El Govern balear aprova el decret de català a la sanitat, però la Conselleria n’eximeix els metges fins 2012

Mobilització dels metges contraris a la mesura a favor del català

Convocats per diversos sindicats mèdics com el Sindicato Médico Libre de Baleares (Simebal) o el Sindicato de Enfermeria, i amb el suport explícit del Partit Popular, menys d’un milenar de persones es manifestaren en contra del decret de català a Palma el passat 1 d’abril.

Per contra, 115 metges han signat un manifest de suport a la mesura que exigeix a aquest col·lectiu tenir el nivell elemental de català.

Segons informà la policia local haurien estat prop de 2.500 els manifestants contra el català, tot i que posteriorment el Diari de Balears demostrà científicament que com a màxim haurien estat unes 930 persones. Així doncs, és totalment plausible que la pròpia policia i alguns diaris de l’arxipèlag haurien inflat les xifres per intentar donar major ressò a la convocatòria.

Altres sindicats com Comissions Obreres, tot i que no se sumaren als manifestants d’extrema dreta, també mostraren el seu rebuig al decret. D’altre banda, més de 115 metges dels diferents hospitals, impulsats per l’oncòleg Onofre Pons, signaren una manifest de suport a la mesura. En el mateix sentit es manifestà l’Obra Cultural Balear (OCB), que recentment anuncià mobilitzacions per respondre als atacs a la llengua catalana. La postura del govern, en boca del propi Conseller de Sanitat, Vicens Thomàs, és que “la polèmica no existeix”.

La suposada polèmica del decret, deriva de l’exigència del nivell elemental de català, el B, als treballadors de la sanitat. Ja aprovat pel Govern, contempla, per als metges i infermers en actiu, una moratòria fins 2012. Respecte a les noves 4.000 places que s’ofereixen entra en vigor de manera immediata.

Aprofitant l’avinentesa, i amb intenció d’atiar les brases, el govern popular de Múrcia ha decidit presentar la possibilitat als metges que abandonin les Illes -a Eivissa, fins al moment, una quarantena de metges haurien renunciat a la seva plaça- de treballar a la seva comunitat. L’únic requisit indispensable és el de saber parlar i escriure correctament l’espanyol, “la llengua oficial per a tots els espanyols” tal i com va recordar la responsable murciana de Sanitat.

S’aprova el pla de normalització lingüística
Tota la polèmica generada pel Partit Popular i els seus satèl·lits, ha coincidit amb el debat parlamentari per aprovar el nou Pla de normalització lingüística. El PP hi presentà una esmena a la totalitat redacta pel seu diputat menorquí Simón Gornés Hachero. El seu principal argument, esgrimit durant el debat, fou que “atemptava contra alguns drets bàsics de les persones”. El pla, emperò, fou aprovat per una majoria de 44 vots a favor al Consell Social de la Llengua Catalana.