Els empresaris del cinema, contra el català

plataforma per la llengua cinemaEl Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya i la federació de distribuïdores Fedicine han fet pública la seva oposició al projecte d’implantar per llei la paritat del 50% en les pel·lícules doblades o subtitulades que s’estrenin al Principat Catalunya.

Fedecine, que reuneix companyies com Warner, Universal, Fox, Walt Disney, Sony Pictures, Paramount, Manga Films o Aurum, entre d’altres, i el Gremi empresarial, que aplega el 65% de les sales, amenacen que si finalment el projecte tira endavant amb l’oposició de la indústria “hi hauria problemes”, i defensen que la presència del català quedi reduïda a només 50 sales, que representen menys del 7% del total.

Per justificar la seva oposició citen les xifres d’audiència de la premsa escrita i la televisó en català, amb una oferta molt deficitària en relació a l’existent en castellà, imposada pels grans grups de comunicació , mentre ignora interessadament el teatre o la ràdio, on una major oferta permet que es pugui accedir a la cultura en la pròpia llengua, i tant els oients com els espectadors trien el català majoritàriament.

Però al marge de les justificacions públiques el veritable motiu del rebuig és un altre, com van manifestar en una reunió a Madrid 18 de juny del 2008, amb el secretari de Cultura, Eduard Voltas, i el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, les majors es van mostrar contràries a la proposta no per motius econòmics, sino per impedir «un precedent».

La reacció dels empresaris del sector contra qualsevol tímida mesura favorable a la normalització de la llengua ha estat una constant, el 1998, quan el govern autonòmic va promulgar un decret amb una política de quotes lingüístiques per al cinema, majors, distribuïdores i sales s’hi van oposar, amenaçant amb el boicot. La justícia espanuola els féu costat anul·lant cap possible sanció per a l’incompliment de les quotes, i el govern de CiU finalment féu marxa enrere i derogà el decret. Ara, el Parlament hauria d’aprovar aquesta llei abans de juliol de 2010, en teoria amb el suport de tots els partits excepte els espanyolistes PP i Ciutadans.

Actualment el 97% de les pel·lícules doblades o subtitulades s’ofereixen en castellà, per només un 3% en català, com  va denunciar un informe fet públic per la Plataforma per la Llengua, que detalla també totes les traves amb que topa tant la disponibilitat de còpies, sales i horaris accessibles per a projecció, com la potserior distribució en formats digitals domèstics de pel·licules en versió catalana. L’informe també esmenta la situació a les Illes, amb una distribució encara menor, i encara més greu al País Valencià, on les grans distribuïdores cinematogràfiques tenen delegacions que rebutgen sistemàticament la distribució i l’exhibició de les còpies en versió catalana, ja sigui amb l’excusa d’un rendiment comercial menor o per rebuig ideològic.