O República ara o pacte amb l’estat Opinió

O República ara o pacte amb l’estat

18/10/2017

En Joan Coma deia en un tuit: «Pensar en la complexitat del moment. Ni tot el que es veu clar és sempre com es veu ni tot el que no es veu no existeix. Veurem». Hores després l’Audiència Nacional -la mateixa que portà emmanillat a declarar Joan Coma per dir

Ara més carrer, ara més Comitès de Defensa de la República Col·laboracions

Ara més carrer, ara més Comitès de Defensa de la República

12/10/2017

El dia 10 a la tarda el poble català esperava una Declaració d’Independència explícita, efectiva i sense condicions. Ho esperava perquè independència és, en definitiva, el que va votar l’1 d’octubre: ni mediació, ni negociació, ni diàleg, ni pacte. És per això que les paraules de Puigdemont, allunyades de la

Des del País Valencià pels Països Catalans. Espanyolisme és feixisme Opinió

Des del País Valencià pels Països Catalans. Espanyolisme és feixisme

03/10/2017

L’1 d’octubre de 2017, s’ha pogut realitzar al Principat de Catalunya un referèndum d’autodeterminació. Una part del nostre país, doncs, ha estat convocada a decidir democràticament si decideix crear un Estat propi, com a punt final d’un procés de mobilització política que ha desbordat el règim de 1978. El referèndum

Contra Daesh, l’Imperialisme i els seus còmplices Opinió

Contra Daesh, l’Imperialisme i els seus còmplices

24/08/2017

L’ascens dels discursos feixistes des que es van produir els atemptats de dijous i divendres passat són tristament evidents. Les institucions han fet tímids esforços per combatre’ls, fent valdre discursos ciutadanistes i exaltant els drets humans, però contribuint a la negació de les causes reals del problema i fent, d’aquesta

Pressió estètica: una vil aliança entre el patriarcat i el capital Col·laboracions

Pressió estètica: una vil aliança entre el patriarcat i el capital

20/07/2017

La cosificació de les dones i la pressió estètica són dues eines sexistes plenament vigents al servei de la perpetuació del patriarcat capitalista, malgrat hi hagi qui s’entesti en negar tant el seu poder com la seva vigència. El fet que les dones no siguem considerades subjectes, sinó objectes o

Escoles Bressol: accés universal i equitatiu per a totes les persones, i a tots els barris de la ciutat Opinió

Escoles Bressol: accés universal i equitatiu per a totes les persones, i a tots els barris de la ciutat

20/06/2017

Aquests dies s’està duent a terme un debat respecte la mesura de tarificació de les escoles bressol, enlloc del mètode de bonificacions existent fins ara. La tarificació social  s’ha començat a aplicar per la matriculació del curs vinent. Aquesta mesura persegueix ampliar l’agenda redistributiva, garantint l’equitat i la igualtat d’oportunitats

Jo no sóc racista però… Col·laboracions

Jo no sóc racista però…

06/06/2017

Ja fa uns dies que l’estàtua que honora a l’esclavista Antonio López, situada a la plaça barcelonina que du el seu nom, sembla afectada d’un estrany encanteri que la duu a contradir la quietud. És com si una emoció recorregués la seva espinada de pedra i, afectada d’una religió animista,

De justícia i finançament Col·laboracions

De justícia i finançament

05/06/2017

A propòsit de la convocatòria de la mobilització del proper dissabte 10 de juny “Crida pel finançament valencià”, cal fer algunes consideracions per tal d’emmarcar bé el significat d’aquesta reivindicació, atès que es tracta d’una reivindicació històrica i minoritzada, però ara més mediàtica, visibilitzada per l’actual govern valencià, enfront de

Nova Xarxa de Bus a Barcelona: De com vendre una retallada com una millora Opinió

Nova Xarxa de Bus a Barcelona: De com vendre una retallada com una millora

08/05/2017

El Retbus es va aprovar el 30 d’octubre de 2009 al Ple de l’Ajuntament, sota un govern de PSC e ICV-EUiA. Llavors TMB tenia de Presidenta Assumpta Escarp i Dídac Pestaña de vicepresident, ambdós del PSC, amb un sou aquest últim de 194.000€. Durant tres anys entre que es va

“Ya que lo pregunta…” Col·laboracions

“Ya que lo pregunta…”

21/04/2017

Carlos Puebla explicava fa anys que la seva cançó segurament més coneguda tracta de com era Cuba en el passat, de com tot estava en mans de quatre senyors i de com aquells senyors volien que el seu sistema continues igual però que, com afirma el títol de la guaracha,