20.137 36.643
Alt Urgell 30 30 4.089 6.921
Alta Ribagorça 4 4 668 1.083
Anoia 122 122 20.166 33.805
Bages 177 177 37.109 62.800
Baix Camp 168 168 27.326 45.348
Baix Ebre 72 72 14.143 23.102
Baix Empordà 122 122 24.342 40.133
Baix Llobregat 704 704 96.288 165.441
Baix Penedès 90 90 11.106 19.123
Barcelonès 1.772 1.772 298.419 530.944
Berguedà 59 59 10.930 18.264
Cerdanya 26 26 3.427 5.099
Conca de Barberà 34 34 5.074 8.884
Garraf 123 123 21.131 34.664
Garrigues 32 32 5.095 8.528
Garrotxa 59 59 13.984 23.292
Gironès 155 155 37.074 59.726
Maresme 380 380 74.949 128.882
Montsià 60 60 11.861 19.761
Noguera 51 51 7.689 13.796
Osona 157 157 42.556 66.772
Pallars Jussà 21 21 2.909 4.708
Pallars Sobirà 16 16 1.573 2.650
Pla d’Urgell 37 37 7.353 13.315
Pla de l’Estany 31 31 8.735 13.824
Priorat 25 25 3.127 4.585
Ribera d’Ebre 26 26 4.556 8.034
Ripollès 37 37 6.927 11.627
Segarra 31 31 4.083 7.498
Segrià 191 191 32.188 56.064
Selva 143 143 28.054 46.223
Solsonès 22 22 3.106 5.350
Tarragonès 209 209 27.597 46.936
Terra Alta 17 17 2.687 4.418
Urgell 42 42 8.008 13.484
Val d’Aran 14 14 723 1.307
Vallès Occidental 780 780 123.338 220.390
Vallès Oriental 366 366 65.235 111.976
La participació a les 18h
El fet de situar la participació, a dues hores del tancament dels col·legis electorals, en la frontera dels dos milions, fa del 9N un èxit incontestable. A l’espera de les dades definitives, sembla que les xifres finals deixaran en evidència alguns resultats que legitimen l’actual entramat institucional.

La participació a les 13h a l’àrea metropolitana

Una de les partides d’aquest 9N es juga en la participació a l’àrea metropolitana de Barcelona. En les tres comarques de la conurbació, la participació a les 13h al 9N és aproximadament una quarta part de la participació que s’aconseguí en tancar les urnes el 25 de novembre de 2012.Aventurar una comparativa directa és arriscat, ja que en les eleccions de 2012 poc més d’un terç de la gent que va acabar anant a votar ho va fer abans de les 13h, mentre que gairebé dos terços ho van fer entre les 13h i les 20h. En canvi, la percepció a peu de carrer per aquest 9N és que l’afluència matinal pot ser més igualada que l’afluència a la tarda.

La participació a les 13h a les zones amb més vot sobiranista

Berguedà, Pla de l’Estany i Osona són zones on el vot a partits que han cridat a la participació a la consulta del 9N és molt elevat. Les dades de participació indiquen que a les 13 hores ja havia votat la meitat de la gent que el total de les persones que van votar el 2012.