El catalanisme és la bandera amb què els partits catalans concorreran a Europa el proper 7 de juny. Tots ells ho fan amb la intenció d’atraure un electorat que en els darrers comicis europeus el 2004 li va costar superar el 40% de la participació als Països Catalans.

El perfil de les tres persones que encapçalen les principals candidatures dels Països Catalans indica que totes tres formacions han volgut concórrer amb un candidat que es presenta com a catalanista: Ramon Tremosa és l’aposta de CiU (que està estudiant una coalició amb el Bloc Nacionalista Valencià, Unió Mallorquina i el Partit Socialista de Mallorca), Oriol Junqueras d’ERC (que intenta anar coaligada amb PSM i amb Entesa per Mallorca) i Raül Romeva d’ICV (que manté converses amb BNV, Iniciativa pel País Valencià i la Confederació dels Verds).

Aquests tres candidats no només formen part dels sectors més catalanistes de cada partit, sinó que a més tots tres van votar negativament en el referèndum sobre el projecte de Constitució Europea el febrer de 2005. Tot i que Raimon Obiols (l’eterna cara catalanista del PSC, qui encapçalarà novament la candidatura del partit a les europees) ha retret que es presentin candidats que van votar contra el text constitucional, el cert és que la població catalana poc recorda els perquès d’aquell referèndum, especialment en un context de bloqueig de les institucions europees que no poden donar resposta a una crisi econòmica que tot just ha arribat. Així doncs, les tres formacions es poden permetre presentar un candidat que va votar en contra en el referèndum sense patir perquè això els pugui restar vots.

Ramon Tremosa per sortir del pitjor resultat
En les darreres eleccions europees, CiU va obtenir el pitjor resultat en unes eleccions de la seva història: d’un 30% dels vots del 1999 va caure al 17,44%, i es va col·locar com a tercera força al Principat per darrere del PP. Així doncs, no sorprèn que la coalició hagi decidit canviar de candidat i escollir-ne un de suposat perfil sobiranista com és Tremosa. No cal oblidar, però, que aquest economista liberal no s’ha destacat precisament per una defensa de la vertebració dels Països Catalans, sinó de fer de les infraestructures (com per exemple un aeroport del Prat privatitzat) l’eix del camí cap a la sobirania a qualsevol preu per sobre de la protecció del territori.

Convergència i Unió està actualment negociant amb altres partits dels Països Catalans la possibilitat de concórrer conjuntament a les europees. Sembla molt factible l’acord amb el Bloc Nacionalista Valencià i amb Unió Mallorquina (un soci incòmode aquest cop pels escàndols de corrupció que l’afecten), però serà més complicat aconseguir-lo amb el PSM, tot i que ha estat un soci clàssic de CiU a Europa.

ERC escull un perfil independentista per Europa
Malgrat que les dues candidatures amb un discurs més independentista fracassessin al Congrés d’ERC del passat mes de juny, el partit aposta per un perfil marcadament nacional per anar al Parlament Europeu. Oriol Junqueras, historiador independent que es declara netament independentista, pren el relleu dels candidats anteriors: l’eivissenc Bernat Joan (2004) i el rossellonès Miquel Mayol (1999). Amb aquells dos candidats ERC va fer bandera dels Països Catalans en unes eleccions, les europees, on es demostra de nou que els partits poden fer provatures i presentar persones amb discursos que els sobrepassin ideològicament per alguna banda ja que no s’hi juguen tant com en altres comicis.

ICV també juga la carta catalanista
La coalició ICV-EUiA sembla que tornarà a anar de bracet a Europa, i ho farà repetint Raül Romeva, qui ara fa cinc anys li va permetre recuperar l’eurodiputat que havia perdut el 1999. Aquest candidat va ser un dels firmants el passat mes de novembre del manifest que apostava per unes polítiques sobiranistes a ICV. Aquell manifest reclamava que la direcció que sortís de l’assemblea que va celebrar ICV assumís “explícitament i de fet la reivindicació nacional en l’horitzó de l’autodeterminació, expressió de la sobirania, i la situés en un lloc capdavanter en la política d’ICV”.

