Crònica des d’Hondures sobre la repressió després del retorn del president legítim

Un català que acaba d’aterrar a l’Amèrica Central ha escrit per L’ACCENT una crònica on explica el que ha succeït els darrers dies a Hondures arran del retorn del president legítim.

El periodista català ha estat uns dies a Hondures després del retorn de Zelaya, però la crònica l’escriu des de Nicaragua. Des del país centre-americà demanen que es conegui arreu del món el que hi està succeint.

Des de dins del conflicte

La crisi política hondurenya s’ha agreujat severament des que el  21 de setembre, el deposat president constitucional de la república, Manuel Zelaya, comuniqués que havia entrat al país i estava refugiat a l’ambaixada del Brasil.

El mateix dia, milers de membres de la resistència van congregar-se a les inmediacions de les instal·lacions de l’ambaixada per mostrar el seu recolzament a Zelaya i pressionar el govern militar.

La repressió

La resposta del govern, tot i l’actitud pacífica dels manifestants capitalins, va ser la de dissoldre violentament la gent que s’havia congregat, tallar l’abastiment d’aigua i llum de tot el barri de la Colonia la Palmira (on es troba l’ambaixada), decretar un toc de queda indefinit a tot el país i tallar totes les carreteres d’accés a la capital.

La repressió de la matinada del 22 de setembre va causar la mort de 4 persones, entre elles un nen de 8 anys que vivia a la casa del costat de l’òrgan diplomàtic. Aquella nit, segons la resistència, 400 persones van ser detingudes; més de la meitat d’aquestes pesones han patit ferides i han denunciat tortures als defensors dels drets humans.

Des d’aquell moment el govern militar, saturat per la resposta popular i la crida de la resistència a la desobediència civil, ha estat utilitzant les instal·lacions del camp de futbol de l’equip capitalí per retindre als detinguts.

Armes de guerra, químiques i tecnològiques

L’exèrcit i la policia han utilitzat per reprimir la població armes de calibre de guerra, com l’M-16 i pistoles GLOCK; els manifestants han sigut dispersats utilitzant tanquetes d’aigua on s’hi havien adherit productes químics que causen irritació cutànea i cremades; també han utilitzat l’innovador “Screamer”, un canó sònic que emet potents freqüències a un nivell molt alt  amb l’efecte d’ensordir amb dolor i confusió, pot inclòs causar convulsions, nàusea i un terrible dolor de cap; vàries persones que es trobaven davant l’ambaixada del Brasil denuncien haver-se quedat sordes després de que els membres de la policia apareguessin amb una espècie d’altaveu militar. Al mateix lloc es van utilitzar gasos lacrimògens importats d’Israel que van causar la mort d’almenys 3 persones, incloent al fill menor de la casa del costat de l’ambaixada.

Els hospitals no tenen capacitat

Els hospitals capitalins han quedat totalment col·lapsats per l’allau de persones ferides. Controls policials a davant dels hospitals per apresar als manifestants ferits que s’adrecin a curar-se i el fet que degut al toc de queda, el personal mèdic i el transport de medicaments no arribin a les instal·lacions, ha agreujat la situació.

Socorristes de la Creu Roja que es trobaven a l’Hospital Escuela, senyalaven que en una sola ambulància s’havien portat a més de 15 persones ferides en el mateix dia, i d’acord amb l’observació directa dels estudiants de medicina i del personal docent, els ferits superen el centenar diaris.

Suport internacional a la dictadura militar

Tot i que els governs de tot el món, exceptuant el govern d’Israel, han condemnat el cop d’Estat i han pres mesures diplomàtiques en contra d’ells, els Estats Units (que representa el 90% del volum d’exportació d’Hondures) mantenen subvencions a organitzacions vinculades al règim golpista, a l’oligarquia i a l’església hondurenya.