D’Arenys de Munt a Berga

Si fa dos anys arrencava el curs amb una campanya de desobediència inesperada arran de l’actitud repressiva del Govern espanyol, aquest inici de curs és similar. Aleshores la guspira va ser la crema d’una foto dels monarques espanyols a Girona. En poques setmanes, l’esquerra independentista va estendre arreu dels Països Catalans la desobediència davant la prohibició de cremar retrats reials. Per aquell motiu algunes persones van ser encausades, però tothom es va mantenir ferm en la defensa de la desobdiència contra uns símbols imposats. En aquesta ocasió, una consulta popular sobre la independència ha estat el detonant. I la reacció de l’Estat espanyol ha estat, com aleshores, intentar-ho prohibir.


El president espanyol, Rodríguez Zapatero, afirmava que la celebració de noves consultes no s’escamparia a altres municipis. Però que ell no ho desitgi, no significa que no succeeixi. Com ara fa dos anys, l’espurna s’estendrà arreu del país, i és responsabilitat de l’esquerra independentista que s’estengui de manera que no es converteixi senzillament en una arma propagandística dels partits parlamentaris catalanistes, sinó que sigui una eina que faci avançar en l’alliberament nacional dels Països Catalans.
La importància de la consulta popular d’Arenys de Munt és que ha estat un revulsiu per al país que ha aconseguit col·locar al centre del debat polític la qüestió de la independència, i que malgrat les prohibicions i intimidacions espanyolistes (ja fos de la Falange, del Govern de Madrid o de l’administració de Justícia), la població d’aquest municipi del Maresme s’ha mantingut ferma per exercir el dret democràtic de decidir sobre els temes que l’afecten, en aquest cas sobre la independència. Després de la festa d’Arenys, la pregunta és què fer. Emular la consulta en altres municipis, s’ha proposat. Però com fer-ho?
Berga pot donar la resposta. La importància de la consulta popular que el consistori berguedà vol impulsar és que traça el camí a seguir per a l’esquerra independentista. És a dir, no renuncia a la nació sencera, no renuncia a entendre que l’alliberament nacional només serà real si continuem vertebrant els Països Catalans des de Salses a Guardamar i des de Fraga a Maó. I tampoc condiciona aquest alliberament a participar en estructures imperialistes neoliberals, com ho és la Unió Europea. L’actitud de la Unió Europea respecte la vulneració de drets polítics i civils al País Basc demostra que aquesta respectarà molt abans la raó d’Estat que la voluntat popular i que no serà mai una aliada en la lluita dels pobles per la seva llibertat. En qualsevol cas, al procés iniciat a Berga només manca que siguin les mateixes institucions municipals les que, tal i com proposava inicialment la CUP, s’encarreguin d’impulsar i gestionar el procés arreu dels Països Catalans per tal que les consultes simbòliques passin a ser actes de sobirania reals.
Aquests dies de setembre l’esquerra independentista ha sentit cants de sirena des dels espais mediàtics del catalanisme. És evident que ningú no entendria que fos l’esquerra independentista qui bloquegés consultes a favor de la independència com la impulsada a Arenys. Però també és cert que renunciar als plantejaments centrals per tal de poder sortir a la foto no farà pas avançar el moviment. S’ha arribat a la situació actual per la defensa dels propis plantejaments sense renúncies, perquè les militants i els militants de l’esquerra independentista comparteixen unes premisses bàsiques, sobre les quals s’ha estructurat la lluita i que són les que els defineixen: independència, socialisme i Països Catalans.
Aquest Onze de Setembre, en el míting unitari que va cloure la manifestació a Barcelona de l’esquerra independentista, el portaveu de les organitzacions convocants s’adreçava a les entitats sobiranistes: “A aquestes plataformes sobiranistes que ara s’apunten al carro de l’independentisme, els diem: benvinguts companys, ja era hora”. Si es renuncia als Països Catalans, si es renuncia al socialisme, no es podrà dir d’aquí a uns anys a altres companys i companyes que benvinguts en el camí de la transformació social i l’alliberament nacional.