Continuem avançant
La proximitat de les eleccions autonòmiques, la consulta d’Arenys de Munt i l’onada del 13 de desembre, la proximitat de la sentència sobre l’Estatut de la CAC o les escissions i iniciatives al si del catalanisme polític han escalfat el debat entorn l’autodeterminació. En aquest context, partits i entitats mouen fitxa, sobretot de cara a les eleccions autonòmiques. De valoracions sobre les consultes se n’han fet moltes i ben diverses, però a banda de treballar per a les properes consultes, cal centrar el debat entorn l’estratègia que des de l’esquerra independentista cal jugar en el context actual per tal que la independència i el socialisme esdevingui l’aposta de futur dels Països Catalans.
La CUP va decidir al juny passat que no seria present a les eleccions al Parlament de Catalunya i, cada dia que passa, estic més convençut de la decisió que vam adoptar col·lectivament. Fer un exercici de responsabilitat política com aquell, fugint de presses i pressions externes, no era quelcom fàcil. Entrar de ple en el cicle electoral hagués estat un pas en fals que hauria posat en escac tant la feina necessària per a les eleccions municipals (que han de tenir lloc només mig any després de les autonòmiques) com la credibilitat del propi projecte de la unitat popular. En canvi, l’esquerra independentista i la CUP han aconseguit quedar al marge de la guerra entre reagrupacions, sumes i laportes. Vam néixer per combatre als estats espanyol i francès i per bastir una societat justa, la nostra no es la batalla de salvapàtries de tall messiànic.
L’esquerra independentista ha de continuar avançant amb allò que ens ha caracteritzat els darrers anys, que no és altra cosa que treballar dia a dia, a cada barri, vila i ciutat, bastint el projecte de la unitat popular. La unitat popular és una estratègia i un objectiu més vàlid que mai. Només amb l’autoorganització, des de la base i la diversitat, podrem avançar cap a un escenari de ruptura amb els estats espanyol i francès, trencant l’hegemonia del poder, regional i estatal, que no dubtarà en impedir l’autodeterminació dels Països Catalans per salvar els seus interessos econòmics i personals.
Per continuar caminant cap a aquest escenari, cal que l’Esquerra Independentista segueixi estretint vincles i augmentant la seva coordinació, tant entre els agents polítics i sectorials propis del moviment, com amb la resta d’organitzacions, col·lectius i moviments de base i del teixit associatiu del país. Una aposta desacomplexada des de l’esquerra anticapitalista capaç d’enfrontar-se al poder de tu a tu. Des de les institucions, el carrer, les aules, els llocs de treball i des d’on faci falta. I sempre, sempre tenint present que són moltes les lluites als Països Catalans i totes elles contribuiran a construir un país socialment just i nacionalment lliure. Són bons exemples de l’encert d’aquest camí el revulsiu per a l’esquerra independentista que va suposar la Campanya Unitària per l’Autodeterminació, la commemoració dels 300 anys de la desfeta d’Almansa o, més recentment, el paper del SEPC en les mobilitzacions contra Bolonya, la creació del Jovent de l’Esquerra Independentista a Manresa (fruit de la feina colze a colze de les assemblees de Maulets i la CAJEI) o la convocatòria unitària de la Diada del 31 de desembre per part de l’Esquerra Independentista de Mallorca.
En el context actual i amb les eleccions autonòmiques del Principat a la cantonada, l’esquerra independentista es troba en una situació privilegiada. Ens podem permetre el luxe de seguir treballant cap a la independència sense presses electorals i lluny de la guerra que partits i sectors del catalanisme estan protagonitzant. Aquest és un actiu que hem de saber fer valdre des de l’honestedat i la transparència.
A la primavera del 2011 hi hauran eleccions municipals. Aquest és l’objectiu que la CUP es va marcar a l’Assemblea Nacional del passat mes de juny. Com a referent institucional de l’esquerra independentista i punta de llança de la unitat popular als ajuntaments, hem de saber fer la nostra feina al marge de les picabaralles en la cursa al Parlament. Hem demostrat que el municipalisme és una eina molt útil en la construcció nacional, les consultes n’han estat un gran exemple, i el 2011 ha de ser el pas següent.
Consolidar una xarxa arreu de les comarques capaç de crear un contrapoder al marge de qui ocupi el govern de torn és un element imprescindible per assolir els objectius de l’independentisme i les classes populars. Organització davant l’adversari, compromís front l’oportunisme, unitat contra el poder. I, sobretot, poc a poc i bona lletra, sense pressa, però sense pausa.
* L’auor és militant de la CUP de Barcelona
