El nou cap dels mossos, Eduard Sallent , provinent de la Comissaria d’Informació, especialitzada en la persecució política a independentistes i llibertaris
Buch vol enfortir la col·laboració amb els jutges i aparell repressiu espanyol
El govern autonòmic de JxCat i ERC, presidit per Quim Torra ha nomenat aquest dilluns nou cap dels mossos d’esquadra Eduard Sallent, provinent de la Comissaria General d’Informació, la CGINF ha dirigit les nombroses causes contra militants de l’esquerra independentista i grups llibertaris els darrers anys. El conseller Miquel Buch substitueix Miquel Esquius i anuncia la voluntat de ‘passar pàgina’ de l’etapa recent marcada per les males relacions amb els altres òrgans repressius de l’estat espanyol..
Sallent, ascendit a comissari per a l’ocasió, dirigia des de gener d’aquest any la Comissaria General d’Informació, on abans havia estat número 2. Buch ha destacat la bona relació amb el ministre de l’Interior i amb els jutges espanyols, amb els quals la CGINF ha col·laborat activament per delatar i denunciar activistes.
La CGINF ha estat el departament que ha dirigit operacions contra ambients llibertaris inventant grups armats inexistents, ha delatat i acusat activistes independentistes en casos com les cremes de banderes i retrats dels borbons o per les mobilitzacions dels CDR. Fins i tot l’any passat la CGINF va elaborar un informe per als tribunals espanyol en què delatava i intentava encausar nombrosos independentistes per delicte de ‘Rebel·lió” pels talls de les vies del TAV en la jornada del 8 de novembre de 2017.
Els informes que la CGINF dels mossos envia a l’Audiència espanyola, el tribunal per a la persecució d’idees espanyol, destaquen pel seu caràcter polític, apuntant a l’esquerra independentista, com en aquest informe sobre la diada de 2016 a Barcelona. Aquells informes acabaren amb la detenció de diversos militants independentistes, que foren citats a l’Audiència espanyola.
En el cas de l’operació Pandora foren detingudes desenes de persones, acusades de constitució, promoció, direcció i pertinença a organització “terrorista”, es basava en informes de la CGINF del Mossos, basats en seguiments i intervenció de comunicacions a anarquistes. El cas fou arxivat finalment per la jutge, que constatà que només es mostrava la seva militància o idees anarquistes i no es provava cap de les acusacions. El moviment llibertari ja havia denunciat que es tractava d’una operació política, que suposà assalts i registres de casals i cases ocupades.
El novembre de 2017 la CGINF dels Mossos van enviar un informe a l’Audiència Espanyola perquè investigués els CDR per un possible delicte de “rebel·lió” pels talls viaris i ferroviaris, van fer també 65 atestats paral·lels a jutjats ordinaris, que van suposar la detenció de desenes d’independentistes i el seu pas pels tribunals espanyols, la majoria segueixen pendents de sentència.
L’afició de la Comissaria General d’Informació a la literatura política dugué poc abans de l’1O, a realitzar un informe, a càrrec de la Unitat Central d’Anàlisi d’Estratègies d’Organitzacions, divisió de la CGINF, on s’anunciava un escenari de violència de l”Independentisme Radical’ (citava les organitzacions de l’esquerra independentista Endavant OSAN, Arran i SEPC) amb ajut d’anarquistes, i uns desconeguts ‘Moviment Antifeixista Català’, i ‘Comunisme Revolucionari’. L’informe es feia pocs dies abans que l’esquerra independentista, amb els CDR, coordinés ocupacions dels col·legis per fer possibles les votacions en bona part del Principat, i intentava inventar escenaris de violència que justifiquessin la marxa enrere del govern amb la DUI.
Des de gener fins ara, per sota Sallent, el número 2 de la Comissaria General d’informació ha estat Carles Hernández, antic intendent de la Brimo que es va fer àmpliament conegut per la participació en persona, porra extensible en mà, en la repressió contra antifeixistes a Girona el passat desembre, una intervenció per protegir un acte feixista que deixa nombrosos antifeixistes ferits i suscità un rebuig important.
Des de la premsa afí al govern s’han volgut atorgar credencials a Sallent pel seu pas per la FNEC, sindicat d’estudiants nacionalista, on milità breument als anys 90, però Buch nomena Sallent per refer les relacions amb l’Estat després del 155, i en destaca les bones relacions amb la judicatura, gràcies a la tasca de col·laboració des de la Comissaria General d’Informació. En les funcions com a segon i després com a màxim cap d’informació dels mossos ha estat l’interlocutor permanent amb l’Audiència Nacional. “Ha teixit molt bones relacions amb Guàrdia Civil, Policia Nacional i Ministeri de l’Interior”, han declarat a premsa alguns col·laboradors.
