Deu anys de Boicot, Desinversions i Sancions

El proppassat 9 de juliol es complia un any de l’atac indiscriminat sobre la Franja de Gaza, i també deu anys de l’inici de la campanya internacional de Boicot, Desinvesions i Sancions (BDS) promoguda per la societat civil palestina. Amb motiu d’aquesta efemèride, moltes ciutats catalanes visqueren mobilitzacions de suport a la causa palestina. Així, el mateix dijous, la ciutat de València reuní desenes de persones a la porta de la Delegació de Govern, convocades per la plataforma local de BDS. A Alcoi, el cap de setmana anterior, tingué lloc l’Ialah Rock Festival de solidaritat amb la causa palestina que comptà amb les actuacions d’Auxili o El Diluvi, entre altres, i que fou tot un èxit d’assistència.

Per la seua part, el comitè palestí impulsor de la BDS va emetre un comunicat de valoració de la campanya en que es congratulava pel suport creixent i per l’èxit internacional de la iniciativa. A banda del ressò mediàtic gràcies a l’adhesió al boicot de destacades personalitats del món acadèmic i cultural, el comitè palestí de BDS assegura que l’impacte econòmic que està tenint ja ha obligat l’Estat israelià a prendre mesures concretes. Per tot això, en el comunicat, que reproduïm íntegrament a continuació, insta la comunitat internacional a aprofundir en el BDS perquè “ l’aïllament del règim d’Israel ha esdevingut més important que mai i també més realista que mai“.

Comunicat del Comitè Nacional Palestí de BDS

Hui fa un any, Israel va llançar un atac militar brutal contra la població palestina de l’ocupada i assetjada Franja de Gaza. Més de 2.200 palestins hi van morir, entre ells 551 nens, i més de 10.000 persones van resultar-hi greument ferides; centenars de milers de palestins es van quedar sense llar, desplaçats a la força i atrapats dins Gaza. Els atacs deliberats contra la població civil palestina d’aquest tipus són part integral d’una política israeliana que pretén obligar els palestins a la submissió i frustrar així l’exercici del seu dret a la lliure determinació.

Mitjançant l’aplicació de la doctrina Dahiya de l’ús desproporcionat de la força, Israel atacà deliberadament zones civils senceres de Gaza, dirigint l’atac a llars, escoles, hospitals i mesquites, en un intent d’infligir tant sofriment humà com fóra possible. La Comissió nomenada pel Consell de Drets Humans de l’ONU i moltes altres reconegudes organitzacions de defensa dels drets humans han documentat com Israel va vulnerar el dret internacional i va cometre crims de guerra de manera reiterada.

Gaza segueix hui en dia assetjada; la política que Israel aplica contra aquest territori ha estat descrita per l’historiador israelià Ilan Pappe com de “genocidi gradual.” I els atacs, sovint mortals, d’Israel sobre els palestins, continuen. La major part de l’aigua està contaminada i no és apta per al consum humà; els aliments i els subministraments bàsics segueixen sent escassos i, com diverses organitzacions palestines han assenyalat, Gaza s’està apropant a una situació límit que pot ser irreversible.

Mentrestant, Israel està treballant sense descans en l’annexió de la major part de la Cisjordània ocupada (incloent-hi Jerusalem est) a través de l’expansió dels assentaments i del Mur, totes dues considerades il·legals pel dret internacional. Paral·lelament, Israel priva palestins i palestines de l’accés, la residència i el desenvolupament al Jerusalem est i porta a terme una campanya de neteja ètnica al 60% de Cisjordània ocupada (zona C), i n’expulsa les comunitats palestines rurals de les seves terres, empenyent-les cap als enclavaments urbans fragmentats, i hi reprimeix violentament la resistència popular no violenta.

Els ciutadans i ciutadanes palestines d’Israel s’enfronten a una neteja ètnica similar, en particular al Naqab (Nègueb), mentre que noves lleis racistes són aprovades o debatudes pels legisladors israelians amb l’objectiu d’evitar cap qüestionament al règim de la supremacia jueva i d’apartheid d’Israel.

