Com penells desbocats
Perdre’s en un món escrostat, ferit, tan caòtic i complex com el nostre, no és gens difícil al bell mig d’aquesta peripècia diària a la recerca d’algun sentit. Amb la tremolor palpitant en l’agulla magnètica de la brúixola, el poeta Ivan Brull (València, 1978) ressegueix la sendera encetada amb Cantaments (Onada Edicions, 2010) i ens lliura ara un nou i elaborat mapamundi que traça els vaivens de les existències anònimes i espectrals. Guia de pèrdues i perdicions. De sagetes de ferro desbocades, de sentiments a la deriva, d’instints de fuga en forma d’evasió necessària (“En una altra part, lluny, / cap als oasis corrent en paral·lel”) o en forma de placebo (“Sempre véns, pietosa, als meus conflictes / i la mort comprimeixes, comprimida”).
Des d’aquesta fugissera i instantània determinació en què Ivan Brull ulla els seus encontorns, l’espai urbà pren un protagonisme cabdal. Aquest és l’homenatge al nòmada de ciutat, als centenars d’artistes i bohemis ambulants, músics de carrer i ànimes desnonades que escriuen la història de les urbs. El súmmum creatiu de Brull dins les coordenades metropolitanes es dóna a “Oració a un gratacel”, un subtil entramat líric on el valencià parla directament a l’edifici: “Dóna’ns l’alè d’un horitzó més clar, / dóna’ns un cant per dalt de l’estructura”. No és pas l’única peça d’altura recollida al poemari. Molta atenció a “Recursos”, acrobàcia sintàctica i lingüística que ve a revelar la capacitat poètica d’un escriptor amb molt de portent a la motxilla.
I, tractant-se d’un llibre de perduts, hom podria veure en els versos de Brull una ajuda, una mena de bíblia a la qual acudir misericordiosos davant una realitat que supera tota ficció. Però l’encert del poeta és situar el seu llenguatge en l’eix de la constatació, no en el de les lliçons moralistes. Així, els seus ulls neguen l’existència de tot allò que no abasten. Res de literatura mística. Per a Brull, la unió de l’home és amb el mateix home: “Més de set mil milions d’ulls / superposats / reclamen una pròtesi de l’ordre”.
Amb Guia de perduts, Ivan Brull no només captiva pel seu càntic ferm, sense contradiccions i amerat d’existència habitada d’inquietud. A més, sap apuntar amb mestria unes referències literàries de gran bagatge. Com la crua poetització de Sult (Fam), la novel·la del noruec Knut Hamsun on el protagonista combat la pobresa mastegant fusta. O les llambregades als versos del poeta txec Holan. Tot plegat, un exercici calibrat amb lletra reveladora i suggeridora.
Guia de perduts. Ivan Brull. Germania, 2012
