Diverses personalitats catalanes legitimen els atacs a Gaza

[L’ACCENT 145]

Els coneixen com “el lobby jueu”, provenen preferentment de sectors liberals, aproven l’actuació armada a Gaza i tenen una forta influència a la societat catalana.

Un dels col·lectius que va esdevenir punt de partida del sionisme a Catalunya és la Fundació Acta, un reduït cercle conservador de pensament i debat que l’any 2003 presidia Pilar Rahola. “Qui torna la bufetada, encara que sigui amb més força, no és el culpable”. Amb aquestes paraules justificava el publicista, i també membre d’Acta, Lluís Bassat al diari Público l’atac d’Israel a la franja de Gaza. De religió jueva i dues vegades candidat a la presidència del Futbol Club Barcelona, és el paradigma i un dels membres més destacats del lobby sionista del Principat.

Sionisme mediàtic
La majoria de membres d’aquesta corrent d’opinió formen part tant de les institucions com de l’alta burgesia catalana. A banda, tenen una forta presència als mitjans de comunicació del país. És el cas de Pilar Rahola, articulista i tertuliana de diversos programes de televisió i radio (alguns d’ells a mitjans públics). L’exparlamentària d’Esquerra és, segurament, la cara més visible del sionisme català. Durant els darrers anys, Rahola ha col·leccionat premis gràcies a la seva particular defensa de l’Estat d’Israel. És el cas del reconeixement del Centro Israelí en Latinoamérica l’any 2005 o el premi Scopus (atorgat per la Universitat Hebrea de Jerusalem) per la defensa dels drets humans l’any 2007. En aquest darrer reconeixement s’especificava l’ajuda de Rahola a “l’existència de l’Estat d’Israel”.

Un excompany de partit de la tertuliana, Jaume Renyer, és la punta de llança del sionisme a Esquerra. També ho era el sabadellenc Jordi Argelaguet, -va deixar ERC per passar a Convergència després que els republicans fessin president a Montilla- que no dubta legitimar el mur de Cisjordània als seus articles al diari Avui. Al diari dels grups Planeta i Godó també hi escriu una columna diària Salvador Sostres, guru del conservadorisme nacionalista català. Reconegut sionista, Sostres ha publicat diversos articles els darrers dies on declara el seu amor incondicional a Israel.

Amics polítics d’Israel
La legitimació de les accions armades d’Israel també té els seus representants polítics. És el cas de Miquel Sellarés, ideòleg i creador dels Mossos d’Esquadra durant el govern de Jordi Pujol que no dubtava de fotografiar-se al seu despatx, l’any 2004, darrere d’una senyera, una ikurrinya i una bandera d’Israel en una entrevista a Comunicació 21. De l’òrbita de Convergència i Unió també són Vicenç Villatoro i l’historiador Joan B. Culla. Ambdós amics públics d’Israel, el primer va ser director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRT) en el darrer mandat de CiU mentre que Culla és un dels referents ideològics de la federació regionalista.

Nacionalisme cultural al sud
Al País Valencià, tot i no tenir un lobby tant potent, el sionisme s’ha fet fort a l’entorn d’Eliseu Climent. En aquest sentit, cal recordar la polèmica invitació de l’organització dels Premis Octubre, dirigits pels president d’Acció Cultural, a l’exministre israelià Shlomo Ben Ami l’any 2006. En aquella ocasió, la forta oposició va provocar que se suspengués la conferència -la primera vegada que succeïa en un acte relacionat amb els Premis Octubre- que el dirigent sionista havia de fer a València.