El diàleg social

El passat 4 de març David Portabella era l’home de l’Avui a Madrid. Com que totes les coses importants es decideixen allà, Portabella va tenir l’honor de cobrir les reunions que els partits han estat desenvolupant a un palau d’allò més castís d’aquells que els països sense glamur, cort ni jet set no tenim. En realitat, per molt que plorin, ningú té la més mínima intenció de canviar l’orientació bàsica en política econòmica dels darrers anys. Vull dir aquella que ens ha conduït a la glòria financera, l’impagament d’hipoteques, els desnonaments, l’erosió del poder adquisitiu dels salaris, la “forramenta” impúdica dels cortesans del capital… Sense més detalls, allò que en diuen lliure mercat.

Per què ho havien de fer? Els taurons dels negocis no han pagat un sol euro per la seva estafa i els dirigents polítics que han atiat el foc seguiran sent l’única alternativa possible mentre no n’aconseguim construir una altra. De manera que les propostes per redreçar el vaixell eren més bé modestes: “la conversió de l’ICO en un banc públic per concedir crèdits directes a pimes i autònoms fins a 200.000€, l’IVA reduït (del 8% al juliol) per a obres de rehabilitació de pisos i edificis, i acotar la morositat pública a 30 dies, i a 60 entre empreses. L’única reserva del PP als crèdits directes en què l’ICO assumirà el 100% del risc i aportarà els diners és “no generar falses expectatives” que l’Estat podrà substituir bancs i caixes” (Avui, 4 de març, “Salgado només obté l’aval de CiU i ERC a la comissió anticrisi”). El punt d’interès no està en la cobertura de Portabella si no en la reserva del PP, que es podria traduir per: que no s’assabentin que, en realitat, l’Estat podria substituir els bancs i les caixes. I baratet.

Per què l’Estat rescata les institucions financeres però no n’absorbeix la propietat? Si els fons per sostenir el sistema financer són públics, per què no es nacionalitza total o parcialment aquest sistema? Per què l’Estat no participa en el consell d’administració d’institucions que li deuen la supervivència? Aquestes preguntes no me les he inventat jo, les trobareu formulades per l’economista Miren Etxezarreta a l’Informe d’Economia Crítica nº6 del seminari Taifa, corresponent al mes de juny del 2009 i que, incomprensiblement, no podem llegir en català. A manca de mesures d’aquest tipus, està clar que el plat fort de la “refundació del capitalisme” haurà de passar per iniciatives com el meravellós contracte que té com a autor intel·lectual el director de relacions laborals de la CEOE, “José de la Cavada, que dimarts va assegurar que els empresaris volien proposar en el diàleg social crear una modalitat de contracte per a joves amb acomiadament gratuït” (“La CEOE rectifica enmig d’una allau de crítiques”). Digueu-ne diàleg o digueu-ne “bronca”. El cap de l’esmentada organització mafiosa és Gerardo Díaz Ferrán, mereixedor de tant honorable posició per haver enfonsat Air Comet en la misèria i l’impagament de nòmines. La seva rectificació encara fa més por que la proposta de Cavada: Díaz Ferrán “va afirmar a primera hora que la idea era només “un exemple” del que es podria fer però que “no s’havia posat ni es posarà sobre la taula”. Només era un exemple! En realitat es poden fer una gran quantitat de coses en aquesta línia! Refundem el capitalisme! Refundim-nos els salaris i les pensions d’aquesta colla d’idiotes que voten el PSOE i veneren la Constitució! Paguem la part que els toca a CCOO i UGT i celebrem el triomf del diàleg social!