El País Valencià s’acomiada de la guerrillera Celia

celiaEl passat diumenge 28 d’octubre la guerrillera antifranquista Remedios Montero, més coneguda com “Celia”, va morir a la localitat de Carlet (Ribera Alta) a l’edat de 84 anys. Amb aquesta pèrdua ja són cinc els maquis vinculats a l’Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó (AGLA) que ens han deixat en els últims anys. Entre el 2008 i el 2009 van morir quatre històrics dirigents de l’agrupació: Manuel Pérez “El Rúblio”, José Manuel Montorio “El Xaval”, Adelino Pérez “Teo” i Florián García “Grande”, sent aquest últim el company sentimental de Celia.


Una vida de lluita, repressió i esperança

Remedios Monetero va nàixer el 1926 a Beamud de la Sierra (Conca) i des de ben adolescent va començar a ajudar a la guerrilla dels maquis amb la col·laboració d’altres xiques de la zona com les tres germanes Martínez García: Esperanza “Sole”, Amanda i Rosita.

Quan el 1949 foren descobertes per les forces de l’ordre les quatre fugiren a la muntanya i s’allistaren com a guerrilleres de l’AGLA en un moment de màxima dificultat per exercir aquest tipus de resistència armada. La pressió de l’Estat i els enfrontaments amb la Guàrdia Cívil van afeblir molt l’Agrupació, provocant nombroses baixes, entre elles la de dos germans i el pare de la mateixa Celia, i forçant al PCE a traure de la península a bona part dels guerrillers.

Celia va residir a París, però prompte fou enviada de nou a l’Estat espanyol per tractar d’ajudar a un grup de maquis a creuar la frontera. L’operació va acabar fracassant i Celia va ser detinguda i empresonada durant huit anys i mig. Segons relatava ella mateixa, les dures pallisses que li propinà la policia als soterranis de la Direcció General de Seguretat de la Plaça del Sol de Madrid la van deixar estèril. Després va fugir a París i finalment va anar a viure a Praga, on es va retrobar amb la seua parella Florián “Grande”, el mític dirigent del 11è sector de l’Agrupació, que tothom creia mort. Quan va morir Franco tornaren a l’Estat espanyol i s’instal·laren a la ciutat de València, des d’on sempre han continuat lluitant contra el feixisme i per recuperar i dignificar la seua militància política.

Cinema i literatura

La seua vida ha sigut objecte d’algunes obres com la novel·la La voz dormida de Dulce Chacón o la pel·lícula Memorias de una guerrillera de Pau Vergara. A més el seu testimoni va servir també d’inspiració per la novel·la Maquis d’Alfons Cervera i pocs anys abans de morir va escriure les seues pròpies memòries: Historia de Celia. Memorias de una guerrillera antifascista.