Desafiant el règim israelià d’ocupació, de colonització i d’apartheid

Deu anys després del seu llançament el 9 de juliol de 2005, el moviment impulsat per la societat civil palestina de Boicot, Desinversió i Sancions (BDS) rep arreu del món el suport de moviments socials, organitzacions de base, sindicats, esglésies, organitzacions no governamentals i partits polítics i ha començat a desafiar efectivament la impunitat d’Israel.

Campanyes de base del BDS han obligat algunes de les corporacions més grans del món, incloent-hi Orange, G4S i Veolia, a retirar gradualment dels projectes israelians que violen el dret internacional. Des de importants esglésies d’Estats Units fins a bancs privats europeus, la desinversió d’Israel s’està assumint i entenent com a necessària per aconseguir la llibertat, la justícia i la igualtat. A Sud Amèrica, els principals contractes de les administracions amb empreses israelianes s’han trencat sota la pressió de les protestes populars.

En l’àmbit acadèmic, el BDS també ha agafat força en els darrers anys, amb l’adhesió de les principals associacions acadèmiques nord-americanes al boicot institucional a les universitats d’Israel. Lauryn Hill, Thurston Moore i altres artistes prominents han cancel·lat recentment actuacions programades a Tel Aviv, afegint els seus noms a una creixent i il·lustre llista d’artistes que es neguen a actuar a Israel, que inclou Roger Waters, Faithless i Elvis Costello, entre molts altres.

L’impacte de BDS també s’ha notat en l’economia israeliana. Un informe recent de l’ONU mostra que la inversió estrangera directa hi ha disminuït un 46% el 2014; un dels autors de l’informe ha assegurat que el BDS hi ha influït. Un estudi realitzat pel Rand Institute ha pronosticat que el BDS pot costar Israel més de 47 mil millions de dòlars en els propers 10 anys.

Mentre que inicialment les autoritats israelianes desqualificaven el BDS com una cosa sense importància, actualment les instàncies superiors del govern israelià el consideren una “amenaça estratègica” per al seu règim d’opressió i estan assignant importants recursos per fer-li front. La marea està canviant contra l’apartheid israelià i la colonització; els boicots creixents i aïllament només s’aturaran quan tots els palestins es deslliuren de l’opressió racista i els refugiats puguen tornar a casa.

Resta molt per fer

Els governs, sobretot a l’Occident, mantenen la connivència amb el règim d’Israel, protegint-lo de les sancions i continuant-hi negociant com si res no passara; i en la majoria dels casos ho fan en contra de la voluntat democràtica dels seus respectius ciutadans.

Així com el poble palestí continua resistint i lluitant pels seus drets inalienables, la gent de tot el món àrab i més enllà segueix lluitant per construir un món millor. Moviments antiracistes, les lluites anti-austeritat, campanyes per la justícia econòmica, social i ecològica de tot el món estan units en la creença que és possible i necessari crear un món millor. Si volem tenir èxit en aquesta tasca, hem de trobar maneres d’aprofundir i enfortir els vincles entre les nostres lluites.

L’opressió i la despossessió dels palestins continua intensificant-se sota el brutal règim d’apartheid i de colonització d’Israel, però BDS és una clau i una creixent font d’inspiració per al poble palestí. El Comitè Nacional Palestí de BDS agraeix profundament els esforços incansables d’activistes de BDS i d’organitzacions de suport de BDS d’arreu del món. Vostès ens inspiren i ens donen esperança.

Instem la societat civil internacional, inclosos els sindicats, les ONG, els moviments de base, partits polítics i parlamentaris a unir-se a nosaltres en la intensificació de BDS per mitjà de:

– la creació campanyes de boicot, desinversió i sancions amples i massives contra Israel i les institucions i empreses internacionals que donen suport i/o es beneficien dels seus crims.

– l’augment de la consciència pública general sobre el règim israelià d’ocupació, de colonització i d’apartheid que oprimeix al poble palestí, i el deure moral i legal per resistir-lo.

– l’augment de la pressió sobre els governs i sobre l’ONU per imposar un embargament militar immediat a d’Israel i per suspendre totes les formes de cooperació i els acords de lliure comerç amb Israel fins que complisca plenament amb les seves obligacions en virtut del dret internacional.

Deu anys després del llançament del BDS, l’aïllament del règim d’Israel ha esdevingut més important que mai i també més realista que mai. Vencerem.

Ací teniu l’enllaç al text original.