Així doncs, en un context d’esgotament de part de la població amb els regatejos dels partits catalans per obtenir de Madrid alguns euros més o menys, ICV també ha escollit un perfil que pugui atreure els qui estan tips de la dinàmica autonòmica. Tot i això, Romeva ja ha dit que situarà al centre de la seva política la preocupació per la crisi. De fet, la resta de candidats també han situat l’atur com una de les seves preocupacions. No és d’estranyar quan s’acaba de conèixer que el 2008 s’ha tancat amb 390.000 aturats més als Països Catalans.

Obiols contra les reivindicacions “identitàries”
El PSC, enmig de les presentacions mediàtiques dels candidats d’ERC i CiU també va voler saltar a escena amb Raimon Obiols, que repetirà com a candidat. Però tot i que Obiols representa els sectors més propers als catalanisme del partit, ho feia amb unes declaracions en el sentit contrari que la resta: advertia a Tremosa i Junqueras que Catalunya no farà amics a Europa si sempre posa per davant el català i les “reivindicacions identitàries” i de “confrontació”. A més, demanava unitat a Europa dels eurodiputats catalans que surtin escollits el 7 de juny. Aquesta apel·lació a la unitat sorprèn venint d’una federació autonòmica que ha estat incapaç de trencar mai la disciplina de vot respecte al PSOE al Congrés espanyol dels diputats.

Coalicions estatals després de l’1 de març
Com que en el cas de les eleccions europees la circumscripció electoral és estatal, és molt car obtenir un diputat al Parlament europeu (aproximadament 800.000 vots), i els partits de nacions sense Estat tenen moltes dificultats per superar sols aquesta barrera. És per això que fan coalicions, no només entre partits dels Països Catalans sinó que busquen acords tant amb partits bascos, gallecs i canaris com amb partits regionals (aragonesos, per exemple) o estatals (confederacions ecologistes, sobretot). En aquestes eleccions, però, la configuració d’aquestes coalicions haurà d’esperar a després de l’1 de març, que és la data de les eleccions basques i gallegues, ja que els partits de totes dues nacions han dit que fins després dels comicis autonòmics no s’asseuran per tancar acords.

Tot i això, ja es comencen a perfilar algunes coalicions estatals: CiU ja ha expressat la voluntat de repetir coalició amb el PNB i el BNG; tant ERC com el PSM estan parlant amb EA, el BNG, la Chunta Aragonesista i el Partido Andalucista; tot apunta que ICV i les federacions catalanes d’IU aniran juntes amb Izquierda Unida, i a més estan sondejant la Confederació dels Verds i també partits com Aralar o Nueva Canarias; i Unió Valenciana vol presentar-se amb el Partido Andalucista, Coalición Canaria, el Partido Aragonés, el Partido Regional Cántabro i la Unión del Pueblo Navarro.

Diputats independents

Una de les estratègies en què han coincidit alguns partits catalans a l’hora d’escollir el cap de llista ha estat buscar persones de perfil independent. Oriol Junqueras, un d’aquests candidats independents, explicava en una entrevista a l’Avui que aquesta aposta respon a un “cert esgotament general [respecte els partits] perquè la via estatutària s’ha demostrat lenta i clarament insuficient”.
Un dels partits que ha escollit un independent és CiU. Amb Ramon Tremosa, la coalició escull un nom a qui vincula amb el projecte de la Casa Gran del Catalanisme, estratègia d’Artur Mas per recuperar la Generalitat de cara a les properes eleccions a través de presentar-se com el partit central de catalanisme.
Com dèiem, ERC també ha optat per un independent, Oriol Junqueras, que està vinculat al partit però que s’ha mantingut sempre com a independent tot i ser regidor de Sant Vicenç dels Horts a les llistes d’ERC. Abans de Junqueras, i amb la voluntat de contrarestar l’impacte atractiu per alguns sectors del catalanisme que suposa la figura de Tremosa, ERC va anunciar que presentava Mònica Sabata, qui ha estat portaveu de la Plataforma pel Dret a Decidir. Però Sabata ho rebutjava públicament a mitjans de gener: “Considero que no és el moment de formar part d’una candidatura electoral i vull continuar reforçant les entitats de la societat civil catalana”. No s’ha d’oblidar que Sabata forma part de la Junta de Govern de l’Institut Català Internacional per la Pau del Parlament de Catalunya a proposta de CiU des del passat mes de juliol.