Els comicis europeus reforcen els partits més dretans

Les opcions més dretanes han sortit reforçades de les eleccions de passat 7 de juny al Parlament Europeu. Aquesta ha estat una tendència de tot el continent, i els Països Catalans no se n’han escapat. Així que PP i la coalició formada per CiU-UM-BNV al sud de l’Albera han augmentat el primer 78.260 vots i els segons 73.222, i l’UMP de Sarkozy ha passat de 17.940 a 34.111.

El PSOE continua sent la primera força al país, però pateix una davallada a tot arreu que suma 243.707 electors. I a la Catalunya Nord el seu homòleg francès perd la meitat dels vots i passa a ser la segona força electoral.

Qui ha sortit especialment tocat de les eleccions és, doncs, el tripartit principatí, ja que totes les tres formacions que l’integren han perdut votants. Tot i això, ERC i ICV han aconsgeuit mantenir un diputat cadascuna gràcies a les aliances amb altres partits polítics de l’Estat espanyol.

Augmenten l’abstenció, els blancs i els nuls
Una altra constant a les urnes d’arreu del país ha estat l’augment de l’abstenció. L’increment més elevat ha estat a la Catalunya Nord, on ha crescut del 52,48% fins al 60,49%. Menor augment, però també significatiu, ha estat al Principat de Catalunya amb 2,2 punts i a les Illes amb 1,6 punts. El País Valencià és l’únic territori on l’afluència a les urnes ha estat major que fa quatre anys amb 3 punts més de votants.
Els vots nuls i els vots en blanc han crescut a arreu. L’augment més significatiu ha estat al Principat, on s’han multiplicat per 6 i han arribat al 2,94% del vots.