De col·laboració público-privada i de portes giratòries a l’Ajuntament de Barcelona

Ricard Fernández, un dels gerents nomenats per Ada Colau i que és responsable de l’Àrea de Drets Socials, té connexions molt evidents amb una de les empreses que manté adjudicacions milionàries en la mateixa àrea de gestió municipal que dirigeix. Parlem de la cooperativa SUARA.

El 19 de febrer passat, un article de Nació Digital es feia ressò de les declaracions de Ricard Fernández com a gerent de Drets Socials de l’Ajuntament, en relació a les promeses de municipalització del servei per a la gent gran que portava Barcelona en Comú al seu programa electoral.

Deia Ricard Fernández que «seria “molt difícil” la gestió directa municipal de les 3.000 treballadores de l’ajuda a domicili» i que «Ara com ara internalitzar el servei és “legalment impensable”, [i que el govern de Colau] també estudia un altra opció, la d’incrementar la presència pública sense prescindir de l’empresa privada (…), es tractaria d’un model “de cooperació públic-privada”, a mig camí entre l’externalització vigent i una prestació directa del consistori».

Però, qui és Ricard Fernández Ontiveros? Ho podem comprovar al currículum que ell mateix va facilitar a l’Ajuntament i que està publicat a la web en atenció a la normativa vigent de transparència.

En aquest currículum constatem una sorprenent carrera amb recorreguts d’anada i tornada en el que es coneix com «les portes giratòries» alternant càrrecs de responsabilitat en l’àmbit de les àrees d’habitatge de la Generalitat socialista del període 2003-2010 amb càrrecs directius en empreses del sector immobiliari. Però el més interessant arriba el 2015, any en el qual va cessar del seu càrrec de director general de l’empresa cooperativa SUARA (al capdavant de la qual portava tres anys) per assumir pocs mesos després l’encàrrec del govern d’Ada Colau per dirigir l’àrea de Drets Socials de l’Ajuntament.

Ignorem si com a director general de SUARA va arribar a ser soci cooperatiu o si manté interessos econòmics directes, però en tot cas sembla realment anòmal que la mateixa persona que en nom de SUARA va signar contractes milionaris amb l’Ajuntament per a la prestació dels serveis municipals d’assistència domiciliària en dues de les quatre zones en les quals es repartia el servei, tingui actualment entre els departaments al seu càrrec el que adjudica les contractacions d’aquest servei, que és l’Institut Municipal de Serveis Socials, amb el resultat que SUARA ha renovat els seus contractes per un període d’entre 2 i 4 anys mentre d’altres operadors han perdut els respectius.

SUARA Cooperativa mantenia l’any 2015 contractes amb l’Ajuntament per valor de 29.483.115€, amb una plantilla dedicada de 1.608 treballadores. D’aquests, 26.682.978€ i 1.548 treballadores corresponien al Servei d’Atenció Domiciliària. Tots aquests contractes es van signar durant el període en que Ricard Fernández Ontiveros era director general de SUARA.

El mes d’abril del 2016, ja amb Ricard Fernández Ontiveros com a gerent de Drets Socials, SUARA va renovar la seva relació contractual amb l’Ajuntament adjudicant-se novament el contracte del Servei d’Atenció Domiciliària de les zones 1 i 3 per dos anys, ampliables fins a dos anys més i per un pressupost previst de 26.326.850€ anuals.

Situant en aquest context les seves declaracions i la seva gestió al capdavant de la gerència de Drets Socials no és gens sorprenent la seva aposta per la «col·laboració público-privada», una matèria que, per cert, va tenir ocasió de perfeccionar l’any 2014 cursant un programa d’ESADE que es titulava exactament així.

Font: Portal de transparència de l’Ajuntament de Barcelona i Butlletí Oficial de la Província de Barcelona

 

*Josep Garganté. Conductor d’autobusos de TMB i regidor de la CUP Capgirem Barcelona