Desafiar la legalitat que ens condemna
Mentre van apareixent notícies de tancaments d’empreses, d’augment de l’atur, i de negociacions entre govern, patronal i sindicats per l’enèssima reforma del mercat de treball, no són poques les iniciatives que, tímidament, es debaten en els sectors organitzats que lluiten contra el capitalisme i les seves conseqüències al nostre país.
Tímidament, perquè després d’uns quants mesos, i d’uns quants intents de sortir al carrer tot aplegant la majoria social que més està sent afectada per la crisi, s’ha pogut constatar fins a quin punt el treball de reconstrucció del moviment popular és un treball de llarg abast que requerirà de picar pedra durant encara uns quants anys. La creació de punts d’informació sobre drets laborals, i similars és una excel·lent iniciativa que a llocs com a Sants ja ha permès entrar en contacte amb un dels sectors més afectats per la crisi, com les treballadores immigrants (amb o sense papers). El coneixement dels drets propis és el primer pas per a poder defensar-los.
Però no només es tracta de conèixer els drets propis. Es tracta d’entendre que aquests drets estan contraposats als de la minoria dominant i explotadora. Es tracta de no creure el president del govern espanyol quan diu que ells mai no signarien res en contra de les treballadores, un insult a la intel·ligència per qui, des de 1982, ha vist com, reforma rere reforma, el PSOE retallava els drets de les treballadores. Així ho van entendre les treballadores d’autobusos, que van lluitar contra TMB i l’Ajuntament de Barcelona del “socialista” Hereu, i pels 2 dies de descans i que ara lluiten per un conveni millor que permeti ampliar aquesta plantilla en 500 treballadores més. I així ho han entès també les treballadores d’algunes fàbriques de l’estat francès, que en defensa dels seus llocs de treball, o en defensa de coses tan elementals com rebre una indemnització quan et quedes sense feina, han assumit formes de lluita coercitives que aquí serien intervingudes pel TOP de la democràcia restringida que patim com a pròpies del moviment basc d’alliberament nacional.
Des d’aquestes pàgines m’agradaria celebrar que tornin aquestes formes de lluita, que siguin assumides per la classe treballadora, i que a més a més, siguin enteses i ben vistes per bona part de la societat de l’estat veí. Cal celebrar-ho, com la victòria de les treballadores d’ESSA de Palau que han aconseguit evitar el tancament de la seva planta gràcies a 15 dies de vagues i mobilitzacions, perquè si no aconseguim generar una reacció popular àmplia que doni resposta a la crisi, aquesta continuarà despullant-nos dels drets que els nostres avantpassats van arrencar de les mans de la burgesia. I no podem perdre’n més. Necessitem recuperar els que hem perdut des l’inici de l’ofensiva neoliberal de finals dels 70 i guanyar els més importants: la propietat col·lectiva dels mitjans de producció, i el dret a decidir què produïm i com ho distribuïm.
