‘El fracking amenaça 200.000 hectàrees del nord de Castelló’

Entrevista a la Plataforma Anti-Fracking de les comarques de Castelló.

Podeu explicar-nos breument en què consisteix el fracking?

La fractura hidràulica o “Fracking” és una tècnica molt agressiva d’extracció d’hidrocarburs no convencionals. S’utilitza sobretot per extreure gas de pissarra, que és gas natural que es troba atrapat amb esquists o pissarres a grans profunditats, de molt difícil extracció i que representa la última reserva de gas natural que queda.

Aquesta tècnica és nova ací, però porta una dècada als Estats Units on ja es coneixen els greus problemes provocats al medi ambient i a la salut de les persones, ja que el Fracking, a més d’un enorme consum d’aigua, utilitza arena i multitud de compostos químics amb cada extracció, la finalitat dels quals és afavorir la fissura o fins i tot la dissolució de la roca, podent contaminar tant el terreny com els aqüífers. Per això en alguns estats dels Estats Units, en d’altres països d’Europa o en algunes províncies de l’Estat, està prohibida per llei.

Perquè hi esteu en contra?

La Plataforma Anti-Fracking de les comarques de Castelló estem en contra de la tècnica de la fractura hidràulica per l’elevat risc de contaminació per tòxics, i per les fugues dels mateixos hidrocarburs. Estan amenaçades unes 200.000ha al nord de Castelló, que és on la empresa Montero Energy vol fer 3 projectes d’extracció d’hidrocarburs amb Fracking. Aquest risc inclou els aqüífers, amb el perill que això pot comportar per al consum humà d’aigua potable i per al medi ambient en general. Es podria veure afectat i contaminat el gran aqüífer del Maestrat, que va des del límit occidental de la província fins la costa del Baix Maestrat. Estem parlant d’una reserva d’aigua de 400 hm3/anuals d’una superfície de 2.400 km2.

Quins són els perills concrets?

Els perills més notables són: alteracions en el paisatge i en el terreny per la forta ocupació del territori entre pous d’extracció i vials d’accés; elevat consum d’aigua dolça (que no sabem d’on la trauran), ja que cada pou empra entre 15.000 i 28.000 m3 per cada operació, i hi ha diversos pous per cada plataforma d’explotació; contaminació dels aqüífers i del sòl, tant pels químics emprats, molts d’ells tòxics, cancerigens o mutagènics, com per el mateix gas que es vol extreure, com per components radioactius arrossegats des de la profunditat fins la superfície; fort augment del trànsit de vehicles, ja que cada operació necessita del trànsit de centenars de camions; contaminació de l’aire per compostos volàtils en les basses on s’emmagatzemen els líquids recuperats; i, per últim, petits terratrèmols per la fracturació del sòl.

Les afeccions a la salut humana requereixen un apartat a banda, ja que hi ha diversos estudis sobre totes les patologies associades als productes químics contaminants emprats en la fractura hidràulica.

A més, la fractura hidràulica no és compatible amb les activitats tradicionals d’aquestos territoris com poden ser l’agricultura, la ramaderia, el turisme o les embotelladores d’aigua, així com els de la costa, turisme i pesca principalment, on també arriba l’aigua de l’aqüífer i on també arribaria una possible contaminació. Són motius de salut, de medi ambient, i econòmics i socials.

Perquè ara sorgeix el debat?

Perquè fa relativament poc que escoltem la paraula “fracking”, tant a Castelló, com a la resta de l’Estat. El motiu és que els avanços tecnològics sumats a un sector energètic desesperat, han fet que eixos jaciments no convencionals que abans no eren rendibles ara són explotats amb benefici econòmic als EUA i des de allí, a tot el món.
Així, cap al final de setembre del passat 2012 l’empresa interessada, Montero Energy, va anunciar el seu interès en explotar el nord de Castelló amb aquesta tècnica, i sol·licità a Conselleria tres permisos d’explotació d’hidrocarburs. Va ser llavors quan va començar a aparèixer a tots els mitjans de premsa una campanya de publicitat, si ens permeteu, similar a la de disc de música destinat a triomfar.

