El FN esdevé la força més votada a Catalunya Nord en la primera volta de les departamentals

El Front Nacional ha tornat a demostrar avui la seva trajectòria ascendent a Catalunya Nord. En la primera volta de les eleccions departamentals, el FN ha aconseguit el primer lloc a 7 dels 17 cantons i serà present a la segona volta en 16 dels 17 cantons nord-catalans. Aquesta victòria ha estat força clara en diversos cantons de la costa i de la ciutat de Perpinyà.

En total, el Front Nacional ha obtingut 57.153 sufragis, el 31,42% dels vots emesos. D’aquesta manera, es configura com la força política amb més vots en aquestes eleccions, per davant del PS i de la UMP.

La normalització del vot al Front Nacional, per damunt del 15% a tots els cantons, es transforma en una quasi hegemonia política a les zones de costa i especialment a la capital. A Perpinyà, en 4 dels 6 cantons, el Front Nacional és la força més votada, per damunt del 35%. Als altres 2 cantons, també supera el 30% dels vots.

Aquesta primera volta, a banda de mostrar l’alarmant ascens de la ultradreta, ha suposat també un cop electoral pel partit socialista, amb un  gir polític cap a la dreta. Cal recordar que els socialistes governen tant a l’estat com a la regió com al departament.

El vot de protesta el capitalitza completament el Front Nacional. Les altres dues opcions de vot protesta que es presentaven a aquestes eleccions a Catalunya Nord no han aconseguit reeixir en cap cantó. L’Olivera, una escissió de la UMP amb tints de renovació política, s’ha quedat en resultats per sota del 10% en els tres cantons on presentava candidatura. Per la seva banda, Desobeïm, una candidatura de protesta antipolítica que es presentava a dos cantons de Perpinyà ha obtingut el 2% al cantó Perpinyà-1 i el 4% al cantó Perpinyà-3.

Una segona volta oberta

Ara és el torn de les aliances electorals de cara a la segona volta del proper diumenge. El cordó sanitari que habitualment -tot i alguna excepció- mantenien tant el PS com la UMP contra el Front Nacional serà molt més difícil d’aplicar. En primer lloc, caldrà veure què passa als cinc cantons en que tots tres partits han passat a la segona volta. Es retiraran candidats d’un partit en favor d’un altre per evitar la victòria del FN? Cal recordar que un escenari com aquest suposaria, per exemple, que la UMP es retirés al cantó d’Elna en benefició del candidat comunista Nicolás Garcia. L’altra opció són el pactes entre el FN i la UMP, que podrien fer que per exemple el FN es retirés del cantó d’Elna en benefici de la UMP a canvi que aquesta demanés el vot per la ultradreta al cantó de Vallespir-Alberes, on la candidatura FN s’enfrontarà a la segona volta al PS.

L’escenari és molt obert, ja que és perfectament plausible que el FN finalment no aconsegueixi vèncer a cap cantó i quedi fora del consell departamental, tot i els extraordinaris resultats obtinguts a la primera volta. Però també és perfectament plausible que siguin els consellers del FN qui decideixin el color del nou govern departamental, o qui obliguin dreta i esquerra a fer una gran coalició. En tot cas, és evident que l’agenda política estarà marcada per les reivindicacions de la ultradreta en un dels territoris amb índexs de benestar social més baixos de tot l’estat francès.

El sistema electoral

Les eleccions d’aquest 22 de març són la primera volta per a escollir el Consell General dels Pirineus Orientals, el govern de Catalunya Nord. El territori es divideix en 17 cantons. Cada cantó escollirà només el representant més votat al cap de les dues voltes. Aquesta representació és doble: un home i una dona del mateix partit. Així es configura un consell departamental amb 34 membres.

En una primera volta la ciutadania escull entre totes les candidatures que es presenten al seu cantó. Si una d’aquestes candidatures obté més del 50% dels vots amb una participació superior al 25% del cens, ja no hi ha segona volta en aquell cantó i aquesta candidatura és la guanyadora. Enguany, aquesta circumstància no s’ha donat en cap dels cantons nord-catalans.

Si no es dóna aquesta circumstància -enguany no s’ha donat en cap dels cantons nord-catalans- passen a la segona volta les dues llistes més votades, i aquelles llistes que, tot i quedar en tercera posició, obtenen més del 12,5% dels vots del cens electoral.

El nou consell departamental

Aquestes eleccions són una de les etapes de la reforma territorial francesa, que ha suposat una recentralització del poder. Així, les antigues 22 regions de l’estat francès s’han reduït a 13. D’aquesta manera, l’antiga regió de Llenguadoc-Rosselló, on s’incloïa la Catalunya Nord, ha estat fusionada amb l’antiga regió de Migdia-Pirineus per a formar una nova macroregió amb capital a Tolosa de Llenguadoc.

Alhora, aquest procés de fusió de regions suposarà un buidatge de les competències dels nous consells departamentals -anomenats fins ara consells generals-. De fet, aquestes eleccions paradoxalment estan escollint el govern d’una institució a la qual encara no se li han definit les atribucions que finalment tindrà.

Neix Sem, moviment per un estatut particular per a Catalunya Nord

La presència de partits que es reclamen catalanistes a aquestes eleccions departamentals ha seguit la línia subsidiària que aquestes formacions segueixen respecte els grans partits. Així, CDC i Unitat Catalana han donat suport a la UMP, amb la qual ja participen en diverses llistes municipals.

Un cas molt diferent ha estat el del País Basc del nord. En aquell territori, la plataforma EH Bai, netament d’esquerres i nacionalista, ha obtingut el 16% del vot i passa a la segona volta en cinc cantons. L’estratègia basca ha passat per intentar marcar l’agenda política amb la reivindicació d’una col·lectivitat territorial pròpia per a Iparralde. És precisament aquesta estratègia la que el moviment catalanista vol posar en marxa a Catalunya Nord.

El col·lectiu Sem, presentat fa pocs dies, està integrat per entitats i partits polítics catalanistes, inclosa la CUP, i pretén ampliar el seu suport més enllà dels límits tradicionals del moviment catalanista. Té com a objectiu promoure el debat públic per a reclamar un estatut particular per a Catalunya Nord, similar al que actualment té Còrsega, aprofitant la polèmica i el debat públic que ha suscitat el redibuix del mapa de regions a l’estat francès i la dissolució, encara més, de la particularitat de Catalunya Nord al sí d’una macroregió occitana.