El Ramon Llull més a prop d’assolir el mapa dels Països Catalans

[L’ACCENT 146]

Membres de l'Institut Ramon Llull

La incorporació de la Xarxa de Ciutats Valencianes, el municipi de l’Alguer i el Consell General dels Pirineus a l’Insitut Ramon Llull el mapa dels Països Catalans gairebé s’ha culminat en aquesta institució. Això suposa un gran pas en la vertebració cultural del país.

El passat 15 de gener, la Fundació Ramon Llull, que gestiona l’Institut homònim, formalitzava la incorporació de tres noves entitats als seus òrgans de direcció, la Xarxa de Ciutats Valencianes, el municipi de l’Alguer i el Consell dels Pirineus Oriental. D’aquesta manera, i amb les noves incorporacions, el Ramon Llull fa un pas molt important en l’estretament dels lligams institucionals dels territoris dels Països Catalans per a la promoció de la seua cultura. A hores d’ara, l’únic territori que encara se li resisteix són les comarques de la Franja.

L’entrada de la Xarxa de Ciutats Valencianes a l’Institut Ramon Llull és un fet de gran transcendència per diferents motius. A més de l’estrictament territorial, també ho és per la manera com s’ha fet i les repercussions que la seua entrada podria tenir en el futur. La inclusió de la Xarxa, que integra les ciutats de Vinaròs, Morella, Sueca i Gandia, en primer lloc ha aconseguit trencar el vet que el Partit Popular havia aplicat a les presència institucional del País Valencià a aquest institut o a altres xarxes que treballen per la construcció nacional dels Països Catalans. Però també, i en segon lloc, perquè l’accés d’aquest conjunt de poblacions valencianes, ha estat possible gràcies al canvi d’estatuts de l’Institut, que en un principi només albirava la possibilitat de la participació dels governs autonòmics. Amb aquest canvi estatutari, i almenys des del Ramon Llull, sembla que s’ha entès que la participació i construcció d’entitats que abasten tot el marc nacional dels Països Catalans, ha de fer-se, si cal, adaptant-se a les divergents realitats polítiques dels diferents territoris que conformen el país. No hem d’oblidar que el mateix Institut ja va estar bloquejat durant els anys de govern del Partit Popular a les Illes, i que el seu reimpuls només es va aconseguir després de desallotjar els populars de les institucions autonòmiques balears.

Més que quatre ciutats valencianes
Amb tot, i malgrat que la presència institucional valenciana a l’Institut siga molt desigual respecte a la resta de territoris, ajuntaments front a governs autonòmics, tampoc no cal oblidar que es tracta de quatre ciutats importants del País Valencià, i que, en conjunt, representen més de 130.000 persones. A més, el fet de ser capitals comarcals, els dóna major importància per la seua influència com a centres polítics territorials i per comptar amb la major part de les infraestructures culturals de les seues comarques. Totes quatre ciutats estan governades per alcaldes del PSPV.

 

Què és l’Institut Ramon Llull? 

L’Institut Ramon Llull és una entitat que té com a primer objectiu la defensa i promoció de la cultura catalana, així com la seua projecció més enllà de les nostres fronteres. En aquest sentit, entre les seues prioritats hi ha les de defensar el català a tots els àmbits educatius i promocionar entitats, autors i projectes culturals d’arreu dels Països Catalans. El treball de l’Institut es divideix en tres àrees, la de creació, la d’humanitats i ciència i la de llengua i universitats. La primera s’encarrega de la difusió de la creació artística catalana, en totes les seues modalitats, des de la música al cinema, amb la seua programació als circuits internacionals. La segona àrea promou la connexió de la literatura, el pensament i la investigació en català amb altres corrents similars de l’exterior. Finalment, l’àrea de llengua i universitats treballa per garantir la presència, l’estudi i l’aprenentatge del català a l’àmbit universitari català i d’altres països del món. També s’encarrega de facilitar els recursos lingüístics i didàctics per a l’estudi de la llengua.
El Ramon Llull està integrat per diferents institucions dels territoris dels Països Catalans, començant per una representació institucional dels territoris que hi formen part i que es tornen en la seua presidència. Altres organismes culturals i científics també hi estan representats, com és el cas de l’Institut d’Estudis Catalans, la Xarxa d’Universitats Joan Lluís Vives, l’Institut d’Estudis Baleàrics o la Institució de les Lletres Catalanes. La seua constitució formal es va produir l’abril del 2002, amb l’acord entre els governs de Catalunya i de les Illes Balears. Posteriorment es va incorporar Andorra i, fa pocs dies, es formalitzava, finalment, l’entrada de l’ajuntament de l’Alguer, el Consell General dels Pirineus Orientals i la Xarxa de Ciutats Valencianes, integrada pels ajuntaments de Gandia, Sueca, Morella i Vinaròs. Es pot dir, per tant, que l’Institut Ramon Llull gairebé ha formalitzat el mapa dels Països Catalans. A hores d’ara, només li falta representació de les poblacions de la Franja. 

 

Altres institucions dels Països Catalans

L’Institut Ramon Llull no és l’única entitat amb representació nacional. Malgrat que a hores d’ara ja es puga considerar la més important pel que fa al grau de representativitat institucional, als Països Catalans ja existeixen des de fa temps altres organismes que inclouen institucions, públiques o privades, dels seus territoris històrics. La primera d’aquestes és la Xarxa d’Universitats Joan Lluís Vives, que inclou una vintena d’universitats del país, totes les públiques a més de l’Abat Oliba CEU. La Joan Lluís Vives es va crear el 1994 amb la idea de crear un espai universitari català. En conjunt, com expliquen al seu web, representen a un col·lectiu proper al mig milió de persones entre treballadors i estudiants.
Altres institucions del Països Catalans, que s’han creat els últims anys, estan relacionades amb els organismes sorgits del si d’Acció Cultural del País Valencià. La Institució Cívica i de Pensament Joan Fuster, per exemple, és una entitat que inclou representació dels partits polítics institucionals de tots els territoris catalans, amb la idea de vertebrar el conjunt del país. Aquesta entitat va ser la promotora, el 6 de maig de 2000, de l’Assemblea de Regidors dels Països Catalans, que comptà amb l’assistència de més de 650 càrrecs municipals. Des de la seua constitució, la Joan Fuster ha organitzat alguns congressos i seminaris, en diferents àrees com les de turisme, cultura o immigració.
Un altre dels organismes ideats des d’ACPV ha estat l’Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga, que a diferència de la Joan Fuster, ha mantingut una activitat més constant. La Ignasi Villalonga, a més, agrupa tant institucions com a empresaris, amb la intenció de fomentar la cooperació econòmica als Països Catalans. L’Institut també compta amb un observatori estadístic que, de manera periòdica, publica índexs estadístics i monografies sobre qüestions de l’economia dels Països Catalans. L’organització de seminaris, cursos i xerrades li ha donat molta vida els últims anys, activitats on han participat institucions junt a membres de les grans empreses del país, bancs i caixes o representants de les organitzacions patronals. Aquesta institució, que mesura molt el seu llenguatge, des de fa temps va canviar la terminologia de Països Catalans per altres més asèptiques, com Euroregió de l’Arc Mediterrani o Euram.