El Fòrum Social Mundial retorna amb força i renovada vigència

[L’ACCENT 147]

Mentre el poble suís de Davos ha aplegat un any més els principals poders econòmics i polítics del món per planificar la supervivència de la globalització capitalista, la ciutat de Belém, a l’Amazonia brasilera, ha estat el lloc on s’han donat cita milers de moviments socials i organitzacions per articular la resposta a la globalització capitalista.

135.000 participants, 4.000 organitzacions inscrites, representants de més de 300 pobles indígenes i 5.000 mitjans de comunicació. Aquesta és el balanç en xifres, per citar-ne algunes, de cinc dies de Fòrum Social Mundial. Enguany la cita del moviment altermundialització tenia lloc a Belém, una ciutat brasilera sobre territori de l’Amazones, al delta del riu que dóna nom a la selva. Per primera vegada, doncs, el Fòrum se celebrava sobre territori dels pobles indígenes, un dels principals camps de batalla de la globalització capitalista. Ocasió, doncs, sense precedents per situar al cor de l’agenda altermundialització la lluita per la justícia climàtica i la lluita pels drets col·lectius dels pobles.

Són aquests dos eixos, la justícia climàtica i el dret d’autodeterminació dels pobles, juntament amb la resposta front a la crisi econòmica i financera, els que han marcat els resultats i conclusions de la 7a edició del Fòrum Social Mundial.

La diversitat contra l’imperi
El Fòrum Social Mundial va sorgir com a espai de trobada dels moviments socials d’arreu del món, plurals i diversos, en una època d’aprofundiment de les estructures de dominació de l’imperi i d’afebliment de la consistència de les alternatives que s’hi contraposaven. Seguint l’explosió de ràbia de les contracimeres de Seattle, Praga o Gènova, alhora que madurant els principis polítics que l’Exèrcit Zapatista havia sabut proclamar des de Chiapas, el Fòrum ha sabut situar al centre de l’alternativa a la globalització el concepte de diversitat. Front a la homegeneïtzació cultural i política que necessita l’Imperi per aprofundir el domini del capital, el Fòrum hi ha sabut aportar la diversitat dels pobles, les propostes i les persones per generar un marc propi i humà de generació d’alternatives.

Els drets col·lectius dels pobles contra l’ordre dels estats
Particularment destacable des de l’òptica catalana ha estat, en aquesta edició, l’entrada amb força de les nacions sense Estat, encapçalades per l’entitat catalana CIEMEN. Durant quatre dies, aquesta entitat ha organitzat l’Espai pels Drets Col·lectius dels Pobles, que va aplegar representants d’una trentena de pobles i nacions sense Estat del món sencer. Tàmils, corsos, sards, catalans, aimares, quètxues, maies, maputxes, gallecs, bascos, kurds, palestins, sahrauis, amazics, samis, còrnics, balutxis, guaianesos, entre d’altres, van debatre entorn el dret a l’autodeterminació en l’era de la globalització i les potencialitats d’incorporar les lluites d’emancipació nacional a la lluita global per un altre món possible. Partint la premissa que un altre món possible no serà millor si no es construeix sobre el respecte als drets col·lectius dels pobles, els pobles indígenes i les nacions sense Estat han aconseguit introduir definitivament el dreta a l’autodeterminació dels pobles a l’agenda del moviment altermundialització. No només com un requisit democràtic, sinó també com un factor positiu d’emancipació i canvi per al conjunt de la humanitat.

Amb Palestina al cor…
… i amb el Kurdistan, Bolívia, Tàmil Eelam, el Sàhara Occidental i Equador. L’Espai pels Drets Col·lectius dels Pobles va tenir també la seva expressió en les declaracions de solidaritat que s’hi van formular. D’una banda, en el transcurs d’un emotiu acte amb la presència de Tomàs Huanuacu, líder de l’organització indígena boliviana CONAMAQ (Consell d’Ayllus i Markes del Qollasuyu), es va subscriure una declaració en solidaritta amb els processos constituents de Bolívia i Equador, on es volia deixar clar que els pobles i nacions sense Estat del món, legítims propietaris dels conceptes d'”autodeterminació”, “autogovern” i “independència”, es posicionen clarament a favor de processos com el bolivià, tot just ratificat el passat 25 de gener. I en contra dels atacs antidemocràtics com els de l’oligarquia de Santa Cruz, que manllevant la terminologia, pretén excusar els seus intents de cop d’Estat amb demandes de major autonomia.

Les mostres de solidaritat també s’han fet efectives envers els pobles sense Estat que més estan patint actualment les conseqüències de la repressió militar dels respectius Estats -i la complicitat reprovable de la comunitat internacional. Es tracta, especialment, de Tàmil Eelam, Kurdistan, Palestina i el Sàhara Occidental, si bé segurament la llista de solidaritats es podria estendre a tants d’altres pobles i nacions sense estat que, com els maputxes o els bascos, viuen en permanent estat d’excepció.

Finalment, especial atenció al llarg de tot el Fòrum Social Mundial va merèixer el cas de Palestina, amb una assemblea general de moviments solidaris amb Palestina que va tenir lloc al mateix Espai pels Drets Col·lectius dels Pobles i que, entre d’altres, va animar al boicot actiu a Israel i va proclamar el 30 de març vinent com a jornada internacional de lluita contra l’apartheid israelià.

El futur del Fòrum a debat
Malgrat totes les crítiques, sempre vives i convenients, el Fòrum Social Mundial es revalida com a marc d’articulació de xarxes i alternatives front a la globalització de l’imperi. No obstant això, el procés del Fòrum Social Mundial és un procés completament dinàmic i el marc del Fòrum està permanentment sotmès a discussió. Al debat sobre si el Fòrum ha de tendir a ser una organització o ha de continuar essent un espai o procés obert, ara s’hi suma també el paper estratègic que podria o hauria de jugar el Fòrum en el terreny concret dels canvis polítics. Si bé finalment el Consell Internacional reunit a Belém el 2 i 3 de febrer ha acabat decidint que el proper Fòrum se celebrarà a Àfrica el 2011, la qüestió va ser discutida fins al punt de proposar Estats Units -per reblar l’efecte Obama- o Mèxic -per decantar la balança cap a l’esquerra en aquest país clau a Amèrica Llatina.