Dràcula com a model de relacions laborals

Florin Bojor encara no té 30 anys. Després de passar-ne sis a l’Estat espanyol i Catalunya, quan arribi a Romania (a Transilvània) es trobarà amb unes lleis laborals que faciliten acomiadar treballadors sense contemplacions. S’haurà de conformar amb un sou d’uns 150 euros al mes, quan aquí n’aconseguiria uns 2.000, tot aplicant els seus coneixements de filosofia, llengües i fins i tot teologia” (Llibert Ferri, “La diàspora romanesa veu difícil tornar”, Ara, 9 de juliol). Amb aquest paràgraf explosiu, dens, farcit -“car les paraules vessen de sentit”, com diria l’Espriu-, en Llibert Ferri aprofundia en un dels gèneres preferits de la literatura periodística en aquest país i suposo que en tants d’altres: recordar-nos com d’agraïts hem d’estar de viure en aquest país, de no agafar el tifus bevent aigües estancades, que la nostra mare no morís al part ni ens assaltin -kalaixníkov en mà- bandes d’infants negres i panxuts a les autopistes. Quan Florin Bojor torni a Romania es trobarà amb unes lleis laborals que permeten acomiadar treballadors sense contemplacions i es pensarà que la cosa va amb la raça, perquè el 90% dels romanesos que treballen als Països Catalans també poden ser acomiadats sense contemplacions. Si els agraden les sensacions fortes, sense edulcorants, hi ha l’economia submergida, que a l’Estat espanyol pot representar un 25% segons el Banc Mundial. Però també hi ha a la seva disposició un assortit variat d’opcions que passen per les pràctiques perennes, les beques, el treball temporal, etc. I si la seva aposta pel paradís català és de mitjà termini hauran d’esperar ben poc perquè don Mariano Rajoy implementi les imprevisibles i magnànimes receptes de la patronal i en el millor dels casos et puguin despatxar amb una indemnització de 20 dies per any treballat.

Però és clar, Florin Bojor és filòsof i ja se sap que el món empresarial perd el cul per aquest tipus de friquisme. A més sap “llengües”, és a dir més d’una, un gran negoci al nostre país com és sabut. Però la joia de la corona són els estudis de teologia, imprescindibles des del boom de les noves tecnologies. Llibert Ferri taxa aquest patrimoni intel·lectual en 2.000 al mes pel cap baix. Per què?

Perquè viu en una mena de parc temàtic -superpoblat de periodistes, polítics i acadèmics- en el qual tots els catalans som corresponsals de TV3 i tots els romanesos són gitanos. No comprèn que els corresponsals de la tele romanesa potser tenen indemnització per acomiadament (com creu que tenim tots aquí). Tampoc no comprèn que els gitanos d’aquí tiren de PIRMI i ferralla com els d’allà encara que probablement la versió romanesa no inclogui PIRMI.

Ara Florin Bojor se’n torna al poble: “Vaig venir per estudiar i entendre la mentalitat i la societat catalana i espanyola, i per ajudar els meus compatriotes romanesos, i ja ho he fet tot”. Si que és veritat que darrerament fan més bona cara (els romanesos, vull dir), però ja que ha estat el primer a “entendre la mentalitat i la societat catalana i espanyola” podria quedar-se a donar un cop de mà. Lamentablement no ho farà i orfes d’ell (i agermanats, ara sí, amb els romanesos per aquesta orfandat) acomiadem amb llàgrimes als ulls Florin Bojor, que se’n va a Transilvània. Allà hi podrà trobar, jaient al seu taüt, la prova en forma “humana” que a Romania també existeixen els contractes blindats, hi trobarà l’home que, a 20 dies per any treballat, si fos despatxat provocaria un crack financer… i que, malgrat tot, és per al seu país el negoci més rendible. A veure si per aquí prenen nota.