Aquesta publicitat és la melodia celestial mentre part de la classe política fan els cors. “Les cançons” estan gravades en Canadà i ja s’han sentit a quasi tot el món, i han sigut número 1 als EUA, amb noms senzills i contundents, “Gas per a 50 anys”, “Independència energètica”, “Energia neta”, “Feina i diners”. Però al mateix temps, tant de triomfalisme a molta gent ens va fer dubtar i en investigar-ho només una mica va sortir la cara B del disc, prou menys agradable, En aquest cantó dels disc, les cançons porten un altre tipus de títol una mica més inquietant com per exemple “Contaminació”, “riscos per la salut”, “destrucció del territori”, “xantatge”, “Imposició” i d’altres per l’estil.
Eixe debat sorgeix ara, perquè és ara quan ens ha vingut aquest problema, des de fora, per una empresa que busca beneficis econòmics, i a sobre ens ho han venut com si fos una solució. És inevitable que hi hagi gent que només vulgui sentir la cara A del disc.

Quines comarques i pobles de Castelló són les més amenaçades?

Primer cal explicar que l’àrea d’explotació, està dividida en tres permisos d’explotació diferenciats que, com hem dit, ocupen unes 200.000ha al nord de Castelló. La totalitat d’Els Ports, Baix i Alt Maestrat, i part de la Plana Alta estan fortament i directa amenaçades, i de manera indirecta totes les poblacions properes o connectades per l’aqüífer del Maestrat.  L’aigua i l’aire no entenen de fronteres ni límits municipals. La gent no ho sap però l’aigua que nodreix Castelló ciutat també s’abasteix en part d’aquest aqüífer.

Quina està sent la resposta del veïnat?

La resposta del veïnat després d’una xerrada és, en primer lloc, de sorpresa, perquè no en sabien res i, seguidament, d’indignació perquè ningú els ha informat dels perills del Fracking.

El que està passant en estos moments és que la manca d’informació està condicionant les postures d’alguns dels municipis afectats i provoca posicionaments enfrontats entre els nostres representants polítics i també entre el veïnat. Sembla també que els diversos posicionaments a favor o en contra d’estes prospeccions depenen, no de si són bons o dolents per a la zona, sinó dels posicionaments partidistes, i això és un greu error.

Malgrat tot, després de la tasca d’informació, bé a traves de la Plataforma o per altres mitjans, sembla que l’oposició al projecte està agafant força als pobles. De moment en són 14 els que han votat als seus plenaris en contra de la fractura hidràulica front a 3 que han rebutjat les mocions contràries.

Quina feina esteu fent com a Plataforma?

Fins ara les nostres activitats s’han centrat en arreplegar informació, investigar i difondre tot allò relacionat amb la fractura hidràulica. No podem permetre que la empresa interessada ens done tota la informació que a ells els interessa i no ho faça amb aquella informació que no volen que la societat sàpiga. Amb eixa intenció, la d’informar sobre la tècnica del Fracking i l’estat actual dels 3 projectes que ens afecten, estem fent xerrades informatives per tots els pobles, assistim a totes les fires o activitats de la zona on muntem taules informatives i on recollim signatures, i ens reunim amb col·lectius, associacions o els ajuntaments afectats sempre quan ens ho demanen.
La Plataforma és una assemblea oberta i la formen col·lectius i persones a títol particular, l’objectiu de la qual és paralitzar qualsevol permís d’investigació o explotació que pretengui utilitzar el fracking a Castelló, així com la prohibició total de la fractura hidràulica, pel total convenciment de la perillositat d’aquesta tècnica. Creiem que l’explotació d’hidrocarburs no convencionals no és la resposta a la crisis energètica, sinó part del problema.

Com està reaccionant l’empresa impulsora?

L’empresa té un interès econòmic clar i així ho ha demostrat fins ara. Primer va fer una reunió des de la mateixa Diputació on va voler implicar als ajuntaments donant una informació incompleta i d’on van sortir els alcaldes pensant que havien anat a una reunió de Tupperware, on es va arribar a dir que els químics emprats en la fractura hidràulica “eren innocus i emprats en la nostra cuina” (paraules textuals). Van prometre diners i llocs de treball a tots aquells ajuntaments interessats. Després van començar la batalla mediàtica, lliurada principalment a través de Shale España, que és un lobby de pressió social i mediàtic, format a l’octubre de 2012 per les empreses SHESA, BNK Petroleum, Heyco i R2 Energy, i l’empresa FTI Consulting. Per mitjà de publicitat en diaris, de rodes de premsa i d’enviar propaganda a persones particulars volen canviar la percepció que té la societat del Fracking. 

