Els aturats que no signin a l’INEM estan en risc de perdre l’assistència sanitària

Que no escandalitzi quasi a ningú només s’explica perquè l’estómac dels ciutadans s’està acostumant a les continues polítiques de retallades de l’executiu espanyol. I és que, enmig dels milionaris rescats bancaris, el proper 1 de setembre entrarà en vigor el Real Decret-Lley 16/2012, capgirant un dret que semblava fins ara tant nostre com intocable, l’assistència sanitària gratuïta i universal, i que era reconeguda legalment fins ara al conjunt de la societat.

“Si un aturat ja ha esgotat la seva prestació, i desesperat per la manca de possibilitat de trobar feina deixa d’anar a ‘firmar’ podria perdre l’assistència sanitària” / “Els primers afectats serien joves majors de 26 anys, que no hagin aconseguit encara la seva primera feina”.

Però passat el proper estiu un nombrós col·lectiu de persones es poden veure fora d’aquesta assistència sanitària. A la premsa s’ha remarcat el greu cas dels treballadors immigrants sense permís de residència, però del redactat de la nova norma es desprèn que molts altres col·lectius de ciutadans de l’Estat espanyol poden perdre aquest dret que fins ara era universal.

El món torna a girar-se al revés, quan més i més persones tenen menys diners, el govern espanyol imposa la salut per uns pocs, obrint la veda a deixar cada vegada més i més col·lectius fora d’una assistència, fins ara pública, i cada vegada menys universal. En aquesta primera reforma n’exclouran uns quants, en les properes de ben segur que en seran més. Així ho denuncia, entre d’altres experts, el darrer i contundent informe de l’Associació per a les Nacions Unides de l’Estat espanyol (ANUE).

Ciutadans de l’Estat espanyol aturats majors de 26 anys

Semblava impossible, però el govern del Partit Popular ha trencat el principi d’assistència sanitària salut per a tots els ciutadans de l’Estat espanyol, fins i tot pels “nacionals del Regne”. Els col·lectius que es poden veure afectats són variats, però amb l’element comú de la precarietat laboral.

Els primers afectats serien els estudiants universitaris majors de 26 anys, que no s’hagin incorporat encara al mercat laboral, i en conjunt tots els joves que en aquesta edat no hagin encara aconseguit el seu primer treball. Amb un atur juvenil que supera en les xifres oficials el 50%, salta a la vista que els afectats són molts, i en seran encara més, si no canvien molt les coses.

Alhora, la reforma pot afectar el ampli col·lectiu de treballadors aturats, que si no signen cada vegada que els citi l’INEM (a pesar de no percebre cap prestació) es considera que no estan ni en situació “assimilada al alta”, i per tant podrien restar fora de l’assistència sanitària universal. En resum, si un treballador aturat ja ha esgotat la seva prestació i tots els possibles subsidis, i desesperat per la manca de cap possibilitat de trobar feina per la via de l’INEM, deixa d’anar a “firmar” cada vegada que és requerit per l’administració, podria perdre fins i tot l’assistència sanitària. Aquesta situació no és gens hipotètica, en un context de més d’1 milió d’aturats als Països Catalans, mentre que a l’Estat espanyol prop de 2,5 milions de persones estan aturades sense percebre cap prestació ni subsidi.

Finalment, aquesta reforma pot afectar (com és dramàtic costum en les darreres reformes) especialment a les dones, no només per ser les més precàries entre les precàries, i les que compten amb les taxes més altes d’atur, sinó que a més amb la nova normativa podrien restar fora si no treballen, i tenien assistència sanitària només per ser les esposes d’un treballador, i s’han divorciat sense cap compensació per part del seu ex marit.

Treballadors immigrants sense permís de residència

Un cas més publicitat mediaticament, tot i no menys escandalós, és l’exclusió dels estrangers procedents de països no comunitaris, persones que si han complert 18 anys i resten en situació administrativa irregular deixen de tenir el dret a l’assistència sanitària.

Aquesta dràstica exclusió afectarà també a aquelles persones que patint aquesta situació irregular fins ara tenien tarja sanitària, o a persones que tot i estar en situació regular fins al moment vegin denegat el permís de residència, normalment per haver esgotat les prestacions d’atur i no haver trobat feina.

Dret únicament en cas d’urgència

Per a tots aquets col·lectius la llei únicament preveu la possibilitat d’assistència sanitària en cas d’urgència per malaltia greu o accident, sense poder accedir a cap seguiment mèdic regular que no es consideri “urgent”. Es deixa doncs fora l’assistència, per exemple, en casos tan dramàtics de tuberculosis, SIDA, diabetes o anèmia, entre molts d’altres.

Els analistes ja han destacat que un primer efecte de la norma serà el col·lapse de les urgències, atenent a que un col·lectiu important de persones només podran accedir a l’assistència sanitària per aquesta via, a pesar de patir patologies cròniques o necessitar revisions mèdiques regulars. Alhora, tots els ciutadans podran comprovar com a partir de l’aplicació de la norma, totes les persones hauran de mostrar la seva documentació administrativa com a requisit previ per a poder accedir a l’assistència sanitària.

Aplicació en debat per les competències autonòmiques

L’aplicació als Països Catalans de la norma estatal aprovada per l’executiu de Rajoy compta encara amb un grau d’incertesa a causa de les competències d’algunes Comunitats Autònomes, sobretot al Principat. Així, el propi Estatut de Catalunya estableix literalment el dret a l’assistència sanitària universal i gratuïta, i s’ha desenvolupat amb una normativa que faria impossible teòricament cap exclusió,com les determinades en la normativa espanyola, fet que ha causat algunes declaracions públiques de dirigents convergents en aquest sentit.
Però aquest fet en cap cas pot assumir-se com a obstacle per a la normativa espanyola. Primerament perquè serà aplicable probablement de forma directa pels governs autonòmics “populars” de les Illes Balears i el País Valencià (a pesar de comptar amb competències en la matèria).

I en segon lloc s’ha de recordar que és l’Estat espanyol el que aporta els ingressos per a poder portar a terme les despeses en assistència sanitària, també a Catalunya, i la quantia de les aportacions es calculen segons els beneficiaris que calcula l’Estat que atendrà la Comunitat Autònoma. Si l’executiu espanyol cada vegada aporta menys ingressos a l’executiu d’en Mas, argumentant que està prestant assistència a més persones de les que li correspon, es pot arribar fàcilment a concloure que el govern de CiU en poc temps “assumirà” les ordres de Madrid, i es veurà “obligat” (oh, un cop més, contra el seu esperit tant “social”) a aplicar una nova i dràstica retallada.

*Àlex Tisminetzky, advocat laboralista especialitzat en Seguretat Social

Més informació:

+ Informe de l’Associació per a les Nacions Unides de l’Estat espanyol (ANUE): http://www.anue.org/catala/indexV.htm
+ BOE: Real Decreto-ley 16/2012 de 20 de Abril, ”de medidas urgentes para garantizar la sostenibilidad del Sistema Nacional de Salud y mejorar la calidad y seguridad de sus prestaciones”