Eleccions municipals 2019: els resultats de la CUP

La CUP presentava més de 400 candidatures pròpies o en coalició. La formació d’esquerres independentista havia obtingut segons les dades difoses pel ministeri de l’interior un total de 126.000, fet que suposava una davallada de prop de 100.000 vots respecte els anteriors comicis locals. Tanmateix, a partir d’un recompte propi de la formació, la dada real és de 177.330 vots, que són 45.000 menys que el 2015.

Al Principat passa del 7,46% dels vots emesos al 4,8%, i en total obté 337 regidors, 35 menys que fa 4 anys, però, entre ells, alguns dels més importants. La CUP cau per sota en vots absoluts de les passades eleccions autonòmiques convocades pel Govern espanyol amb el 155, les últimes en què havia concorregut, quan va treure 195.246 vots i un 4,4%. La pèrdua de vots respecte els municipals és general arreu del territori, però més pronunciada en al majoria de grans ciutats en paral·lel al creixement d’ERC, es manté o cau menys en localitats petites i només millora alguns resultats en algunes poques localitats.

La formació, ha denunciat en un comunitat l’error del Ministeri de l’Interior, que ja havia estat reproduït per la totalitat dels mitjans de comunicació.

🔴 Un error del Ministeri de l'Interior resta 56.000 vots a la CUP.
La CUP suma un total de 177.330 vots i 337 càrrecs electes. pic.twitter.com/0NoTuMSe85

— CUP Països Catalans (@cupnacional) May 28, 2019

Baixada gran en la majoria de grans ciutats, menor en localitats petites 

Per localitats, la CUP va perdre representació a Barcelona, on passa de 51.889 vots a 29.335, tot perdent el 43% dels suports; també a Lleida perd els dos regidors i passa de 4.387 vots a 2.434 (-44%) .

La CUP aguanta millor a Tarragona, on passa de 4.180 a 3.615 vots. Una pèrdua d’un 12%, tot i que manté els 2 regidors. A Girona es presentava amb la coalició més àmplia Guanyem Girona, amb l’ambició de disputar l’alcaldia. Queda lluny de Junts per Girona, que incrementa el seu domini,  però és segona força i passa de 5.425 vots en solitari als 8.311 (+53%), tot arribant a 6 regidors i superant per poques paperetes el PSC.

En altres grans localitats, els resultats han estat més dolents a gairebé tot arreu; a Sabadell, després de cogovernar, la Crida passa de 11.110 vots a 10.737, perd un dels 4 regidors que tenia, i el PSC recupera amb molta força l’alcaldia que havia perdut al final dels temps de Bustos. A Badalona, la CUP local havia participat en el govern local dins Badalona en Comú fins que la moció de censura va fer fora Dolors Sabater. La candidatura de Sabater en aliança amb ERC ha sumat una mica menys que la suma de les dues forces en les anteriors eleccions, 24.470 vots, i es queda amb 7 regidors, però l’ultra Albiol puja fins als 37.506 vots i 11 regidors. A Montcada i Reixac, la CUP ha perdut el regidor que tenia.

A Cerdanyola, la coalició Guanyem Cerdanyola perdrà l’alcaldia en baixar respecte als resultats de 2015, quan va obtenir 4.606 vots i 5 regidors, i es queda amb 3.048 vots i 3 regidors. A Sant Cugat, les expectatives de disputar el poder tampoc es compleixen: la CUP perd el 12% dels seus suports i passa de 5.561 i 4 regidors a 4.871 i 3 regidors.  També al Vallès occidental, a Terrassa, la CUP perd el regidor que tenia en passar de 4.785 a 3.434 vots.

A l’Hospitalet de Llobregat, perd el regidor que tenia i passa de 4.763 vots a 2.077, menys de la meitat. També perd la representació a Santa Coloma de Gramenet, on Som Gramenet passa de ser segona força amb 7.852 vots i 6 regidors a quedar fora del consistori amb 2.244 vots (hi perd més del 70% dels vots).  Al conjunt del Baix llobregat la baixada ha estat general, coincidint amb l’augment d’ERC; forta caiguda a Esparreguera, on passa de 1.736 vots i 5 regidors a 1.119 vots i 2 escons; a Molins de Rei també baixa de 1.937 vots i 4 regidors a 1.743 vots i 3 regidors; Gent de Sant Boi de Llobregat perd els 2 regidors, en passar de 2.768 a 1.451 vots; perd el regidor que tenia a Esplugues, en passar de 1.156 a 812 vots; i, a Cornellà de Llobregat, l’Alternativa d’Esquerres, on participa la CUP local, es queda fora del consistori amb 1.344 vots, després que es trenqués la coalició Cornellà en Comú, que havia tingut 5 regidors.

