Eleccions sindicals a la sanitat pública

Les condicions salarials, laborals i contractuals a la sanitat pública catalana són cada vegada més precàries. Retallades salarials de fins el 8%, ja que al 5% de tota la massa salarial, li hem d’afegir la no pujada del IPC del 2010 que és de l’ordre del 3%; contractes laborals cada cop més precaris, per dies, fins i tot per hores; contractes que per la seva discontinuïtat no donen dret a cobrar l’atur, sense cap tipus de possibilitat de conciliar la vida personal i laboral, sense control sindical real de la borsa de treball; càrrecs cada cop més autoritaris amb capacitat de decidir sobre contractacions laborals cada cop més basades en valoracions subjectives. En resum, condicions laborals cada cop més precaritzades i desregulades en relació als horaris, al dret al descans entre jornades, amb augments significatius del born-out (també anomenat desgast ocupacional) i del assetjament laboral. I finalment, i irònica, en el món de la sanitat pública, també cal denunciar la no-aplicació de la legislació de prevenció de riscos laborals, el no-compliment del dret a la formació, la disminució i les amortitzacions de plantilles, i la pressió assistencial que ultrapassa totes les ràtios establertes per l’Organització Mundial de la Salut i que posa en risc la salut dels i les treballadores, i per extensió, també dels pacients.

A totes aquestes retallades salarials, contractuals i laborals, hem d’afegir l’aplicació per decret de la Reforma Laboral i de l’acord de Pensions, signat pel govern Zapatero, la patronal CEOE i els sindicats CCOO i UGT. Aquest acord allargarà la jubilació fins als 67 anys, i el patiran sobretot els i les treballadores joves, permetent la reducció de la pensió a aquelles treballadores, sobretot dones, que per la seva dedicació a la cura dels fills i filles tinguin jornades reduïdes i que, per tant, cotitzaran a la Seguretat Social en funció d’un salari reduït pel fet de ser mares. La reducció del dret a pensió afectarà igualment a totes les treballadores que no gaudeixin de contractació fixa.

El govern autonòmic de Catalunya ja ha començat a parlar de la necessitat de reduir el dèficit pressupostari en un 10%, més de 3.000 milions d’euros. Si tenim en compte que la ministra espanyola d’Economia, Elena Salgado, demana a la Generalitat una reducció del dèficit del 12%, això vol dir que el Govern de Catalunya vol que aquesta reducció del dèficit la paguem les més de 30.000 treballadores de la sanitat pública. A la permanent amortització de plantilles, el no-cobriment de baixes laborals menors de 15 dies, i les retallades salarials i contractuals, ara hi afegeixen l’amenaça de la retallada de pagament per objectius, la retallada de pagament de la carrera professional, la retallada de dies de lleure, i la no convocatòria d’oferta pública de treball… què més vindrà en el futur?

Per què no ens expliquen sobretot el conseller de Salut, Boi Ruiz, que presidia fins fa poc la patronal Unió Catalana d’Hospitals i que ha mantingut els hospitals privats gràcies als diners públics, que l’Estat espanyol té un deute de 850 milions d’euros amb la sanitat pública catalana? Per què no ens retornen als treballadors i treballadores els nostres diners del Pla de Pensions obligatori, el 0,5% de la massa salarial que la Generalitat va signar amb la Caixa sense consultar-nos? Qui ha fet negoci amb els nostres salaris? Per què no ens expliquen que el frau fiscal anual a Hisenda és de 90.000 milions d’euros, diners més que suficients per al finançament del sistema sanitari que suposa 60.000 milions d’euros? Per què no ens expliquen que s’han injectat 230.000 milions d’euros a la banca privada? Per què no ens expliquen que el 40% del pressupost de la Sanitat va a parar a la sanitat privada concertada (XHUP)?

Ni copagament, ni privatitzacions

La CGT vol alertar vers les polítiques privatitzadores del conseller de Salut, Boi Ruiz, que defensa el copagament repagament, el repagament de fins al 40% dels medicaments, el pagament dels àpats als hospitals, el repagament de proves diagnòstiques, l’exclusió dels mesuradors de glucosa per a persones diabètiques. La CGT de Sanitat denuncia que a més del copagament que ja tenim mitjançant els salaris i els impostos, les llistes d’espera que inciten a optar per l’assegurança privada i que el conseller defensa mitjançant la desgravació fiscal de les mútues privades per benefici dels bancs, ens volen fer pagar més, simbòlicament primer i de manera progressiva més tard coses com cada visita al metge o metgessa o pediatre, ser atès per un especialista, anar a urgències, un percentatge de fins al 40% dels productes de farmàcia i la no-cobertura de prestacions sanitàries com les proves o els tractaments, i pagar una assegurança privada, si es volen gaudir de totes les prestacions.

Per fer front al copagament i la privatització, calen alternatives com la dispensació de medicaments genèrics, la reducció dels beneficis de les multinacionals de tecnologia i farmàcia, el funcionament de quiròfans i alta tecnologia durant els matins i les tardes, la reducció dels càrrecs polítics i de gestió així com l’eliminació dels concerts econòmics amb la sanitat privada. Cal una sanitat pública de qualitat, gestionada públicament.

*Isabel Gernika és membre del Secretariat Permanent de la CGT