El descrèdit de la democràcia

No se sap exactament que és allò de la cultura democràtica. És una baixa abstenció el dia d’eleccions? És respectar unes determinades normes de joc? És la transparència i honestedat en la gestió? Podrien ser moltes coses, però de ben segur que no és un dels valors amb què compta el PP valencià. 

Fa més de trenta anys que falangistes, franquistes i conservadors de tota mena es reconvertiren a la democràcia: un nom règim que els obria moltes portes i que només suposava alguns sacrificis. Entre altres hi havia el de renunciar a una manera de governar, més pròpia del caciquisme que no pas de la “cultura democràtica” Així, amb la transició i, especialment durant els anys a l’oposició, Alianza Popular i posteriorment el Partit Popular intentaren forjar-se una imatge de demòcrates, sovint en contrast amb el partit governant a qui cada cop esquitxaven més casos de corrupció o taques encara més fosques com els episodi de la guerra bruta.  

El 1995 Eduardo Zaplana arribava a presidència de la Generalitat Valenciana després d’haver passat per l’alcaldia de Benidorm gràcies a un vot trànsfuga culturalment poc democràtic. D’ençà que el PP manà al País Valencià han sigut nombrosos els escàndols polítics que han esquitxat les seus files, per bé que molt pocs han acabat amb dimissions i condemnes. No cal ara que enumerem alguns casos que a tots ens venen al cap. El més recent l’anomenat “cas Gürtel.”  

El cas és que cap d’aquests episodis sembla haver erosionat electoralment al PP i, tant com si és per mèrit propi com pel de l’oposició, ha resistit totes les envestides. Entre els mèrits del PP hi ha la seua gran capacitat propagandística -entre elles la manipulació de la radiotelevisió pública valenciana-, la complicitat dels estaments judicials i la barreja del populisme i caciquisme que ha mantingut fidel una part important de l’electorat. Cap d’ells es troba entre allò que anomenaríem “cultura democràtica”. 

Un cas recent del que ens fèiem ressò al passat número de L’ACCENT ens mostra com la concepció de la democràcia segons el PP es pot tergiversar encara més. En un referèndum per decidir si es canviava el nom de l’avinguda del País Valencià de Torrent -un nom que estava plenament acceptat entre els torrentins i que no havia generat mai cap debat- el PP local interpretà que la voluntat popular era substituir el nom perquè la suma de totes les opcions de canvi de noms sumava més que l’opció de mantenir-lo, que havia guanyat amb una ampla majoria. És una burda interpretació de la voluntat popular en un referèndum que ja de per si era poc transparent. Cal recordar que a la papereta de consulta no es preguntava als torrentins si volien canviar o no el nom de l’avinguda, sinó que se’ls demanava que votaren el nom que voldrien per la via. Però al PP local i regional cada cop li preocupa menys guardar les formes, les irregularitats al llarg del procés de consulta han sigut constants i fins i tot han aparegut 85 vots més que els votants registrats, però això als “populars” no els preocupa. La seua única preocupació és eliminar, siga com siga, el nom del País Valencià, mentrestant la simbologia franquista encara es ben present als nostres carrers. Estan convençuts que ells són dipositaris de la voluntat popular o, encara més, estan convençuts que ells són la voluntat popular. No els cal, doncs, cultura democràtica, perquè la democràcia, al cap i a la fi, són ells.