El paisatge oblidat de la repressió franquista
La victòria feixista de 1939 va convertir l’Estat espanyol en un immens camp de concentració. Arreu del territori el nou règim va recloure els vençuts a diferents espais on molts d’ells trobaren la mort, bé afusellats, bé per malalties. Passats més de 70 anys de la fi de la guerra, la major part d’aquests indrets roman perduda en l’oblit i no ha estat fins els darrers temps que els col·lectius per a la recuperació de la memòria històrica i altres moviments socials han començat a reivindicar que no es perda el record d’aquest horror.
En aquesta tasca participa també la fotògrafa Ana Teresa Ortega interessada, segons les seues paraules, “per la desmemòria que ha patit el nostres país després de la transició”. El seu treball Cartografies silenciades recorre els diferents llocs que el franquisme va habilitar com a centres d’internament per dur a terme la seua cruel repressió i fins als set de novembre la Nau de la Universitat de València acollirà una setantena d’aquestes imatges en una exposició que ha comissariat Pep Benlloch.
Ortega ha visitat els punts on la dictadura disposà els seus camps de concentració més importants per fer unes fotografies que mostren el seu estat actual. Amb una gran qualitat i una impactant bellesa, les imatges mostren com en molts casos l’abandó i el silenci han caigut sobre aquests indrets. De fet, la feina que més li ha costat a l’artista ha estat la identificació dels edificis i espais. De la majoria dels centres no en queda cap resta, d’altres han canviat d’ús, fins i tot de manera grotesca, com el monestir de Sant Marc de Lleó, convertit ara en un parador. D’altres segueixen tenint una funció vergonyant, com les places de bous d’Alacant i València.
Una altra dada destacable és la gran quantitat d’infraestructures religioses que van servir per a la repressió: el monestir de Sant Miquel dels Reis o el convent de Santa Clara a València, la seu vella de Lleida o el convent dela Mercè de Borriana són una mostra incontestable de l’activa col·laboració que l’església catòlica va brindar en tot moment al franquisme. Calia arrancar de soca-rel el “perill roig”. I la jerarquia eclesiàstica s’hi va aplicar amb devoció.
Juntament amb les fotografies l’exposició recull documentació provinent d’arxius militars. No debades, les imatges són el fruit d’una exhaustiva feina de documentació. Per exemple l’Arxiu General Militar d’Àvila ha cedit documents com ara les normes i els reglaments dels camps de concentració, els quals conèixer millor el seu macabre funcionament intern. També hi ha plànols i imatges de l’època. En aquest sentit la mateixa Ortega ha assenyalat que encara hi ha documents de la guerra que són difícils de consultar. permeten
A casa nostra la cartografia de la barbàrie recorre entre d’altres indrets el Camp de la Bóta i el castell de Montjuïc fins al camp dels Ametllers d’Alacant o el camp de concentració d’Albatera, hui un camp de cultiu de palmeres. Paisatges d’una infàmia que si no ens hi afanyem, caurà en el pou de l’oblit. El temps juga en la nostra contra.
