Consumim, doncs existim
Mentre la pagesia catalana protesta davant les subdelegacions de Govern per les condicions nefastes de l’agricultura catalana la pagesia francesa ho fa tallant l’A7 indignats perquè pagesos catalans venen fruita a territori administrativament francès. Diferents fronts, la mateixa lluita.
Més enllà de l’augment del gasoil i de la sequera que ofeguen la pagesia catalana hi ha un factor comú a la pagesia planetària que esdevé el seu enemic més perillós: el supermercadisme. Només a Catalunya, els tres supermercats més potents (Carrefour, Mercadona i Caprabo-Eroski) venen més del 50% de fruita i verdura que consumim. I què implica això? En primer lloc, la imposició d’un model de producció i de consum capitalistes (productes llunyans, imposició de preus, explotació laboral, estratègies de màrqueting per augmentar el consum…); en segon lloc, l’extermini de la pagesia familiar i autòctona i en darrer lloc, la contaminació dels estómacs de les consumidores i dels consumidors per l’ús de pesticides, herbicides i transgènics, entre d’altres. En definitiva, aquest model de producció i consum ens vol ignorants, gordes i consumistes!
Davant d’aquesta situació, l’alternativa passa per canviar els hàbits de consum. Un bon exemple d’això ho representa la proliferació de cooperatives de consum que arreu del país neixen per tal de cercar relacions directes entre productors i consumidors, prioritzant aliments locals i de temporada i respectuosos amb el territori. Altres, continuen optant pels mercats locals i pels mercats municipals fent una selecció dels productes sota criteris de sostenibilitat, proximitat i respecte al medi.
En qualsevol cas, més enllà de les formes de consum que cadascuna triï hi ha quelcom imprescindible que hauria de romandre a totes elles: la responsabilitat i la solidaritat. I parlem de responsabilitat quan la consumidora o el consumidor se n’adona, pren consciència de les conseqüències del patró de consum que practica. La responsabilitat es tradueix en un estil de vida sobri, una opció per la senzillesa voluntària i una tria selectiva dels productes no sotmesa als reclams de la propaganda. La solidaritat en canvi, s’expressa en el compartir, per la participació i pel recolzament als moviments que busquen la transformació dels mitjans de vida com la terra, la vivenda i la salut.
En definitiva, aquests nous hàbits de consum també han de passar per la coherència personal i política, per la implicació en les lluites socials i per la solidaritat amb la resta de pobles en lluita.