A Vilanova i la Geltrú, la CUP passa de 4.421 vots i 5 regidors a 3.546 i 3 regidors, perdent un 20% dels suports.  A Granollers, perd els dos regidors en passar de 1.563 vots a 1.331 (-15%).  A Sant Pere de Ribes, la coalició Construïm obté 2.974 vots, i puja a 5 regidors respecte als 1.939 vots i 4 regidors que tenia la UM-9, pero el PSC guanya duplicant vots i s’enfila fins als 6.278 i podrà governar amb 12 regidors.  A Sitges, Gent de Sitges obté 1.146 vots i perd un dels 3 regidors que hi va obtenir la CUP el 2015, per l’augment de participació.

També perd els dos regidors que tenia a Mataró, on passa de 3.843 vots a 2.623. A Arenys de Munt, passa de 719 a 393 vots i hi perd 2 dels 3 regidors. Al Masnou, baixa de 1.231 a 851 vots i hi perd un dels 2 regidors, com a Malgrat, on baixa de 898 a 563 vots. A Premià de Mar, obté 1.813 vots i passa de 4 a 3 regidors. També en perd un dels 2 que tenia a Sant Cebrià de Vallalta i el que tenia a Tiana. En canvi, la CUP guanya un regidor a Cabrera de Mar i a Tordera. Manté els 2 a Vilassar de Dalt, on puja de 599 a 712 vots, i manté també els 2 d’Arenys de Mar, on puja de 787 a 916 vots. A Alella, manté el regidor amb 477 vots. També manté el regidor a Canet i a Calella. Manté els 2 de Premià de Dalt.

Una altra caiguda important ha estat a Reus. A la capital del Baix Camp la CUP havia estat segona força amb 6.847 vots i 6 regidors, i cau a 3.760 vots (-45%) i a la meitat de regidors. A Riudoms ha perdut 1 dels 2 regidors que tenia. Ha quedat lluny d’entrar al consistori la Crida per Palma, l’única candidatura mallorquina, que ha obtingut 1.439 vots, un 1% del total.

Al Penedès, la CUP també perd alguns regidors: a Vilafranca, passa de 2.329 vots i 3 regidors a 2.154 vots i 2 edils. Manté el 2 regidors a Sant Pere de Riudebitlles amb un petit increment de vots. Als Monjos, perd un  dels dos regidors. Manté el regidor a Vilobí i a Gelida, i en perd 2 dels 3 que tenia al Pla de Penedès, en passar de 188 a 103 vots. Perd també 1 dels 2 regidors a l’Arboç. En guanya un a Sant Quintí de Mediona. A Subirats, perd un regidor tot i obtenir pràcticament els mateixos vots, 364, i es queda amb 2. Perd un dels 2 regidors també a Sant Martí Sarroca. a Sant Sadurní puja de 753 a 836 vots i hi manté 2 regidors.

A Balaguer, manté els mateixos vots, 625, però perd un dels 2 regidors per l’augment de participació. La CUP perd també un regidor a Bellpuig, i es queda en 3, en passar de 568 a 500 vots. Perd la representació a les Borges Blanques (de 302 a 148 vots). A Alfés no s’ha presentat i perd els 3 regidors que tenia. Perd també el regidor que tenia a Biosca. A Tarroja de Segarra ha mantingut els 2 que tenia.

Perd 2 de 4 regidors a Cardedeu, on passa de 1.678 a  1.319 vots . A Sant Celoni, perd un regidor per l’augment de participació i obté 1.574 vots i 3 regidors. També en perd un a Sant Esteve de Palautordera, on es queda amb 3, i també en perd 1 dels 3 que tenia a Santa Maria de Palautordera.

A Valls, manté els 3 regidors i passa de 1.562 a 1.453 vots. A Tortosa manté un regidor, on passa de 930 a 822 vots. A Calafell, també manté els 2 regidors, amb 848 vots. I, a Torredembarra, perd el regidor que tenia.

A Navàs, la CUP torna a guanyar, però baixa de 1.553 a 1.170 vots i perd 3 dels 8 regidors que tenia. A Capellades, perd l’alcaldia en mans d’ERC, en passar de 800 vots i 4 regidors a 686 i 3 regidors. A Masquefa manté el regidor, però passa de 638 a 295 vots.

A Pedreguer, l’única localitat del País Valencià on es presentava, manté els 2 regidors.

Mals resultats a Figueres, on la CUP havia intentat algutinar forces amb la coalició Guanyem Figueres però cau de 1.635 a 1.046 vots, i perd 2 des 3 regidors que tenia. Perd un regidor de Salt i es queda amb 2, en passar de 997 a 778 vots.

