El Govern balear té un compromís pendent amb més de 2.000 víctimes del feixisme espanyol
Memòria de Mallorca lliura la documentació que acredita l’existència d’almenys 44 fosses a diferents pobles de l’illa
El Govern balear de José Ramón Bauzá (PP) ha de decidir si complir o no amb el compromís de l’executiu autonòmic per restaurar la memòria d’almenys 2.222 persones mortes arran de l’alçament feixista de 1936. Una xifra que s’ha conegut gràcies a les noves investigacions que ha donat a conèixer Memòria de Mallorca i a través de les quals es destapen algunes de les pitjors conseqüències de la Guerra Civil espanyola i de la repressió franquista, com l’existència d’almenys 44 fosses repartides per tota l’illa.
L’associació en defensa de la memòria històrica assenyala que a Mallorca podrien haver estat assassinades unes 3.000 persones durant els primers mesos de la guerra. Gairebé 80 anys després, més de dues terceres parts d’aquestes víctimes mortals han pogut ser acreditades, malgrat les traves imposades per l’administració pública i la justícia espanyola.
La documentació que demostra l’existència de les 44 fosses i els 2.222 assassinats ha estat lliurada davant la Conselleria de Presidència del Govern balear. Memòria de Mallorca confia que l’executiu autonòmic complirà amb el seu compromís de refer la memòria de les víctimes republicanes. Tanmateix, caldrà esperar a veure quina és la resposta de l’actual Govern del PP respecte l’herència de l’anterior executiu.
El govern de Francesc Antich (PSIB-PSOE) no va destacar precisament pel seu compromís amb la recuperació de la memòria històrica, però en 2010 va signar un conveni amb Memòria de Mallorca. L’executiu balear es va comprometre llavors a divulgar els resultats de l’estudi que s’acaba de fer públic, analitzar la possibilitat de sufragar els costos de les exhumacions que fos necessari i protegir les fosses on estan els cossos de les víctimes del feixisme espanyol a l’illa.
Per la seva banda, però, el Govern del PP presidit per José Ramón Bauzá ja ha omès fins a quatre vegades la possibilitat de reunir-se amb l’associació illenca, segons ha indicat Memòria de Mallorca a la premsa local.
Pobles i cadàvers
La documentació lliurada a la Conselleria de Presidència acredita per primera vegada l’existència de les restes d’almenys 1.016 cossos en una vintena de fosses a l’illa. A més, s’aporta informació molt concreta (municipi i propietat dels terrenys) dels indrets on es troben les fosses: catorze en cementiris, dotze en carreteres, quatre en pous i quatre en platges.
Segons l’estudi, a la platja de Sa Coma (Sant Llorenç) hi ha una de les fosses més importants, on hi descansen els cossos de mig miler de milicians. Durant els darreres mesos, a més, s’han trobat fosses de les que encara no se n’havia parlat a Manacor, Marratxí, Escorca i Valldemossa. I també s’ha confirmat el llançament de cossos a la mar a Palma, a Alcúdia i entre Valldemossa i Deià.
Memòria de Mallorca, doncs, ja ha complert amb la feina a la qual es va comprometre a través del conveni signat amb el Govern balear. Ara demanen a l’executiu que compleixi amb la seva part per dignificar la memòria de les víctimes i, en els casos que sigui possible, exhumar-ne els cossos.
La conjuntura política, però, no sembla la més idònia per aconseguir tals objectius. La crisi i les retallades podrien convertir-se de nou en el pretext ideal pel Govern, que actualment està, precisament, en mans del PP, el partit més proper a la cúpula franquista mallorquina que va ordenar les atrocitats investigades per l’associació.
