Atos, l’empresa informàtica dels Jocs Olímpics, deu 1,7 milions als seus treballadors

L’empresa multinacional d’informàtica Atos continua sense fer efectiu el pagament del deute contret amb els seus treballadors, malgrat una sentència del Tribunal Suprem (TS) del 2012 que l’instava a fer-ho. Atos deu als seus empleats els pagaments en concepte de compensació econòmica per antiguitat, un deute que segons la Coordinadora Obrera Sindical ja ascendeix a 1,7 milions d’euros. El 2012 el TS va donar la raó a vuit treballadors demandants, que van reclamar el pagament del complement reconegut dins el conveni col·lectiu. Des de llavors, l’estratègia de l’empresa ha consistit a compensar l’antiguitat dels empleats a través d’altres conceptes que figuren a la seva nòmina, una pràctica que la justícia ja ha declarat il·legal. Dels 500 treballadors d’Atos al centre de Barcelona, 140 ja han denunciat l’incompliment de l’empresa, que es nega a fer-lo efectiu tot i les diverses sentències judicials que l’han instat a complir la sentència del TS.

El deute augmenta cada dia que passa

La secció sindical de la COS a Atos denuncia la situació i considera que l’empresa no té “cap altra sortida” que acabar pagant. Per una banda, es basen en les diverses sentències judicials, i per altra avisen que el temps juga en contra de la multinacional. I és que per cada més que passa, Atos es veu obligada a pagar 40.000 euros més als seus treballadors en concepte d’interessos de demora.

L’empresa informàtica dels Jocs Olímpics

Atos va ser fundada el 1997 a París, on actualment manté la seva seu central. L’empresa opera sota les denominacions Atos, Atos Consulting & Technology Services, Worldline i Atos Worldgrid, i és coneguda, entrre altres coses, per ser l’operadora informàtica dels Jocs Olímpics des de 1989. La participació d’Atos en l’esdeveniment esportiu més important del món ja va anar acompanyada de polèmica en la celebració dels Jocs Olímpics de Londres el 2012. Aleshores, Atos va ser encarregada del desplegament tecnològic i a més va ser una de les 11 empreses globals que va patrocinar l’esdeveniment a través del Comitè Olímpic Internacional (COI), aportant una suma total de 100 milions de dòlars.

Mentre durava l’esponsorització els seus treballadors estaven en peu de guerra. El sindicat Public and Commercial Services Union va denunciar durant la celebració dels Jocs que Atos pagava als seus treballadors per sota del sou mínim establert al Regne Unit. Tot plegat mentre els comptes de la multinacional experimentaven un augment de facturació i beneficis, tal com va reconèixer el seu conseller delegat Thierry Breton, ministre d’economia de l’estat francès entre el 2005 i el 2007.

Els abusos laborals denunciats no van ser suficients perquè el COI fes marxa enrere, i Atos formarà part del conglomerat d’empreses encarregades de desenvolupar els serveis informàtics de tots els esdeveniments olímpics que se celebrin fins el 2020, començant pels Jocs Olímpics del 2016 a Río i els Jocs Olímpics d’hivern del 2018 a Pyeongchangal.