Posts From Joan Sebastià Colomer
Fa dos-cents anys, a la petita població de Roncole, va néixer Giuseppe Verdi, el músic italià més popular i el compositor d’òperes més estimat pel gran públic amb el permís de Giacomo Puccini. En la seva llarguíssima carrera (va morir el 1901) va traçar el recorregut que va de les
A més d’un compositor popularíssim al seu temps i encara ara, Verdi fou un símbol polític a l’Itàlia ocupada abans de la unificació. L’esclat es produí amb l’estrena de Nabucco (1842). Amb aquesta obra i, molt particularment, en l’encara avui famosíssim cor Va pensiero, el públic es va reconèixer fàcilment
«Els pocs catalans que van seguir el partit del Felipó acostumaven a ser els aristòcrates i el clergat» (Albert Sánchez Piñol, «Victus»). La popular novel·la de Sánchez Piñol pot servir per popularitzar certes veritats. Els aristòcrates barcelonins hi són anomenats «pendons vermells». I no pocs dels nostres «pendons vermells» es
«El president de la Generalitat va deixar clar ahir que, de moment, no es deixarà ensibornar pels cants de les sirenes que, curiosament sorgides abans que de Madrid des de dins de la pròpia federació, insinuen camins del mig» (El Punt-Avui, editorial del 27 de setembre). El que crida l”atenció
Avui m’he llevat com en un malson escoltant la veu de Jordi Basté -sempre babejant- defensant amb energia desaforada el dret de Javier Cercas a expressar-se a El Pais en contra del dret a decidir. Es referia a un article anomenat “Democracia y derecho a decidir” publicat en aquest diari
Com que la premsa escrita és, essencialment, un gènere literari de ficció, de tant en tant cal, com en els culebrots, afegir personatges per fer bullir l”olla. El nou personatge protagonitzava el 2 de setembre la narració de tots els diaris i la portada de La Vanguardia: «Síria va llançar
El senyor comte vol anar de bracet de la senyora pel centre de la ciutat. Gaudir d”un entorn serè, barrejar-se amb el populatxo enriolat per sentir-ne els aires populars, cedir pas a l”entrada dels comerços amb formes versallesques. Sentir, per què no dir-ho, el caliu i l’amor del poble, encara
Humpty Dumpty li diu a Alícia: “Quan jo uso una paraula, vol dir exactament el que jo decideixo que digui, ni més ni menys”. I, davant els dubtes d’Alícia (“la qüestió és si es pot fer que les paraules signifiquin tantes coses diferents”), no dubta a corregir-la: “La qüestió és qui mana amb això, n’hi
“Defensar dissuadint?» és el títol de l”article que Joana Bonet va publicar a La Vanguardia el 8 de juliol. Havia llegit, segurament en contra de les recomanacions del seu metge, un número de la revista «Claves de razón práctica». El reportatge central es deia «Disuadir y defender» i s”hi plantejaven
La Vanguardia del 24 de juny semblava ben bé el Full Dominical. Com que el pamflet de la Santa Màfia té un ressò força petit tenint en compte la gran tirada i el seu caràcter gratuït, algú s’havia d’encarregar de treure de les catacumbes (mai millor dit) la vida i