Els atrapats de Gaza denuncien una segona Naqba palestina

[L’ACCENT 145]

En conversa telefònica amb L’ACCENT, Alberto Arce, cooperant asturià que està a Gaza, explica que la xifra de morts per l’atac d’Israel serà molt superior a la que s’ha fet pública quan es puguin treure les runes dels edificis i accedir a àrees on fins ara l’exèrcit israelià ha impedit que s’hi apropessin les ambulàncies. “El que diu la població de Gaza és que aquest atac és una segona Naqba, una segona gran tragèdia palestina, com la que va succeir el 1948”.
Aquests dies, els Països Catalans han estat escenari de multitudinàries manifestacions per exigir que s’aturin els atacs.
L’ACCENT hem volgut completar aquest monogràfic repassant quines són les persones significades que al nostre país donen suport a les polítiques de l’Estat israelià.

“Des de les 4 de la tarda que estan bombardejant el camp de refugiats de Jabaliya. Ho veig des de la finestra del centre de premsa on estem, que està a la planta 14 d’un edifici al centre de la ciutat de Gaza. El camp està a un quilòmetre de distància. Els periodistes palestins m’han dit que són bombes de fòsfor. Ara veig uns helicòpters que llencen més bombes, que es fragmenten a l’aire abans de tocar a terra”. L’asturià Alberto Arce ho explica commocionat. És diumenge 10 de gener, són les 16:20 hora catalana, una hora més a Palestina. L’hem trucat al número de telèfon que ell mateix va fer córrer per internet juntament amb els dels altres set únics cooperants internacionals que estan a Gaza des que van començar els atacs. Pel que explica, doncs, fa més d’una hora que ha començat el que Israel va avisar ahir amb desenes de milers de paperets llençats sobre els camps de refugiats del voltant de la ciutat de Gaza: la tercera onada dels atacs que van començar el 27 de desembre. “Aquí tothom pensava que aquesta onada seria terrestre, amb infanteria entrant a les ciutats, però ara veiem que és un bombardeig amb armes químiques”, s’exclama. I continua descrivint el que veu: “Hi ha un núvol negre, molt negre, sobre el camp. Des d’aquí veiem alguns edificis completament en flames. Estan arrasant el camp de Jabaliya sense parar. Quan ha passat el primer F16 els palestins han respost amb 4 coets Qasam, però us asseguro que no han tocat els avions, la resistència no té capacitat per respondre a aquests atacs”. Alberto Arce explica que l’únic que podria fer la resistència és enfrontar-se amb soldats a peu, així que el que fan és esperar als camps de refugiats per si entren. I Israel ho sap, així que possiblement això expliqui perquè fa l’atac amb armes químiques: debilitar al màxim la resistència al preu que sigui per poder entrar més fàcilment a les zones urbanes. Diu que potser hi entraran aquesta nit. Aquest asturià ha esdevingut els ulls de tots els mitjans que el truquem per tenir informació directa del que succeeix a la franja. Continua el seu relat: “Ara mateix, des d’aquí on sóc, el camp es veu com una gran bola de foc”.

Li preguntem pels més de 830 morts palestins, la dada oficial en aquests moments. Què en pensa d’aquesta xifra? “Segur que serà molt més elevada. Jo surto cada nit amb les ambulàncies, les acompanyo a recollir ferits. El que fan les ambulàncies quan arriben a una casa destruïda és recuperar els cossos que estan visibles, criden preguntant si hi ha algú, busquen una mica amb les llanternes i marxen. No hi ha excavadores que puguin aixecar la runa i veure si a sota hi ha ferits o morts. Així que hi ha un número indeterminat de persones desaparegudes, i quan tot això s’acabi el nombre de morts serà molt més elevat que els actuals 830”. També ens vol explicar un cas concret perquè entenguem la magnitud de tot plegat: “Hi ha un llogarret de 100 habitants que es diu Attattra. Hi havia 70 cases abans de l’inici dels atacs; els que l’han vist ara de lluny diuen que ja no en queda cap dempeus. Però l’exèrcit no hi deixa accedir ningú. Quan ens hi puguem apropar diuen que descobrirem els 100 habitants morts”.

Ahir [dissabte dia 10] centenars de milers de persones van omplir els carrers de les principals ciutats europees per reclamar als seus governs que aturin l’atac a Israel. Ho sap la població de Gaza? “Sí però ara mateix el que a ells els preocupa és que els estan bombardejant, i això només els governs poden fer alguna cosa per aturar això”. Arce s’indigna: “No em serveixen de res les bones paraules de polítics i governs si després no es converteixen en accions. Cal aturar a Zapatero i a Moratinos, perquè ells també són responsables del que està succeint, en són còmplices. Aquí ningú parla de silenci dels polítics europeus, sinó directament de complicitat”. El que li ha agradat és veure que la pancarta de la manifestació de Barcelona animava al boicot: “Boicot em sembla un missatge boníssim. Per aconseguir una solució justa al conflicte, servirà de molt el boicot als productes israelians. Cal que l’israelià normal del carrer, el que votarà Tzipi Livni el proper 10 de febrer, senti la pressió internacional, que la gent el depreciï quan vagi de vacances a Barcelona, que no puguin venir a estudiar a Europa. El problema no és el pilot que bombardeja, sinó que darrere té una massa social que li dóna suport”.

Abans d’acomiadar-nos ens diu que ara els avions israelians han començat a bombardejar també un altre camp de refugiats, el de Beit Lahiyah: “Jo hi he estat aquesta nit. La situació allà és de terror absolut”.