CiFAR: la lluita per la recuperació de béns malversats

El passat 28 de gener el Consell Europeu va prorrogar fins al 31 de gener de 2017 la congelació d’actius de l’ex dictador de Tunísia Ben Ali i 47 persones més del seu entorn, considerades respnsables de malversació de fons públics a Tunísia. La decisió va ser celebrada pel Fòrum Civil per la Recuperació d’Actius (CiFAR), una associació internacional que lluita per la recuperació de béns usurpats per càrrecs públics en exercici del seu càrrec.

Una de les seves fundadores és Laila Martin, amb passat a l’ONG Transparència Internacional. Martin va prendre la decisió d’impulsar CiFAR al Fòrum Àrab per a la Recuperació d’Actius celebrat a Ginebra (Suïssa) el 2014. Va ser aleshores quan ella i els seus companys es van adonar de la falta de recursos que, segons assegura, tenien la majoria d’ONGs per abordar la qüestió.

Tipus d’actius

Dins del ventall d’actius que el Consell Europeu té immobilitzats, per exemple, a Ben Ali i al seu entorn hi ha comptes bancaris multimilionaris, béns immobiliaris o articles de luxe, com iots. Lògicament, el primer pas per a exigir la recuperació d’actius als seus amos legítims és la investigació. Un camí difícil, ja que habitualment diversos testaferros o empreses pantalla apareixen com a obstacles. Un cop finalitzada la investigació, el pas següent és portar la malversació de fons a judici. Dependrà, doncs, de si un tribunal sentencia que els actius són robats o no que aquests tornin al seu origen. Però encara hi ha una altra dificultat afegida. “En moltes ocasions els béns o actius estan a països d’Europa Occidental”, assegura Martin. “Abans de retornar els actius exigeixen saber que el país d’origen els hi donarà un ús legítim”, afegeix.

Però el camí de tornada noa costuma a ser gens fàcil. “Hi ha molt secretisme per part dels països europeus, volen assegurar-se molt bé que tots els diners o béns són robats”, apunta Martin.

Societat civil

En aquest sentit, la millor eina per comabtre el secretisme és, segons CiFAR, la implicació per part de la societat civil del país originari dels actius. Potser amb aquesta implicació es continuarà avançant en el procés de retorn dels béns usurpats per part de Ben Ali. I és que per ara el Consell Europeu només ha tornat 70 milions dels 10.000 milions d’euros que va decidir congelar en el seu moment. És per això que CiFAR celebra com una victòria la pròrroga de la immobilització dels béns del dictador. “Això ens dóna més temps per seguir investigant”, argumenta Martin.

Mentrestant, el Consell Europeu també manté congelats diversos actius del dictador egipci Moubarak i el seu entorn. En aquest cas, es calcula que representen un total de 40.000 milions d’euros que estaven en mans de només 17 persones. “Les autoritats egípcies han realitzat menys esforços que les tunisianes per recuperar aquests actius”, assegura Martin. Tot i així, la fundadora de CiFAR celebra que la unió Europea hagi decidit apostar per la congelació d’aquests béns tot i que no s’hagi demostrat que hagin estat usurpats il·legalment.

Cooperació

Una predisposició que, sens dubte, ha estat possible gràcies a la pressió d’associacions com CiFAR. “Un dels nostres objectius és actuar com un grup de pressió”, reconeix Martin. A banda, el paper de CiFAR també és proporcionar ajuda a les ONG que vulguin centrar-se en la lluita per la recuperació d’actius però no tenen els recursos necessaris.

Però més enllà de la cooperació entre organitzacions, CiFAR vol centrar els seus esforços en aconseguir a sensibilització i la implicació de la societat civil. Veurem si pròximament aquesta unió de forces permet assaltar l’horitzó de CiFAR. “El nostre somni és no reclamar només els actius de dictadors derrocats, sinó també en possibles malversacions comeses per governs de la Unió Europea, l’estat espanyol o els Països Catalans”, conclou Martin.