Les reformes laborals (1976-2012): els mateixos objectius i les mateixes fal·làcies
L’objectiu d’aquest article és analitzar, des d’una perspectiva diacrònica, els objectius (declarats i no declarats), així com la retòrica justificativa, sobre els quals han pivotat les reformes laborals a l’Estat espanyol, tot centrant-nos especialment en les del període 2010-2012. En aquest període es concentren amb molta més intensitat totes les
La collita de la pandèmia
La campanya de la fruita dolça ha estat marcada per les desigualtats socials dins el món agrari. La Covid ha tingut una incidència més alta i amb conseqüències més greus sobre la classe treballadora de l’agroindústria, molts han hagut de triar entre emmalaltir o menjar. La salut s’ha vist greument
Conquerim Nissan i la nació
Totes les que tenim un rentavaixelles, i les que no en tenen també, sabem com ens allibera. Recollir la taula i seure al sofà és molt millor que posar-se a fregar plats, ves quina obvietat. La màquina ens allibera de treballar. Més ben dit, ser propietaris de la màquina ens
Gonçal B. R.: « Han preparat un marc polític, social i cultural favorable al consentiment i/o acatament de les contrareformes econòmiques que ja s’estan elaborant»
Com valores les mesures econòmiques dels governs central i autonòmics? En aquest sentit caldria marcar dos moments molt ben diferenciats als Països Catalans al sud de l’Albera. Un moment inicial en què ningú semblava saber què volia o què havia de fer-se, en el qual els diferents governs autonòmics d’una
Gemma Casal: «La crisi ha posat sobre la taula les conseqüències de la pèrdua de sobirania alimentària, han augmentat les veus que reclamen més accés als mercats locals i als productes de proximitat»
Com valores les mesures econòmiques dels governs central i autonòmics? Com afecten a l’àmbit agrícola? La resposta del govern central en referència als ajuts destinats a l’economia són limitats i adreçats al manteniment de les gran empreses i no a les PIME, autònoms o treballadors. Bona part de la classe
Antonio Pérez Collado: «La resposta d’UGT i CCOO ha sigut de silenci i de submissió al sistema»
Com valores les mesures econòmiques dels governs centrals i autonòmics/regionals? Sense ser un expert en economia, i tenint en compte la complexitat d’aquesta situació, crec que s’han anat prenent algunes mesures positives, encara que generalment amb retard i perquè l’opinió pública (especialment en les xarxes socials) i els col·lectius organitzats
Ermengol Gassiot «moltes empreses aprofitaran la ressaca de l’alarma social i la por per imposar una negociació molt a la baixa en les nostres condicions de treball i de vida, i els estats han fet un assaig inèdit de mesures de control social que intentaran mantenir»
Com valores les mesures econòmiques dels governs central i autonòmics? Són mesures que, més enllà de les aparences i la propaganda oficial, ens faran pagar la crisi actual als treballadors i treballadores. I que van adreçades a protegir els interessos del capital privat. M’explico. Des de la declaració de l’estat
Vidal Aragonés: «S’està facilitant que les empreses no assumeixin costos derivats de la crisi amb ERTOs i d’altres mesures i l’Estat està buidant els seus recursos»
Com valores les mesures econòmiques dels governs central i autonòmics? Les mesures aprovades pel Govern de l’Estat estan sent absolutament insuficients, mentint en relació a allò que s’anunciava i el que apareixia en el BOE, traslladant el pes de la crisi a les classes populars i rescatant grans empreses. M’explico,
Rafa Reig: «El model de gestió privada ha fracassat estrepitosament a l’hora de protegir la salut de les persones»
Com valores les mesures econòmiques dels governs centrals i autonòmics/regionals? Quantitativament és una xifra d’una dimensió que escapa al nostre enteniment. Desconeguem si serà suficient per a garantir la tornada a la normalitat social i econòmica una vegada superada la crisi sanitària i en quin espai de temps podrà ser una realitat; no obstant això,
Isabel Benítez: « El criteri de “salut pública” de l’Estat és inflexible amb la classe treballadora però ignora la responsabilitat del capital i quan l’ha d’abordar, la subvenciona carregant-ho sobre les nostres espatlles»
Com valores les mesures econòmiques dels governs central i autonòmics? Ara per ara, totes les competències estan centralitzades en el govern espanyol i per tant, les demandes del govern autonòmic gairebé pràcticament es restringeixen a les seves responsabilitats com a empleador: administració autonòmica i també dels serveis externalitzats. Respecte els