‘Els casals són motor i mapa de la lluita social i l’alliberament nacional al nostre país’
Quim Arrufat és membre de l’Ateneu Vilanoví, l’entitat que organitza la Trobada de Casals i Ateneus dels Països Catalans 2012, el proper 19 de maig. Arrufat, que també és regidor de la CUP de Vilanova i la Geltrú, és un bon coneixedor de les cultures polítiques i d’organització social, i ha participat com a observador internacional a les consultes de Tirol del Sud i en eleccions al Kurdistan.
Per què una trobada de casals i ateneus?
Els casals i ateneus han estat i són una realitat viva en els nostres pobles i ciutats. Donen cobertura territorial als moviments socials del nostre país, a les idees progressistes, a la voluntat popular de canvi, Formen persones políticament i culturalment crítiques amb el poder i amb la societat. Mouen campanyes de solidaritat, de defensa del territori, de defensa de la llengua i el país. Recullen signatures, reviuen la cultura tradicional i popular del país, fan córrer grups de música i de teatre i aporten color i lluita allí on treballen. Són un dels principals eixos vertebradors de l’espai nacional de canvi social i polític. Són, podríem dir, motor i mapa de la lluita social i l’alliberament nacional al nostre país, des d’Alacant fins a Perpinyà, i des de Calaceit fins a Eivissa. Els seus locals donen alberg a nombroses entitats, promouen la interacció entre aquestes i la responsabilitat d’aquestes envers el seu entorn territorial i humà immediat. Són difusors de la premsa alternativa i de la contrainformació, alhora que esdevenen espai d’interrelació humana, d’acord amb principis antisexistes i antiracistes.
Curiosament, però, han estat i són realitats autònomes les unes de les altres. Sorgeixen, com és natural i positiu, fruit del treball local, de les necessitats locals i de la projecció local. Al barri, a la vila o a la comarca. Són impulsats, a més, per persones i col·lectius diversos, diferents, plurals, però saben, i encerten, en aplegar les diferents sensibilitats pel canvi en un mateix projecte associatiu. Potser per això, per aquesta raó de ser local i per aquesta pluralitat d’impulsors i participants, els ateneus i casals ens ha costat enormement trobar-nos i parlar. Parlar de les coses que fem, de les que fan els altres, del que ens funciona i del que no, de les dificultats i els encerts. Parlar de què som i de quin paper juguem al país, a la nostra societat. Definir-nos col·lectivament i buscar a més àmbits en els quals segurament resulta obvi que la coordinació ens afavoreix, ens abarateix costos o ens fa avançar políticament.
La trobada de casals s’emmarca en una commemoració centenària d’una trobada anterior. Ens pots explicar què es commemora?
Els dies 24 i 25 de maig de 1912, ara fa quasi 100 anys, els ateneus de Catalunya van decidir per segona vegada trobar-se i parlar. Durant dos dies la ciutat de Vilanova i la Geltrú va acollir el 2n Congrés Regional d’Ateneus i Associacions de Cultura de Catalunya i centenars de delegats van participar de tertúlies, conferències, debats i taules de coordinació. Llavors Vilanova i la Geltrú, com tantes altres ciutats i viles del país, comptava amb un potent Ateneu que era alhora escola d’homes i dones lliures, institut de formació ocupacional, biblioteca popular i motor de cultura i progrés.
Salvant totes les distàncies, ens considerem hereus d’aquesta tradició i creiem que els casals i ateneus avui compleixen funcions similars de socialització, tot i que els contextos siguin diferents. La possibilitat de commemorar aquest centenari és el que va fer decidir-nos per prendre el relleu a Sabadell en l’organització de la trobada de casals i ateneus.
En què consistirà la trobada?
La idea és combinar les activitats lúdiques amb els debats, i també el públic implicat en casals amb gent que no participa d’aquestes entitats. Volem realitzar diversos debats, tal i com ja es va fer en la trobada de l’any passat a Sabadell, on debatre entre totes diversos aspectes que ens afecten en el nostre dia a dia organitzatiu. Alhora, la intenció és concentrar tots els actes públics en una mateixa plaça. Una de les propostes és una fira d’entitats, on hi participin diverses entitats i iniciatives vinculades als casals, des de cooperatives de marxandatge a grups de música o distribuïdores de productes ecològics. En el mateix lloc també volem que es facin les actuacions musicals, que hem planificat amb un clar to intergeneracional, amb activitats per nens i per joves. A la plaça hi haurà un servei de bar i de menjar durant tot el dia, que servirà per a sufragar part de les despeses de la trobada.
Què espereu que quedi de la trobada?
Esperem que en quedi la dinàmica de treballar conjuntament, de marcar-nos alguns objectius comuns i d’iniciar sinergies que ens faciliti i ens potenciï la vida organitzativa de les diferents entitats. De fet, l’acte fort de la trobada vol ser l’Assemblea de tots els participants a la plaça, al vespre abans del sopar i les actuacions musicals. En aquesta assemblea posarem en comú els principals punts que s’hauran tractat durant tot el dia en les diverses taules sectorials. Pot ser , esperem, un moment en què es plasmi aquest anar tot dalt del mateix vaixell, formar part d’un tot divers.
+ Publicació especial trobada de casals i ateneus