A Olot perd un dels 3 regidors i obté 1.720 vots, a causa de l’augment de participació. A Beuda, obté 2 regidors. Perd 1 dels 2 regidors a Sant Gregori, en passar de 344 a 265 vots. A Sant Joan les Fonts no s’ha presentat i hi perd els 4 regidors, com a Tortellà on en tenia 1. En altres localitats gironines més petites ha mantingut resultats, com els 2 regidors a Torroella, amb 534 vots, i els 3 de Bordils, amb 251 vots. A Caldes de Montbui, manté els 2 amb 966 vots. A Breda, manté també el regidor.

A Arbúcies, la CUP ha obtingut 3 regidors amb 678 vots. La CUP perd un regidor a Montesquiu. A Banyoles, manté els 2 regidors amb 1.180 vots. A Palamós, manté el regidor. A Borredà, perd un dels 3 regidors, també perd el de la Nou de Berguedà.

Algunes millores

Berga ha estat potser el resultat més destacat de la formació. L’alcaldessa Montse Venturós ha rebut encara més suport dels veïns després d’haver estat suspesa per les autoritats espanyoles per desobediència, i la CUP millora els seus resultats en aquesta localitat, passa de 2.248 vots i 6 regidors a 3.347 i 8 regidors, un 40,7% dels vots totals i un augment de gairebé el 50%.

Millora també resultats la CUP de Celrà, on repetirà alcaldia, passant de 993 vots i 7 regidors a 1.527 vots i 8 regidors. També revalida l’alcaldia de Verges, on obté tots els regidors en ser l’única llista que es presentava aquest cop, i millora el seu suport de 296 a 515 vots. A Llagostera entra amb 3 regidors i 796 vots. Entra a Bescanó amb 1 regidor i 260 vots. Obté 2 nous regidors a Fornells, i 2 a Cervià, amb 179 vots. Viladamat revalida l’alcaldia amb 247 vots i 6 dels 7 regidors. A Calonge entra amb 1 regidor i 284 vots, també 1 regidor nou a Quart. Puja a 2 regidors a Santa Coloma de Farners, amb 602 vots. Entra també a Sarrià de Ter amb 2 regidors i 526 vots.

A Monistrol de Calders la CUP esdevé primera força amb 4 regidors i 207 vots.

A l’Empordà, puja de 631 a 822 a la Bisbal d’Empordà, i obté 3 regidors. Entra a Castelló d’Empúries com a segona força amb 3 regidors i 475 vots.

A Torelló la CUP obté un creixement important, passant de 895 vots i 3 regidors a 1.804 vots i 5 regidors. A Manlleu puja a 1.161 vots, però perd 1 dels 4 regidors que tenia per l’augment de participació. A la capital d’Osona, Capgirem Vic manté els 4 regidors passant de 2.517 a 2.748 vots.

La CUP també millora Cervera, on passa de 419 vots a 556 i obté 2 regidors, un més que fa 4 anys. Bons resultats han obtingut també a l’alt Urgell, a la Seu d’Urgell guanya un regidor, i en tindrà 2, passant de 432 vots a 517 i guanya l’alcaldia de la petita localitat de Cava, on té 15 dels 36 vots. A Solsona, puja dels 609 a 653 vots i manté els 2 regidors. Es manté també a Tàrrega, amb 1.128 vots i 3 regidors.

La CUP obté millors resultats al Ripollès, a Ripoll puja de 445 vots i un regidor a 558 vots i 2 regidors. A Campdevànol, passa de 185 a 243 vots i un regidor, i entra a Ribes de Freser amb 2 regidors i 257 vots.

Al Priorat, també obté bons resultats, als Guiamets, revalida l’alcaldia passant de 136 a 140 vots, amb 6 regidors. També governarà altre cop a la Vilella alta, on ha obtingut el 80% dels vots emesos (per vuit vots en blanc i zero d’una candidatura del PSC). Al Priorat, encara obté una tercera alcaldia, a la Torre de Fontaubella, amb 47 vots i 3 regidors.

A Vandellós, entra amb 1 regidor i 232 vots. Al Baix Camp, la CUP guanya a Capafonts, amb 2 dels 3 regidors del poble. A Igualada, la CUP puja de 1536 a 1.973 vots, i obté 2 regidors.

Millores també al Bages: a Manresa, la coalició FEM, amb la CUP, EUiA i SA puja de 2.986 a 3.269 vots i obté 3 regidors.  A Sallent, Fem Poble, amb la CUP, puja de 523 a 687 vots i obté 2 regidors. A Artés passa de 606 a 708 vots i manté 3 regidors. A Navarcles, puja de 387 a 508 vots i obté 2 regidors. Obté un regidor a Mura.

Com a  conseqüència de la baixada de resultats, la CUP ha quedat sense representació a les diputacions de Barcelona, Lleida i Tarragona.

A més dels 177.330 vots vots i 337 electes de les candidatures pròpies, la suma de les candidatures CUP-Amunt més les de confluència que van signar el manifest d’adhesió xifra un total de 192.498 vots i 377 càrrecs electes a conjunt dels Països Catalans