El mal gust de la realitat

Qui són els nostres opinadors professionals? Què defensen realment? Respondre d’alguna manera a aquestes preguntes és l’objectiu d’aquesta secció. Òbviament la utilització del possessiu en primera persona és retòrica pura. Aquests opinadors, malgrat escriure o parlar en els mitjans que més a l’abast tenim, no són sinó de qui els paga. No estem dient amb això que tots els articles que fan són produïts a toc de consigna.El que sí diem és que els seus articles són funcionals al poder de les classes dominants i no qüestionen mai l’status quo.

Curiosa és l’habilitat d’alguns d’aquests opinadors per presentar els interessos d’aquests sectors socials poderosos com si fossin els propis. En el cas dels opinadors d’un determinat catalanisme, que acostumen a trobar les seves tribunes en un determinat diari en català – que va començar sent un mitjà de subscripció popular i que ara és propietat d’un important industrial català fill d’un senyor molt llest que va entrar a Barcelona un 26 de gener de 1939 formant part d’un exèrcit d’ocupació – és un gest molt típic embolicar-se de la senyera, per tal de defensar els interessos de la dreta i denigrar l’esquerra (com si l’esquerra que hi ha tingués alguna cosa a veure amb els objectius i principis de l’esquerra!).

Una bona prova d’aquest estil profundament conservador ens la brindava fa uns dies Francesc Puigpelat, en un article titulat “Els rics, els pobres (i els del mig)” en què es dedicava a repetir la fal·làcia liberal que la majoria som classes mitjanes i que els pobres i rics són només una minoria. Afirmava també que les classes mitjanes han “de protestar i defensar els seus legítims interessos” davant tota pujada d’impostos que suposadament els hauria d’afectar per “beneficiar als pobres”, just la setmana que el Ministeri d’Hisenda estatal feia públic que més de la meitat dels treballadors són com a molt mileuristes. De la gent que té alguna mena d’ingrés, a les Balears són el 65,3 % (466.000), a Catalunya 56% (2,7 milions) i al País Valencià 65,5% (1,9 milions), els que cobren menys de 1.100 euros bruts. De fet, en tres anys el nombre ha augmentat un 70%! I tot sense comptar la gent que no cobra res. Sens dubte, una classe mitjana esplendorosa i puixant i que hauria de fugir corrents de cap política redistributiva… Ja se sap que la realitat sovint té el mal gust de desmentir els mites liberals que tant aplicadament repeteixen els nostres opinadors.