Coeducació i Opus Dei? No, gràcies!
D’un temps ençà, des de les escoles i des del Departament d’Educació es posa èmfasi en la coeducació. Es copsa la coeducació com a premissa indispensable per educar sense discriminacions de sexe i per no confondre l’escola mixta (que es limita a “agrupar” nenes i nens, deixant fora del món acadèmic tot allò que té a veure amb el saber de les dones) amb l’escola coeducadora o no discriminatòria.
L’escola coeducadora es proposa impartir una educació que valora indistintament l’experiència i l’aportació social i cultural de les dones i els homes, que no estereotipa actituds i aptituds i que reconeix i respecta la diferència sense silenciar-la ni jerarquitzar-la.
Aquests plantejaments són a la base de molts projectes educatius de les escoles catalanes i és gràcies a la voluntat militant de moltes mestres que, juntament amb els recursos teòrics que ha proporcionat el Departament, l’escola catalana es manifesta menys androcèntrica i menys estereotipada.
Però “en un món on el llenguatge i el posar nom a les coses és poder, el silenci és opressió i violència”. Així, mentre el Departament d’Educació promou programes de coeducació per les escoles catalanes, amb un silenci infame, es renova l’ajuda pública a 16 centres d’elit els quals fan separació per sexes.
La nova LEC, rebutjada per molts dels seus punts, també amaga això. Aquests ajuts a aquests centres d’elit, la majoria “amb contracte d’assistència espiritual amb l’Opus Dei” van començar fa nou anys amb la indignació del tripartit que presideix actualment el govern principatí. La inversemblant i silenciada justificació del conseller Maragall davant d’aquest ajuts amb fons públics l’al·ludeix a “motius jurídics”.
El País Valencià i les Illes tampoc se’n salven d’aquesta salvatjada realitzada amb diners públics i són una desena les escoles de l’Opus que reben aquests concerts. Ses Illes però amb una sublim peculiaritat: per decret llei han establert que els ajuts a aquests centres d’elit només es concediran en casos d’escolarització mixta.
En definitiva, mentre desenvolupem projectes d’innovació coeducadora a les escoles, mentre mestres anònimes treballen avesadament per una educació no sexista i superadora dels estereotips patriarcals, part dels nostres diners se’n van a finançar el proselitisme, el sexisme, el sectarisme, l’obediència i la castedat d’escoles vinculades a la perillosa secta de l’Opus. I el pitjor d’aquest cinisme és que no-passa-res. La impunitat i el silenci pretensiós a què ens té acostumades aquest sistema ens obliga a la paraula, a la denúncia, a la indignació. I ens convida, altrament, a “escopir a la closca pelada dels cretins” com va deixar-nos escrit el poeta Salvat-Papasseit.