I les administracions?

Igual que l’empresa, els administracions no han donat tota la informació que existeix sobre la fractura hidràulica. El Ministeri és favorable a que es facin aquestes prospeccions mitjançant fracking i així ho ha manifestat en més d’una ocasió a través del ministre d’indústria Soria.

Pel que fa a la Conselleria, cal recordar que s’hi va oposar quan les prospeccions venien avalades per l’anterior govern socialista, però ara amb Rajoy a la Moncloa, la consellera de Medi Ambient s’ha mostrat molt més benèvola. Segons ella no hi ha indicis que el Fracking sigui perillós per a la salut de les persones ni per al medi ambient, tot i que sap que el Parlament Europeu ha tret un estudi alertant-ne i hi ha estudis científics, i casos provats que així ho confirmen.

Els tres grups que formen la Diputació van votar per unanimitat la creació d’una taula de tècnics a meitat de novembre de 2012, però a hores d’ara només el BLOC-Compromís ha presentat un llistat de tècnics prestigiosos per tal d’abordar el tema. No obstant això, i tot i haver votat a favor, el passat dia 17, el president de la Diputació, Javier Moliner, va declarar en roda de premsa que aquesta no era una comissió imparcial i que seria millor que la formessin tècnics del Ministeri, Conselleria, l’IGME i la UJI.

En el fons, senzillament volen evitar que en formen part tècnics designats per l’oposició o per estaments de la societat civil. Pareix que aquesta comissió abans de crear-se, ja està condemnada a mort.

Què sabeu de l’empresa Montero Energy?

És la sol·licitant dels tres permisos de Castelló i una dotzena a tot l’Estat.  Té una història prou curiosa ja que va ser creada com a societat unipersonal per Rafael López Guijarro, un jove hidrogeòleg amb visió de futur, el 17 de gener de 2012 i la va vendre l’1 de març a R2Energy, passant a ser ell el Cap d’Exploracions de Montero Energy, mentre que Craig Steinke va quedar com a administrador únic de Montero Energy. Va fer negoci amb molt poc temps.

Així, Montero és la filial, amb seu a Madrid, de la multinacional R2 Energy, que té per president a Ian Telfner, que és també president del Consell Mundial de l’Or (Goldcorp) i un dels homes més rics del món. A més a més tenen fortes relacions amb una de les empreses més conegudes al món, amb Halliburton. Halliburton té relacions molt estretes amb R2Energy, segons Rafael López va declarar, per ser la major proveïdora de tecnologia per a la fractura hidràulica. També és coneguda per ser co-responsable com a contractista de BP de la fuga del Golf de Mèxic de 2010, que va causar la mort a 11 treballadors i la fuga de 900 milions de litres de petroli, o també coneguda per veure’s involucrada amb les escandaloses adjudicacions de pous petroliers a l’Iraq. Sempre ha tingut una relació estreta amb grups de poder polític, o a l’inrevés. Per tant són gent molt poderosa, i que poden generar canvis d’opinió d’un dia a l’altre per tal de tindre beneficis. Mirat amb tota esta perspectiva fa molta por.

La Plataforma s’està coordinant amb altres col·lectius d’altres territoris?

Sí. Hem contactat amb altres territoris, per intercanviar informació, coordinar possibles accions conjuntes i per compartir esforços. Així, vam assistir el 15 de desembre a la primera trobada estatal anti-fracking a Burgos, on es van decidir alguns accions per als propers mesos; i recentment estem participant en la formació d’una Plataforma d’àmbit estatal.

Recentment hem convidat a la Plataforma No a la Fractura Hidràulica de Cantàbria i la seua visita ens a ajudat amb el material, la informació i una xerrada conjunta a la població de Càlig (Baix Maestrat); i encara més recentment hem contactat amb la “Plataforma Aturem el Fracking” de Catalunya i la de Terol “Teruel Sin Fractura”.