Malaguanyada autonomia
És ben sabut que des de l’aprovació de la LEC les escoles públiques catalanes enfilen un camí sense retorn cap a un model de gestió privat. L’última mostra d’això la trobem al projecte de decret d’autonomia de centres. Aquesta autonomia -organitzativa, de gestió de personal i gestió econòmica- venuda com
Memòria selectiva
Llibertat. Aquell element tan apreciat era el que aconseguia Nelson Mandela l’11 de febrer de 1990. Aquell diumenge assolellat abandonava la presó de la mà de la seua companya Winnie. Mandela havia passat 27 anys i mig reclòs. La raó? Haver lluitat des de 1944 contra la discriminació racial institucionalitzada
La pau social
Cal amagar sigui com sigui quines són les causes reals de la crisi i els mitjans han trobat l’home: Zapatero. És ideal per la seva inconsistència. L’Avui diu, per boca d’Alfred Bosch que: “Si fóssim sobirans, és molt probable que Zapatero no fos el nostre president.(…) Segurament en tindríem un
Qui pàgines passa any empeny
Des de 1998, un exemplar de la Constitució espanyola de 1978, que mostra l’escut franquista, és l’objecte representatiu de l’Estat espanyol a la seu de l’Eurocambra a Brussel·les
Miguel Hernández, el poeta de les espardenyes
El Pelao, el Barbacha, el Cabrero. De la caciquil i catòlica Oriola sorgí una de les veus més contundents de la poesia compromesa. També a la Vega Baixa, comarca agrícola i conservadora, arribaren els vents de la trasformació, de la irrupció d’un bram que exigia un món nou. Lluny de
Abatre el toro del Bruc o intentar-ho
Sensacionalisme o rigor informatiu. Aquests últims dies els mitjans d’informació s’han fet ressò del nostre cas. Tanmateix, les formes de fer-ho han sigut molt diferents segons cada mitjà.
Menys pensions per augmentar el benefici empresarial
Mentre els ministres de Treball dels estats europeus es reunien a Barcelona, el passat 29 de gener, el Consell de ministres espanyol va aprovar per sorpresa una proposta al Pacte de Toledo de reformar i retallar les prestacions de la Seguretat Social. Pocs dies després, el passat 5 de febrer,
Dos dies que sacsejaren la Seat
>> Crònica d’un treballador de Seat a la Zona Franca Dimarts 8 del matí, davant de les oficines centrals de Seat no hi cap ni una agulla. Des de primera hora del matí circula una remor per la fàbrica: aquí no es treballa fins que l’empresa retiri les cartes d’acomiadament.
El camí de (plaça) Sant Jaume
Els polítics saben que tota estratègia que vulgui triomfar, li calen elements claus: l’organització, la caixa i la propaganda. A cada partit hi ha els seus especialistes, els Madí, Puig, Zaragoza i Iceta, ho saben molt bé. Quan un candidat tria determinades persones per materialitzar el seu projecte, ens diu
Els treballadors d’autobusos de TMB guanyen la partida dels “dos dies”
Finalment, després de més de dos anys de conflicte, els treballadors i treballadores d’autobusos de TMB aprovàvem el passat dimarts 19 de gener, en Assemblea General, el seu nou Conveni col·lectiu (2009-2012). Aquest no ha sigut un conveni com els anteriors. Tot va començar un any abans de que s’acabés