El vel descobert
Aquesta matinada, com ja ens van habituar en altres èpoques que pel que es veu no han estat superades, els tribunals espanyols han anul·lat la llista d’Iniciativa Internacionalista. En l’escrit dels advocats de l’estat, que he tingut la voluntat i l’estómac de llegir, el ponent s’ufana d’haver produït el “levantamiento del velo” (sic) sobre les veritables intencions dels candidats, avalistes i representants provincials d’Iniciativa Internacionalista. El que no sap l’ínclit jurista és que l’únic vel que ha descobert ha estat, precisament, el del caràcter feixista de l’estat al qual representa.
La llista és “formalmente conforme con la legalidad y con el Estado de Derecho y, sin embargo, materialmente engañosa y defraudadora de sus normas, ocultando la verdadera finalidad de burlar los fundamentos de una sociedad democrática”. Nyas coca, que diem a Alacant. No només hem de complir amb la legalitat, cosa que la candidatura fa, sinó ser lacais d’aquesta democràcia mutilada. I com es pot demostrar que volem burlar la democràcia espanyola? Doncs perquè “está compuesta por militantes de diferentes partidos y organizaciones políticas, sociales y sindicales de la izquierda radical e independentista, asentadas en diferentes comunidades autónomas”.
A banda de carregar contra militants de valuosa experiència com Nines Maestro, Doris Benegas o Alfonso Sastre, l’escrit de la Fiscalia pretén destapar les relacions entre el món de l’esquerra abertzale i totes les persones que hem participat en la gestació d’II. Són proves incriminatòries, que descobreixen els “vínculos estrechos” entre la candidatura i l’esquerra abertzale, i certifiquen el veritable motiu de l’anul·lació de la candidatura: el de l'”afinidad ideológica”. Primer vingueren a buscar els comunistes… que va deixar escrit Martin Niemöller.
Podeu llegir l’informe, i us espantareu. Una va signar per internet un manifest demanant la llibertat d’Arnaldo Otegui; l’altre va assisitir a diverses manifestacions, i el de més enllà es carteja amb un pres polític. Jo mateix, que sóc representant provincial, he demanat el vot en repetides ocasions a candidatures il·legalitzades, vaig participar a la marxa pels presos polítics catalans a Picassent del 2006, i vaig acudir en 2007 a una xarrada d’Iñaki Gil de San Vicente.
Aquest és el vel que descobreix l’Estat espanyol. El del seu propi feixisme, el del control policial, el de la vulneració dels elementals drets democràtics, el de la cacera de bruixes i l’estat d’excepció.
